...els tigres i els lleons amuntegats al costat dels pingüins i les foques de qualsevol zoològic i, com un més, aquesta tableta de xocolata que espera ser penetrada amb el seu continu badall. La meva habitació és la tercera unça de l'esquerra; no sé si menjar-me-la o deixar-me empassar pel tub que perfora la tauleta i m'estira des de que surto de l'automòbil fins que em veig llançat al seu interior per la «kentia» que, com sempre, em dirà: ¡alt! M'agrada aquest vegetal esquemàtic de dits punxeguts que recorda l’os de pollastre amb què Hansel i Gretel enganyaven a la bruixa. Però, què diran els veïns? ... Els veïns no diran res; continuaran saludant-se de finestra en finestra creuant les mirades per sobre de la tauleta, i qualsevol matí instal·laran sobre ella una taula de ping-pong per a jugar una partida.

Però el temps és justicier i venjador... La carretera es desvia, el laberint i la juxtaposició (diu el refrany que en la variació està el gust, però la nostra tendència a endolcir la vida ens fa callar com muts a l’hora de fer un refrany sobre la varietat i el malgastament) fan pensar en els tigres i els lleons amontegats al costat dels pingüins i les foques que hom pot trobar en qualsevol zoològic i, entre ells, com un més, aquesta rajola de xocolata que espera ser penetrada amb el seu continu badall. La meva habitació és la tercera unça de l’esquerra comptant des de la carretera; no sé si menjar-me-la o deixar-me engolir pel tub que perfora la rajola de xocolata i tira de mi des que surto de l’automòbil fins que em veig llançat al seu interior per la kèntia que, com sempre, em dirà: alto!, i em llançarà pels aires abans que l’hagi atravessat.
M’agrada aquest vegetal esquemàtic de dits punxaguts que recorden l’òs de pollastre amb què Hansel i Gretel ensarronaven a la bruixa.
També puc fer el trajecte pel sostre, lliscant sota els seus rails com si fos un tren de les antípodes. Però, què diran els veïns?... Els veïns no diran res; seguiran saludant-se de finestra en finestra, creuant les mirades per sobre la rajola de xocolata, i qualsevol matí instal·laran sobre seu una taula de ping-pong per a fer una partida.

Situada en un petit terreny amb un pendent acusat, la casa adopta una configuració formal independent del programa, i posteriorment s’hi adapta a través d’una sèrie d’irregularitats respecte del plantejament d’origen. Una escala central, lineal, desenvolupada en trams de pocs graons, puja pel pendent i s’atura en tres vestíbuls, des d’on s’accedeix a les diverses estances a banda i banda. A l’inici hi ha dues places d’aparcament que formen un cos perfectament simètric, mentre que el primer vestíbul dóna accés a la sala d’estar, en la bona orientació, i a la cuina, a l’altra banda. La segona aturada dóna accés a la zona de nit, amb quatre dormitoris simètrics, dos a banda i banda, separats pels serveis. El cos dels dormitoris forma una capsa també compacta, si bé les seves finestres, que s’obren per sobre de les peces de sota, trenquen la simetria i cerquen la bona orientació.