Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
La urbanització d'aquest club de golf era poc habitual en el nostre país. El tamany dels solars era acceptable. La gespa dels "carrers" del camp s'estenia sense interrupció pels jardins sense estacades dels xalets veïns. Vam decidir seguir els suggeriments que aquest entorn insòlit aportava.
Al jardí continuava la gespa del golf. Plantaríem més alzines i pins com els que cobreixen les muntanyes veïnes. Només hi introduiríem una fila regular d'arbres de fulla caduca enfront de la façana de sol, dos pollancres i algunes flors als patis triangulars, i dos llorers magnifics per donar una mica d'intimitat a l'entrada. Una glorieta al límit del solar, lligada al mur de contenció, seria coberta amb una glicínia.
La casa i la piscina, amb el seu annex, serien com una sèrie de rectangles simples de construcció tradicional. La manera de maclar aquests elements ens permetria adaptar-nos al terreny i crear uns espais oberts protegits del vent i de les vistes del carrer.
Els materials emprats són: murs de càrrega de doble paret de 15 cms. de maó vist pintat de blanc a I'exterior i a I'interior; cercol de formigó vist formant jàsseres; rajola manual sense pintar en les pilastres exteriors; paviment interior de ceràmica vidriada; paviment exterior de pedra irregular de Banyoles; escales exteriors del mateix material; escales interiors en fusta de freixe; fusteria exterior amb corredores d'alumini; fusteria interior de fusta; coberta inclinada de bigues pretensades; cel ras encadellat de fusta de Flandes; teules arabs antigues; volada formada per plaques de formigó; claraboies amb teula de vidre a I'exterior i vidre opali a l'interior, amb il.luminació artificial entre ambdues.
La urbanització d’aquest club de golf és poc habitual al nostre país. La gespa dels carrers del camp s’estén sense interrupció pels jardins sense estacades dels xalets veïns. Al jardí de la casa-club continua la gespa del camp. S’hi han plantat més alzines i pins, com els que cobreixen les muntanyes veïnes. S’hi ha introduït una filera regular d’arbres de fulla caduca davant la façana al sud, dos pollancres i algunes flors als patis triangulars, a més de dos llorers per donar una mica d’intimitat a l’entrada. Una glorieta al límit del solar, adossada al mur de contenció, queda coberta amb una glicina. La casa i la piscina, amb el seu annex, han estat concebudes com una sèrie de caixes simples fetes amb construcció tradicional. La manera de maclar aquests elements permet una millor adaptació al terreny i la creació d’uns espais oberts protegits del vent i de les vistes del carrer.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres