El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
És un habitatge construït l’any 1962 per a un amic del veïnat. Volumètricament senzilla, la casa s’executa d’una forma racionalment clara i coherent. El cos de la casa s’adapta al desnivell de terreny i aquest queda unificat a través de la coberta plana.
L’edificació es forma per plans senzills, blancs i rectangulars, però ràpidament s’identifica l’accés principal pel porxo de perfils i pilars metàl·lics que vola a tres quarts de l’altura d’un mur massís i opac d’obra vista. La porta es troba reculada un metre dins del mur.
Tot i que ara l’entrada es produeix a través d’una tanca que la separa del carrer, abans s’hi situava un enjardinament d’inspiració japonesa que establia les circulacions d’accés i la divisió entre l’espai públic i el privat. Encara en podem trobar algunes parts.
La planta de la casa es resol en una àmplia planta baixa en forma d’”L”, oberta cap al sud, amb una distribució molt ortogonal. Amb un distribuïdor lineal tot just entrar, a l’ala sud-est hi trobem la zona privada (tres habitacions grans, una de petita i un bany), al nord-oest el nucli de serveis (cuina, safareig, bany i planxa) i al final d’aquest, s’entra, de forma lligada i paral·lela a
la façana, a l’estar-menjador.
Quan arribem a aquest espai, tant podem estar entrant com tornant a sortir fora. Amb una altra finestra just enfront, dos terços de la façana sud són obertes, amb finestres balconeres corredisses què emfatitzen la sensació de tornar a ser fora.
Des de l’espai d’estar es captura la terrassa i s’incorpora com a tancament real del conjunt de l’estar. La coberta plana s’estén en voladís cap a la terrassa, prolongant aquest espai més enllà del límit interior. La voluntat de l’espai de terrassa és tancar-se lleugerament en si, mitjançant el retranqueig de l’ala est, mentre que s’obra envers la vegetació que rodeja la casa.
Com en altres casos, l’arquitecte s’aprofita de la topografia i amb només lleugeres adaptacions fa aparèixer una planta semisoterrada pel garatge de vehicles.
El pati posterior s’aterrassa en tres cotes diferents: amb petits trams d’esglaons es pot descendir de la terrassa de l’estar a la terrassa prèvia al jardí i d’aquí, al jardí a l’espai natural posterior, ja sense anivellar.
Les finestres, com en l’arquitectura racionalista, són regulars i enrasades als plans de façana. Aquesta és llisa i clara, d’on només en destaquen les obertures i els coronaments superiors, pintats de color gris, com els perfils d’acer dels voladissos, fet que emfatitza l’horitzontalitat del conjunt.
També trobem l’ús de pissarra en varis punts de la casa, per l’enrajolament de terrasses, sòcols de façana i esglaons exteriors.