El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
L'any 1840 l'Ajuntament de Barcelona decidí introduir l'enllumenat de gas per a la via pública i els edificis de la ciutat. La primera concessió per fabricar gas a Barcelona va ser subscrita amb Charles Lebon el 14 de Juny de 1841, per quinze anys. La recentment fundada "Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas" va instal·lar la seva fàbrica a la Barceloneta, vora l'antiga porta de Don Carlos. A principis del s. XX el conjunt fabril fou ampliat i l'any 1907 Josep Mansana va presentar una sol·licitud de llicència per a construir un nou edifici per oficines a l'interior de la fàbrica de gas. L'arquitecte Josep Domènech i Estapà, que ja havia construït la seu de la Catalana de Gas al Portal de l'Àngel i la Torre de les Aigües, es va encarregar d'aquesta construcció.
L'edifici es troba emplaçat actualment al Parc de la Barceloneta, delimitat pels carrers Doctor Aiguader, del Gas, el passeig Marítim de la Barceloneta i el passeig de Salvat Papasseit, afrontant l'edifici al carrer Ginebra.
Es tracta actualment d'un edifici aïllat de planta rectangular. Volumètricament consta de dos pisos d'alçada amb terrat pla transitable tancat per baranes de ferro. Les façanes, amb un basament de pedra i la resta estucat en color groc, es caracteritzen per un acurat treball del maó vist com element ornamental , situant-lo a l'emmarcament de les obertures arquitectòniques, als elements decoratius motllurats o a la cornisa.
Destaca la façana meridional, on es localitza l'accés principal a l'edifici. En aquesta es remarca un eix vertical configurat per tres obertures unificades sota un arc escarser i coronades per un capcer ondulat. L'arc escarser no és l'únic empleat, ja que altres obertures estan cobertes per arcs de mig punt o arcs angulats. Un altre element decoratiu de marcat caràcter modernista que Domènech i Estapà va utilitzar són medallons de ceràmica vidriada amb ornamentació geomètrica.