La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis va adquirir el solar una fàbrica preexistent i va encarregar-ne la demolició per promoure, anys després, la construcció d'habitatges acollits a la Llei de l'Habitatge estatal. El 1966, va encarregar el projecte a tres arquitectes que mai no havien col·laborat junts. Els arquitectes van desenvolupar una figura de planejament urbanístic previ per establir les condicions d'edificació necessàries per a l'execució del projecte previst. Havien estudiat propostes més compactes de mansana tancada i altres modalitats que van descartar.
El projecte s'estructura en nou edificis, tots orientats pràcticament a nord-sud, amb una lleugera inclinació cap a l'est, que trencava completament l'alineació del Pla Pons de l'entorn. Conté tres torres de fins a dotze plantes d'alçada que actuen com a pantalla davant de la carretera Nacional II. La resta de les edificacions, de planta baixa i dues o tres plantes, se situen a la part propera als edificis de planta baixa i pis que predominen en aquest barri.
Així, doncs, dues zones absolutament diferenciades. Entre elles, s'hi introduiren una sèrie d'espais de socialització, amb l'objectiu de facilitar les trobades entre els veïns, alliberant també alguns espais de planta baixa, mitjançant porxos que comuniquen carrers o mitjançant espais tancats d'ús comunitari.
L’espai lliure del conjunt és una part essencial del projecte. El complex residencial s'estructura al voltant d'una plaça central dividida en dos nivells que donen accés a tots els blocs. L'accés al conjunt es fa a través de dues vies de vianants que connecten amb el cinturó perimetral de carrers. A més de la plaça central i els carrers adjacents, el complex compta amb quatre passarel·les elevades que configuren un tercer nivell de relació, ubicat a 2,80 m sobre la cota dels blocs baixos.
El conjunt residencial de Can Mercader es distribueix en sis tipologies d'habitatges modulats segons una crugia de 7,70 m als blocs alts i 8,50 m als baixos. S'aprecia una clara intenció d'introduir variacions quant a les distribucions, el nombre d'habitacions –tres o quatre als blocs alts i quatre o cinc als blocs baixos–, definició de façanes, mitjançant la introducció de desplaçaments tant en alçada com en planta, que garanteixen la permeabilitat del conjunt malgrat l’alçada dels blocs. En planta, els desplaçaments col·laboren a dotar de privadesa les terrasses.
Els habitatges consten de: cuina, galeria oberta, menjador-sala d'estar, lavabo, bany, una habitació doble, entre dues i quatre habitacions individuals, terrassa associada a la sala d'estar i, en alguns casos, a l'habitació contigua a aquesta. Amb aquesta varietat tipològica, els arquitectes ofereixen la possibilitat d'allotjar famílies de fins a vuit persones al mateix habitatge o fins i tot deu, cosa molt habitual d'aquell moment que Barba Corsini ja proposava al projecte d'habitatges de Mitre a Barcelona.