La Colònia tèxtil del Pelut, també anomenada de Conangle, Colònia SAY o Colònia Ymbern -cognom de la família sota la qual va funcionar el conjunt fabril durant més de setanta anys-, forma part de les grans colònies de la Vall del Ges, entre les quals es troben la Mambla, Borgonyà, Vila-seca i La Coromina. El Pelut és un dels conjunts més unitaris producte de la industrialització del riu Ter, format pels elements següents: la fàbrica i el canal, els habitatges dels estadants i els dels directius, els jardins i el pont d'accés.
L'aspecte actual de la colònia és producte de les construccions realitzades al llarg del primer terç del segle XX, impulsades pels germans Calvet i finalitzades pels Ymbern. S'hi accedeix a través d'un pont de pedra que travessa el riu. La disposició dels edificis industrials -construïts amb pedra corejada d'estil modernista- formen una plaça. Els habitatges dels obrers, així com els equipaments -fonda, botiga, safareigs i camps d'esports-, l'explotació agrícola annexa i sobretot els magnífics jardins, dissenyats per Nicolau M. Rubió i Tudurí, fan un exemple únic de colònia industrial a Catalunya. Cal remarcar, a més, que el conjunt industrial quedà inacabat arran de la mort prematura d'Eduard Calvet i que el projecte original hauria sigut molt més ambiciós del que finalment es va poder dur a terme.
Segurament sota les ordres de l'arquitecte Riera -fortament influenciat per l'escola de Gaudí-, es van construir les edificacions industrials, un conjunt alineat de 18 habitatges dividits per l'edifici de la fonda, que funcionarà com a ocasional botiga de queviures i residència dels muntadors de pas per la colònia, uns darreres amb safareigs, pati i horts, un espai com a sala de ball d'estiu i un entorn enjardinat amb pistes d'esport. No es va arribar a dur a terme la construcció d'un economat, un cafè-casino, una escola i un altre conjunt d'habitatges.
Habitatges dels obrers: conjunt de 18 habitatges en forma de bloc entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, amb pati posterior i safarejos ubicats al nord de la colònia. Tenen obertures decorades amb obra vista de maó i còdol de riu vist. Coberta de teula romana de doble vessant amb carener paral·lel a la façana i gablets oberts a aquesta mateixa. El conjunt presenta un aspecte modernista-noucentista amb tots els trets de l'època: materials tradicionals, obra vista decorativa i predomini del ple sobre el buit en la composició de les façanes. A l'espai central d'aquest conjunt, sobresurt la façana del que era l'antiga fonda-botiga de queviures, que era un edifici de dimensions sensiblement més grans que la resta. En la resta d'edificis, els habitatges s'hi allotjaven diverses famílies per pis. Actualment desocupats i en un estat de ruïna avançat.
Habitatges dels directius: conjunt de 4 habitatges en forma de bloc entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, amb pati posterior ubicats entre el bloc d'edificis dels obrers i la fàbrica. Presenta obertures biforades i triforades decorades amb obra vista de maó i còdol de riu vist. Coberta de teula romana de doble vessant amb carener paral·lel a la façana i gablets oberts a aquesta mateixa. El conjunt presenta un aspecte modernista-noucentista amb tots els trets de l'època: materials tradicionals, obra vista decorativa i predomini del ple sobre el buit en la composició de les façanes. Actualment habitats.
Fàbrica: conjunt format per sis naus diferenciades tancant un pati interior de grans dimensions. Aquestes naus són d'obra vista i coberta a doble vessant amb teula romana i carener perpendicular a la façana. Les naus sud i sud-est compten amb finestrals amb arc de mig punt que proporcionen una àmplia il·luminació. Originàriament no hi havia cap nau a la cara nord del pati, aquest sector és on donen les cases dels directius. Dues de les naus
tenen soterrani il·luminat a través d'un pati anglès. Actualment la fàbrica es troba en funcionament a través de dues empreses i s'ha edificat una gran nau a l'antic pati central.
Canal: Canal de 200 m de llarg fet amb murs de contenció de còdols de riu i ciment. A la part que separa el mur del canal i el riu, hi ha una zona amb pollancres. A l'altra banda hi ha una barana de pedra des d'on es pot observar el canal, la resclosa i el riu. El canal fa poc més de 9 m d'amplada. Aquest té dues comportes: la casa comporta i una altra de descàrrega de fons, a pocs metres de la primera. Canalitza l'aigua cap a la nau sud, on s'ubica la turbina.
Jardins: ubicats a llevant de la fàbrica i les cases dels directius i per sota (sud-est) de les cases dels obrers, limiten amb el canal pel seu costat sud. Ocupen el que originàriament hauria d'haver sigut l'espai central de la colònia. Són uns jardins romàntics amb traçat geomètric i recorreguts de vianants, dissenyats pel mestre d'obres Josep Maria Riera i per Nicolau Rubió i Tudrí. Presenten espècies vegetals autòctones i importades. Al jardí es troben diversos elements decoratius com ara fonts, una pèrgola i diversos recorreguts. L'espai entre els jardins i la fàbrica originàriament hi havia una zona esportiva formada per dos camps de futbol i una pista de tenis. Es conserven també elements del sistema d'il·luminació original com ara fanals dels anys 20 i 30 del segle XX. Actualment els jardins estan abandonats i en un estat de conservació precari.
Pont d'accés: Pont de 85 m de llarg de molt bella factura i d'aspecte monumental, característica que li dona sobretot l'arc d'entrada, construït amb blocs de pedra picada, que forma un conjunt de perfectes línies arquitectòniques. Té sis ulls d'arc de mig punt de 14 m cada un, emmarcats amb maó. A banda i banda hi ha una barana que segueix el mateix estil que la barana del canal. El paviment és asfàltic i té voreres a banda i banda. El 1920 es van iniciar les obres d'un pont de pedra amb el patrocini de la casa Calvet. És l'únic pont de tot el sector torellonenc que va resistir l'aiguat del 1940, però els estreps de la part de tramuntana van patir desperfectes en quedar descalçats i van ser reparats per la casa Ymbern. Fins que es va construir el pont de Borgonyà el 1957, tot el trànsit entre Torelló i les comarques pirinenques va haver de circular forçosament per aquest indret
L'origen de la colònia Ymbern té els seus precedents en un establiment en el qual es treballava la L'any 1859 l'empresari Joan Camps instal·la una adoberia de pells (fet pel qual es coneix com a El Pelut). Anys més tard, va canviar l'ús per a la producció de la filatura de cotó. A partir de 1879 va canviar de propietari a mans de Valentí Fath, que va fundar també la colònia de La Mambla.
L'any 1882 Fath s'associa amb el fabricant Vehil. El 1889 pateix un greu incendi que la destrueix completament.
Entre els anys 1893 i 1904 passa a mans de Lluís Madirolas, que reprèn la producció reconstruint les parts cremades.
El 1905 la fàbrica passa a mans dels germans Calvet, que doten la fàbrica de la fesomia actual. El projecte queda parat el 1917.
L'any 1930 la família Ymbern modernitza la colònia substituint l'antiga turbina per un alternador.
El 1935 es decideix no continuar amb el projecte anterior d'ampliació de la colònia i reduint els elements al conjunt de la fàbrica, els 18 habitatges inclosos una fonda-botiga de queviures, un bloc de 4 edificis dels directius, jardins de la colònia i el pont d'accés des de Torelló.
