El convent de Sant Francesc, situat a la vila de Santpedor, va ser construït a principis del segle XVIII. El 1835, data en què el convent fou saquejat, s’inicià el procés de deteriorament progressiu de l’edifici que culminà amb l’enderroc del complex l’any 2000. Només restà dempeus l’església, en un estat completament ruïnós, però.
El projecte tenia per objectiu convertir l’església en un auditori i en un equipament cultural. L’actuació ha consolidat l’església sense esborrar el procés de deteriorament i d’esfondrament que havia patit l’edifici. El projecte ha permès mantenir els valors espacials interiors de l’església, amb les insòlites entrades de llum produïdes pels esfondraments parcials patits per les cobertes, tot diferenciant clarament la construcció originària dels nous elements executats. El resultat final permet llegir les ferides històriques i els valors espacials més importants de l’edifici sense renunciar a l’ús d’un llenguatge contemporani en els nous elements plantejats en la intervenció.
Els nous volums necessaris per al funcionament de l’equipament (sales d’instal.lacions o accessos verticals) s’han situat a cavall de l’interior i l’exterior de l’edifici amb l’objectiu de preservar l’espai unitari de la nau de l’església. Els nous accessos s’han plantejat de manera que permeten realitzar un recorregut circular complet per l’edifici tot generant vistes singulars i diverses.
La intervenció ha pretès preservar el llegat històric de l’edifici tot afegint-hi nous valors que realcen i singularitzen de forma contemporània l’església de l’antic convent de Sant Francesc.
És previst que, en el futur, una darrera fase completi l’actuació ubicant l’arxiu històric del municipi a les plantes altes del costat sud de l’església.
