La casa se situa en una plataforma elevada amb vistes obertes al mar. Tota la configuració queda regida per les llargues visuals ininterrompudes que s’inicien ja des de la part oposada. Consta de dos cossos rectangulars, bisellats en l’extrem que apunta al mar. El cos posterior, d’una sola planta, allotja els dormitoris. El cos del davant allotja les zones de dia i un estudi a la planta superior. Aquest cos s’obre cap al nord per crear una terrassa oberta a l’horitzó, filtrat per una pèrgola transversal. La geometria dels recorreguts genera totes les distribucions, de manera que sempre es camina cap al mar o d’esquena al mar.
En un solar immillorablement emplaçat a la Costa Brava la casa busca posició i cota per a gaudir en el seu extrem d’una bona vista marítima.
L’alineació del mur base, en una corba de nivell, combinada amb el gir del segon cos produeix una gran terrassa-mirador que inclou a la piscina en la seva superfície. Aquesta prolongació de l’estar, actua de nexe d’unió entre l’interior i el mar.
El solar és pla, petit (800 m2), proper a la via fèrria, amb un entorn uniforme i amb veïns a prop. És per tot això que es va optar per a urbanitzar intensament el solar, per a fer-lo més complex i privat, definint amb precisió la posició i relacions entre ells, dels límits, murs interiors de jardí, pavelló-garatge, piscina, bloc auxiliar de màquines i casa. Aquesta fou pensada com una “casa tipus” de façana constant amb obertures repetides col·locada a l’interior del petit laberint defensiu establert en el solar procurant, però, que s’integri al conjunt per a obtenir així un objecte arquitectònic únic.
La casa té dues plantes y dues escales, les dos principals, que ajuden a utilitzar-la de forma oberta amb múltiples possibilitats de posició i de recorreguts en el seu interior de la mateixa manera que a l’exterior.
Les escales, al sortir a la coberta per a buscar la llum abriguen un solàrium central.
La casa i els annexos estan estucats, les persianes són d’alumini lacat.
