El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
El Cinema Coliseum és un edifici d'ús públic projectat per Francesc de Paula Nebot i enllestit el 1923, destinat en origen a la projecció de pel·lícules cinematogràfiques de Barcelona, i des de 2006, també al teatre.
El Cinema Coliseum es localitza al número 595 de la Gran Via de les corts Catalanes de Barcelona, en una illa de cases emmarcada pels carrers Diputació, Balmes i Rambla Catalunya. Es configura com un edifici entre mitgeres, desenvolupat en una parcel·la quadrangular i actualment té capacitat per gairebé 1700 persones.
L'edifici va ser projectat per Francesc de Paula Nebot, en un estil eclèctic proper al moviment Beaux-Arts francès i inspirat en el de l'Òpera de París.
La façana destaca per la monumental tant de la seva composició com dels elements decoratius i estructurals que la conformen. Aquesta es configura com un gran arc que -a mena de fornícula monumental- queda flaquejada per dos torres de secció quadrada i tres pisos. El dos primers nivells de les torres emmarquen el gran arc pròpiament dit i presenten una decoració de gust molt classicista, amb pilastres adossades que emmarquen una petita fornícula coberta amb un frontó circular trepat, al centre del qual es disposa un mascaró esculpit que recorda el de les tragèdies clàssiques. Aquest primer cos es remata amb un entaulament dòric amb goles, tríglifs i mètopes que marquen el pas al segon cos, únicament decorat amb un ull de bou emmarcat per garlandes i coronat per un mascaró. Pel que fa el tercer pis de les torres, aquest es disposa per sobre del nivell de cornisa tot donant lloc a unes torres exemptes amb un basament quadrat on a cadascú dels quatre costats s'obren fornícules de mig punt on es disposen escultures. Aquest primer cos -amb pilastres adossades- es remata amb frontons dobles (triangular i circular) i serveix com base a un segon cos octogonal que permet desenvolupar-ne un coronament a mena de templet porticat amb columnes i cúpula octogonal.
El cos central, que es configura com una fornícula monumental a través d'un gran arc de mig punt rebaixat amb volta cassetonada, dóna acollida a una estructura de planta semicircular que a mena de templet clàssic, sobresurt parcialment del plom de la façana. Aquest cos es configura a la planta baixa com un element porticat amb pars de columnes corínties que suporten un entaulament llis corregut que serveis de base a un segon nivell, també amb parelles de columnes entre les quals es desenvolupa una balustrada de pedra. Aquest cos suporta a través d'un potent entaulament una cornisa que es corona a la part central amb un element de formes corbes i quatre parelles d'escultures, dos a sengles costats. Aquestes escultures -realitzades per Pere Ricart- representen al·legories de les arts com la música o el teatre.
El cos central de l'edifici es remata amb una gran cúpula octogonal, el tambor de la qual es configura con arcs de mig punt emmarcat per pilastres que sobresurten de la línia d'entaulament i al que s'obren ulls de bou envoltats per volutes i coronats per un cap de lleó.
L'interior a l'edifici es realitza a través del cos porticat de la planta baixa, que dóna accés a un vestíbul semicircular. En aquest, es localitzen cinc portes d'arc de mig punt, una a cadascú dels dos costats i tres frontals, entre les que es disposen les dues taquilles del cinema. Aquestes taquilles es configuren a mena de fornícules amb decoració vegetal i rematades per un entaulament, tot trobant-se diferenciades en funció del tipus d'entrada que venien, a través de d'unes plaques que diuen: "anfiteatro" i "platea" respectivament.
Encara avui dia al vestíbul es conserva la fusteria original, amb una estructura convexa en la que s'obren les portes que donen accés a la gran sala d'espectacles.
La construcció del Cinema Coliseum respon a la voluntat de construir "un cinematógrafo suntuoso" que fos el local més elegant de la ciutat i que també pogués allotjar-hi espectacles d'altres tipus. És per aquest motiu que el 1919, Josep Solà i Guardiola, Victorià Saludes i el marquès de l'Argentera van constituir la societat "Metropolitana S.A." promotora de l'obra.
Projectat per Francesc de Paula Nebot es va inaugurar el 10 d'octubre de 1923. Les obres costaren quatre milions i mig de pessetes de l'època. Originalment, tenia 1.815 butaques, distribuïdes en tres nivells: platea i dos pisos en forma de mitja ferradura, amb 50 llotges al voltant de la platea.
Durant la Guerra Civil, l'illa en la que es localitza el cinema va ser una de les més afectades durant un dels bombardeigs de 1937. Bona part de les construccions que envoltaven el Coliseum van ser enderrocades però afortunadament aquest edifici no va ser un dels més afectats. Actualment, té capacitat per a 1.689 persones.
De 1939 a 1941 va ser propietat de Ufilms i des de llavor l'explotà Cines y Espectáculos S.A. El 1958 el va adquirir la família Balañà, que n'és l'actual propietària. Encara avui té una única sala, gran, amb una sola pantalla, on es projecten grans pel·lícules d'estrena, i s'hi representen obres teatrals.
Un dels elements més representatius de l'edifici és la gran cúpula que el corona i que en origen havia estat destinada a acollir un casino que mai no s'hi instal·là. Per contra, al llarg del temps hi van tenir estatge diverses entitats.
En la luxosa decoració participaren artesans com Fernández Casals, Gonçal Batlle i Torra Pasan, mentre que les escultures de la façana són obra de Pere Ricart. L'estructura metàl·lica va ser realitzada per Torres Herreries.