Aquest habitatge, realitzat pel mateix arquitecte, està ubicat als voltants del nucli de Sant Antoni de Vilamajor, prop del vessant meridional del massís del Montseny, en un lloc on abunden parcel·les de cultiu i construccions agrícoles. La casa s’aixeca com una crítica a la tipologia de xalets convencionals i de la seva habitual manca d’adequació a l’entorn.
Prenent com a referència el paisatge local, l'habitatge es planteja com un galliner obert a l'exterior, les característiques del qual són: elementalitat a la construcció, integració a l'escala de l'entorn, i una concreció donada per l'objectivitat de les necessitats. La construcció es fa per parts en un procés dilatat en el temps, responent a requeriments que van anar sorgint. Hi ha una constant, però, en la consideració climàtica i paisatgística des d'una actitud mimètica cap al lloc on s'assenta. Aquesta actitud s'aprecia en la definició dels límits del solar i la implantació de la casa: la parcel·la no té tanca, hi ha un camí d'accés que s'envolta únicament de vegetació perimetral i cultiu, imitant les construccions agrícoles. En aquest cas, cal un atent estudi de la gradació del pas de públic a privat. Aquesta vegetació que genera perímetres té funcions ben determinades: definir la privadesa, el control climàtic i s'afegeix al factor del creixement.
El programa el constituïen, inicialment, dos volums perpendiculars entre si i connectats per pèrgoles. El volum principal contenia la cuina, saló, menjador i bany; el segon volum servia de zona polivalent i instal·lacions. Més tard, es va proveir a la casa de dormitoris, i espais de joc i feina. La casa manté l'esquema inicial, però se'l va anar dotant de petits espais que la feien més apta per l’habitatge quotidià de la família.
