Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
L'edificació s'organitza al voltant d'un pati que articula una seqüència d'espais intermedis. A la planta baixa, un pòrtic obert a la ciutat anticipa la porta de l'edifici i filtra la relació entre l'espai públic i el pati veïnal que actua com a petita plaça per a la comunitat. En lloc d'entrar directament i independentment des de la façana exterior a cada vestíbul de l'edifici, els quatre nuclis de comunicació vertical se situen a les quatre cantonades del pati, de manera que tots els veïns conflueixen i es troben al pati-plaça, conformant un espai segur des de la perspectiva de gènere. S'accedeix als habitatges a través del nucli i les terrasses privades que conformen la corona exterior que dóna al pati. L'edifici s'organitza en una matriu d'habitacions comunicants de 114 espais per planta, de dimensions semblants, que eliminen passadissos tant privats com comunitaris per obtenir el màxim aprofitament de la planta. Els espais servidors es disposen a l'anell central mentre la resta d'habitacions d'ús i mida indiferenciada, d'uns 13m2, discorren a façana oferint diferents maneres d'habitar. Una altra terrassa a la corona exterior completa la seqüència espacial, l'enfilade d'espais interconnectats per grans obertures, permeables a l'aire, la mirada i el pas.
Els 85 habitatges es distribueixen en quatre agrupacions i un total de 18 habitatges per planta. Al voltant del nucli s'articulen quatre o cinc habitatges, de manera que totes les tipologies tenen ventilació creuada i doble orientació.
Els habitatges consten d'entre cinc, sis o set mòduls, segons siguin de dues o tres habitacions. La cuina oberta i inclusiva se situa a l'habitació central, actuant com a peça distribuïdora que substitueix els passadissos, alhora que permet visibilitzar el treball domèstic i evitar rols de gènere.
La dimensió de les habitacions, a més d'oferir una flexibilitat basada en l'ambigüitat d'ús i la indeterminació funcional, permet una òptima crugia estructural per a l'estructura de fusta. Com que es tracta d'habitatge social, per aconseguir la viabilitat econòmica s'ha optimitzat el volum de fusta necessari per m2 de construcció fins a arribar a 0,24 m3 per m² de superfície construïda.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
85 Habitatges Socials a Cornellà
Peris+Toral Arquitectes, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández
L'edificació s'organitza al voltant d'un pati que articula una seqüència d'espais intermedis. A la planta baixa, un pòrtic obert a la ciutat anticipa la porta de l'edifici i filtra la relació entre l'espai públic i el pati veïnal que actua com a petita plaça per a la comunitat. En lloc d'entrar directament i independentment des de la façana exterior a cada vestíbul de l'edifici, els quatre nuclis de comunicació vertical se situen a les quatre cantonades del pati, de manera que tots els veïns conflueixen i es troben al pati-plaça, conformant un espai segur des de la perspectiva de gènere. S'accedeix als habitatges a través del nucli i les terrasses privades que conformen la corona exterior que dóna al pati. L'edifici s'organitza en una matriu d'habitacions comunicants de 114 espais per planta, de dimensions semblants, que eliminen passadissos tant privats com comunitaris per obtenir el màxim aprofitament de la planta. Els espais servidors es disposen a l'anell central mentre la resta d'habitacions d'ús i mida indiferenciada, d'uns 13m2, discorren a façana oferint diferents maneres d'habitar. Una altra terrassa a la corona exterior completa la seqüència espacial, l'enfilade d'espais interconnectats per grans obertures, permeables a l'aire, la mirada i el pas. Els 85 habitatges es distribueixen en quatre agrupacions i un total de 18 habitatges per planta. Al voltant del nucli s'articulen quatre o cinc habitatges, de manera que totes les tipologies tenen ventilació creuada i doble orientació. Els habitatges consten d'entre cinc, sis o set mòduls, segons siguin de dues o tres habitacions. La cuina oberta i inclusiva se situa a l'habitació central, actuant com a peça distribuïdora que substitueix els passadissos, alhora que permet visibilitzar el treball domèstic i evitar rols de gènere. La dimensió de les habitacions, a més d'oferir una flexibilitat basada en l'ambigüitat d'ús i la indeterminació funcional, permet una òptima crugia estructural per a l'estructura de fusta. Com que es tracta d'habitatge social, per aconseguir la viabilitat econòmica s'ha optimitzat el volum de fusta necessari per m2 de construcció fins a arribar a 0,24 m3 per m² de superfície construïda. -
Premi FAD
Guardonat / Premiat (opinió). Categoria: Arquitectura85 Habitatges Socials a CornellàPeris+Toral Arquitectes, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández
EU Mies Award
Finalista85 Habitatges Socials a CornellàPeris+Toral Arquitectes, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández
Audiovisual
-
0:45
Finalista Arquitectura Premis FAD 2021-Habitatges socials a Cornellà