El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
L'Escorxador d'Esparreguera és una de les obres de Domènech Mansana que estan concebudes al límit de l'estètica modernista amb el Noucentisme. Alguns detalls constructius i l'ús del maó vist perfilant obertures evoquen encara les fonts modernistes, però la manca de decoració afegida i la planta i la secció basilicals de l'edifici són ja d'encuny noucentista. Així, doncs, l'immoble, que ocupa una superfície de 300 m2, consta de tres naus separades per columnes, la central més alta que les laterals, que són simètriques. La coberta de la nau central és una teulada a dos vessants, mentre que les laterals es cobreixen amb teulades a un vessant. A la nau major, la façana principal s'ordena respecte a un eix central, on se situen la porta d'accés, en arc apuntat perfilat de maó i botons de ceràmica vidriada verda a les impostes, i al capcer, un gran finestral, també apuntat, dividit en tres part per dos mainells. A cada frontis de les naus laterals hi ha una gran finestra amb un arc ondulat, forma que es repeteix als finestrals de les façanes laterals. L'edifici rep també llum natural de la línia de finestres que s'obren a la part superior dels costats de la nau central, els quals repeteixen la forma ondulada de les llindes i són tripartides amb sengles mainells. Les cornises estan decorades amb dentells situats sota el ràfec, i als extrems d'aquest hi ha uns ornaments esglaonats a manera de mènsules.
L'escorxador va deixar de funcionar com a tal el 1985. Aleshores va ser usat com a centre cultural, i acollí exposicions, i els castellers, els geganters i els diables d'Esparreguera. És la Federació d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional Catalana d'Esparreguera, usuàries d'aquest equipament, la que aglutina els diferents grups.
Josep Domènech Mansana era fill de l'arquitecte Josep Domènech i Estapà. El 1917 fou nomenat arquitecte del Ministeri d'Instrucció Pública, des d'on realitzà escoles a Badalona, Argentona, Igualada, Esparreguera, etc. Fou també arquitecte municipal d'Esparreguera i de Sant Celoni, on projectà la Casa de la Vila, l'Ateneu i l'Escorxador, i professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona.
Edifici de planta basilical de tres naus. En la façana s'obre un portal remarcat amb un arc de maó vist i amb decoració de rajola i a sobre hi ha un gran finestral de respiració d'arc d mig punt. A banda i banda de la porta principal hi ha dues finestres amb una línia ondulant a la part superior, a l'igual que les finestres que s'obren a la part superior dels laterals de la nau central. La teulada de la nau central és a dues vessants i les de les naus laterals d'una vessant. El ràfec està decorat amb una motllura dentada.
Aquest excorxador substituí el que estava a la plaça de Santa Anna, on avui hi ha l'escola Mare de Déu de la Muntanya. Deixà de funcionar a la dècada dels anys 80. Josep Domènech i Mansana, arquitecte nascut l'any 1910, era el fill de Josep Domènech i Estapà. El 1917 fou nomenat arquitecte del ministeri d'instrucció pública, des d'on realitzà escoles a Badalona, Argentona, Igualada, Esparreguera, etc. Unes altres obres seves a Barcelona són els magatzems El Águila, la Caixa Mútua Popular de Barcelona i l'església de Santa Tereseta. Fou arquitecte municipal de Sant Celoni, on realitzà la casa de la vila, l'ateneu i l'escorxador. Publicà "La casa" (1923), "ABC del propietario" (1925) i "La finca urbana" (1928). Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona