El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
L'edifici es compon de dos volums prismàtics col·locats en forma d'L. Les estances principals: menjador i sala de la planta baixa i habitacions del primer pis estan orientades a migdia per tal que rebin el màxim de llum possible. A la cantonada trobem un volum cilíndric, amb un gran protagonisme, que acull l'escala de cargol. La façana orientada a migdia presenta un joc esglaonat amb una terrassa a la planta pis i un porxo a la planta baixa. L'interior de la planta baixa presenta un espai continu resolt amb un rectangle, un cercle i un quadrat. Els sistema constructiu emprat és tradicional amb murs de càrrega i biguetes de formigó. La qualitat de l'obra és senzilla i ben executada els revoltons entre bigues estan formats per tres rajoles ceràmiques col·locades entre biga i biga en forma de mig hexàgon.
Tossa al primer terç del segle XX va ser un lloc d'acollida per artistes i refugiats polítics. Una primera onada tingué lloc entre 1915 i 1916 i una altra als anys 30 formada en gran part per jueus alemanys que fugien del règim de Hitler. La casa Acerbi fou construïda just al costat de la vil.la romana dels Ametllers, descoberta el 1914 pel Dr. Ignasi Melé i Farré, en un lloc apartat del nucli de població prop de l'hospital de Sant Miquel. Giusseppe Acerbi encarregà a Otto Boelitz una casa moderna i aquest li proposà un disseny inspirat en els principis de l'escola de la Bauhaus.