Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Església de planta de creu amb el campanar adossat a la part de ponent i l'absis a llevant. Els materials constructius bàsics són pedra i maó, i la coberta és de teula àrab. Als murs de tramuntana i migjorn presenta arcbotants que li donen aspecte de temple gòtic. S'accedeix a l'interior per la porta situada als peus del campanar, a l'extrem de ponent. En el creuer del sud hi ha la sagristia i s'hi pot accedir des de l'exterior. Els dos braços dels creuers són afegits posteriorment a la construcció original.
La conversió del mas Casademunt en un sanatori de tuberculosos entre els anys 1931 i 1950 comportarien la construcció de l'església, amb línies que imiten un temple gòtic, bàsicament els arcbotants i els contraforts, així com les esveltes línies i el pronunciat pendent de les cobertes. El to vermellós dels maons i de les pedres emprades li donen un aire modernista. Forma part integrant del conjunt del mas, tot i que n'està totalment exempta. Ofereix un aspecte curiós des de la carretera, ja que el gòtic urbà que imita és poc freqüent al mig del bosc.
Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)
Casa de planta quadrada, dos pisos d'alçada i grans proporcions, amb teulada de teula àrab a quatre vessants. Té la façana principal orientada a llevant i presenta tot l'entorn enjardinat. El seu interior respon a les necessitats de casa de serveis (exercicis), amb cambres i sales de reunions, sense cap altra funció. A l'extrem Nord-oest s'hi ha afegit un cos de proporcions més reduïdes i d'alçada inferior a l'original, en el qual hi ha una galeria i un terrat. Els materials de construcció bàsics són la pedra i la teula, tot i que presenta nombroses reformes amb maons (finestres). Al tercer pis dels angles Nord-oest i sud-est es poden veure petites torres .
Casademunt va ser construïda per picapedrers francesos pels volts de 1540. Posteriorment va ser objecte de reformes, bàsicament a l'interior, a mitjans de segle XIX, de les quals destaquen les rajoles valencianes. Això succeí quan la casa era propietat de la família Ponç. Entre els anys 1931 i 1950 va servir de sanatori de tuberculosos. Actualment és una estança de repòs i meditació, propietat d'una comunitat de monges. El complex es completa amb una església i una altra construcció amb funcions residencials per acollir els hostes. El seu estat de conservació actual és òptim i no presenta cap patologia digne de menció.
Església del Mas Casademunt
autoria desconeguda
Església de planta de creu amb el campanar adossat a la part de ponent i l'absis a llevant. Els materials constructius bàsics són pedra i maó, i la coberta és de teula àrab. Als murs de tramuntana i migjorn presenta arcbotants que li donen aspecte de temple gòtic. S'accedeix a l'interior per la porta situada als peus del campanar, a l'extrem de ponent. En el creuer del sud hi ha la sagristia i s'hi pot accedir des de l'exterior. Els dos braços dels creuers són afegits posteriorment a la construcció original.
La conversió del mas Casademunt en un sanatori de tuberculosos entre els anys 1931 i 1950 comportarien la construcció de l'església, amb línies que imiten un temple gòtic, bàsicament els arcbotants i els contraforts, així com les esveltes línies i el pronunciat pendent de les cobertes. El to vermellós dels maons i de les pedres emprades li donen un aire modernista. Forma part integrant del conjunt del mas, tot i que n'està totalment exempta. Ofereix un aspecte curiós des de la carretera, ja que el gòtic urbà que imita és poc freqüent al mig del bosc.
Bústia suggeriments
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
