Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
El projecte de la Casa Bastida consisteix en la rehabilitació d’un habitatge unifamiliar construït en diverses fases des dels anys cinquanta en el marc incomparable de la cala de Sa Riera a Begur, Girona.
Al marge de la reparació de múltiples patologies que presentava la construcció existent degut a la precarietat d’algunes solucions constructives i a la seva exposició a l’ambient marí, la intervenció es proposa estrènyer la relació entre la casa i el seu entorn.
Es reconsideren les distribucions interiors i la totalitat de les obertures i es superposa al volum construït un element lleuger i configurable, capaç de matisar la relació entre l’edifici existent i l’emplaçament privilegiat on es situa.
Aquest nou element pretén incorporar la casa en el paisatge del lloc i reforçar la presència del mar i de la naturalesa envoltant en el seu interior al mateix temps, qüestionant-se els límits de la materialitat de la façana com element constructiu i proposant un filtre de naturalesa ambigua com a únic tancament.
Les diferents densitats del nou parament, cosit manualment in situ utilitzant corda com a material bàsic, permeten regular els diferents graus de relació entre els espais interiors, domèstics i íntims, i l’espai públic concorregut de la platja. La seva funció de tutor per la vegetació d’espècies enfiladisses autòctones hauria de permetre que el nou mur verd difumini progressivament els límits de l’edificació, adaptant-la harmònicament als seus entorns més immediats.
La ventilació creuada de la casa, garantida mitjançant l’obertura d’un nou pati en el límit sud de la propietat, juntament amb l’obstrucció de la radiació solar i la captació de la brisa marina que proporciona el nou filtre, representen un eficient sistema passiu que millora substancialment el confort climàtic de l’habitatge.
La casa es converteix, gràcies al conjunt d’operacions practicades, en un ampli porxo, un recés cobert i ventilat obert al paisatge.
Els materials escollits, tanmateix, pretenen establir una línia de continuïtat amb la tradició constructiva del lloc. En aquest sentit, la ceràmica juga un paper fonamental: es proposa l’ús de peces vidriades produïdes a la localitat pròxima de La Bisbal, presents històricament en les construccions de la costa i que defineixen el caràcter i la imatge dels seus pobles. Utilitzem peces comunes i de gelosia com a materials de revestiment i filtre en les obertures de façana, però també com a material bàsic per la construcció del mobiliari o com a element d’integració de les lluminàries encastades tant a l’interior com a l’exterior de la casa. L’acabat vidriat de la ceràmica i la seva irregularitat, fruit de la seva factura manual, proporcionen una particular vibració de la llum, dotant l’espai d’una calidesa solar.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Casa Bastida
Bosch.Capdeferro Arquitectura, Ramon Bosch i Pagès, Bet Capdeferro i Pla
El projecte de la Casa Bastida consisteix en la rehabilitació d’un habitatge unifamiliar construït en diverses fases des dels anys cinquanta en el marc incomparable de la cala de Sa Riera a Begur, Girona. Al marge de la reparació de múltiples patologies que presentava la construcció existent degut a la precarietat d’algunes solucions constructives i a la seva exposició a l’ambient marí, la intervenció es proposa estrènyer la relació entre la casa i el seu entorn. Es reconsideren les distribucions interiors i la totalitat de les obertures i es superposa al volum construït un element lleuger i configurable, capaç de matisar la relació entre l’edifici existent i l’emplaçament privilegiat on es situa. Aquest nou element pretén incorporar la casa en el paisatge del lloc i reforçar la presència del mar i de la naturalesa envoltant en el seu interior al mateix temps, qüestionant-se els límits de la materialitat de la façana com element constructiu i proposant un filtre de naturalesa ambigua com a únic tancament. Les diferents densitats del nou parament, cosit manualment in situ utilitzant corda com a material bàsic, permeten regular els diferents graus de relació entre els espais interiors, domèstics i íntims, i l’espai públic concorregut de la platja. La seva funció de tutor per la vegetació d’espècies enfiladisses autòctones hauria de permetre que el nou mur verd difumini progressivament els límits de l’edificació, adaptant-la harmònicament als seus entorns més immediats. La ventilació creuada de la casa, garantida mitjançant l’obertura d’un nou pati en el límit sud de la propietat, juntament amb l’obstrucció de la radiació solar i la captació de la brisa marina que proporciona el nou filtre, representen un eficient sistema passiu que millora substancialment el confort climàtic de l’habitatge. La casa es converteix, gràcies al conjunt d’operacions practicades, en un ampli porxo, un recés cobert i ventilat obert al paisatge. Els materials escollits, tanmateix, pretenen establir una línia de continuïtat amb la tradició constructiva del lloc. En aquest sentit, la ceràmica juga un paper fonamental: es proposa l’ús de peces vidriades produïdes a la localitat pròxima de La Bisbal, presents històricament en les construccions de la costa i que defineixen el caràcter i la imatge dels seus pobles. Utilitzem peces comunes i de gelosia com a materials de revestiment i filtre en les obertures de façana, però també com a material bàsic per la construcció del mobiliari o com a element d’integració de les lluminàries encastades tant a l’interior com a l’exterior de la casa. L’acabat vidriat de la ceràmica i la seva irregularitat, fruit de la seva factura manual, proporcionen una particular vibració de la llum, dotant l’espai d’una calidesa solar. -
Premi FAD
Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: ArquitecturaCasa BastidaBosch.Capdeferro Arquitectura, Ramon Bosch i Pagès, Bet Capdeferro i Pla
Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
Menció Especial. Categoria: ArquitecturaCasa BastidaBosch.Capdeferro Arquitectura, Ramon Bosch i Pagès, Bet Capdeferro i Pla