El barri de la Clota, proper a la Vall d’Hebron, és un dels pocs indrets de Barcelona on encara podem trobar-hi alguns horts i construccions agrícoles de planta baixa i pis. El projecte aborda la reforma i unió de dues d’aquestes construccions per formar un únic habitatge. Els espais existents tenien dimensions molt petites, raó per la qual s’han obert alguns forats a les diverses estances i s’ha permès l’entrada de la llum natural. L’estructura de les construccions existents s’ha mantingut, si bé s’ha buidat el forjat d’una de les dues cases per doblar l’alçària de la biblioteca, i s’ha construït una nova façana al jardí per tal d’ampliar una mica l’habitatge. La casa resultant combina els elements preexistents i les noves incorporacions de manera que no es distingeixen, simulant la reforma en els nous paraments o bé mitjançant l’acabat dels materials. Els nous procediments constructius emprats mimetitzen els procediments de les antigues cases i alguns elements estructurals queden a la vista, com ara els travessers de fusta del buidat de la biblioteca.

Aquest projecte és el resultat d'unir dues edificacions preexistents al barri barceloní de la Clota. L'objecte de l'obra era la restauració i ampliació de les dues cases, situades entre mitgeres i de dues plantes cadascuna, per convertir-les en un únic habitatge amb un estudi biblioteca com a peça significativa. La intervenció va conservar l'estructura general d'un dels immobles, fins i tot l'escala d'accés al pis superior, encara que es va buidar l'entrebigat d'algunes estances. En aquesta zona es va desenvolupar el programa domèstic: a la planta baixa, la sala d'estar, el menjador i la cuina al fons; i a dalt, tres dormitoris.

L'actuació a l'altre habitatge va ser més dràstica: es van buidar parcialment el forjat i la coberta del centre de la planta i es van construir una passarel·la i un lluernari. Aquest element, suspès del sostre, permet l'entrada d'abundant llum zenital que inunda l'interior. La pintura blanca i un paviment a base de retalls de diferents fustes reforcen aquesta lluminositat. Per conservar l'esperit original de l'edificació, es van deixar parcialment vistos els sostres, les parets, les bigues i alguns fragments de diferents capes de pintura superposades al llarg del temps.