Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

El 7 d’agost del 1957, Antoni de Moragas redacta un projecte de reforma d’un magatzem que era a mig acabar, per a l’església de Sant Jaume, a Badalona.

L’estructura existent, un magatzem de planta rectangular amb una coberta que encara no estava enllestida, respon a un projecte del 1947, a la memòria del qual hi apareix la descripció següent: “En un solar que confronta amb el carrer del Marquès de Mont-roig, de Badalona, es projecta construir una planta baixa destinada a magatzem. La construcció es farà amb murs de fàbrica de maó amb morter de calç i la coberta amb armadures i corretges de fusta, damunt les quals recolzaran i es fixaran unes planxes ondulades de fibrociment. El paviment es construirà amb formigó [...].”

El capellà de la parròquia de Sant Jaume, per raons econòmiques, proposa a Moragas la reutilització del magatzem existent per a edificar-hi una església, en un barri obrer de
Badalona. El projecte, doncs, marcat per un pressupost molt ajustat, respecta i assumeix com a valor el caràcter industrial de l’edifici i del barri.

El programa funcional s’adapta a la planta existent. Així, la sala s’il·lumina mitjançant les obertures existents a la façana lateral, a les quals Moragas adapta uns tancaments de
fusta basculants —que sobresurten de la cara interior de la paret mitjançant uns marcs especials—, protegits per unes gelosies exteriors compostes per peces ceràmiques quadrades.

El cor, accessible mitjançant una escala de fusta, de la qual no es va arribar a construir la barana de tub metàl·lic present al projecte, és una estructura composta per bigues i
biguetes de fusta, amb un forjat, que alhora és paviment, de taulons de fusta.

El baptisteri, delimitat per una gelosia de peces ceràmiques hexagonals, té el mateix paviment de pedra present a la zona de l’altar, mentre que el paviment de la sala és de rajoles, el mateix material utilitzat per a revestir les parets de l’església i també per al
sòcol, el banc i el respatller del banc que hi ha a la façana principal.

La paret de l’altar i el sagrari es revesteixen amb llistons de fusta verticals, que també s’utilitzen per als mòduls fixos de la fusteria de la façana principal i de l’accés a la sala.
A més de la barana metàl·lica amb passamà de fusta, la transició entre la sala i l’altar es resol mitjançant canvis de paviment (ceràmic i de pedra), accentuats per esglaons (de maó massís, col·locat de cantó, i de granit massís).

El baldaquí es compon de dues bigues de fusta en volada, encastades a la paret del sagrari i sostingudes damunt l’armadura a l’altre extrem, mitjançant tirants metàl·lics, i
d’unes biguetes que suporten unes plaques de tàblex microperforades, iguals que les de la coberta de la nau.

La intervenció més consistent és a la façana principal. Antoni de Moragas respecta la simetria de la façana existent, tot col·locant el campanar a eix amb l’accés, mentre que la
resta d’elements que introdueix a la façana tendeixen a una composició asimètrica (tot i que la fusteria del cor finalment no s’executà segons el projecte).

Els pocs elements utilitzats —tancaments fixos de plom, coberta d’uralita i el campanar de formigó armat que sosté la creu, feta amb l’armadura de dos cèrcols creuats— segueixen la lògica d’estètica “industrial” del projecte.

L’església ha experimentat algunes modificacions: els vidres de color groc i la finestra del baptisteri han estat substituïts per vitralls; el terra ceràmic, per gres; l’escala, la barana de l’altar i la gelosia del baptisteri han desaparegut, i a la creu se n’hi ha sobreposat una altra d’acer inoxidable. Tot i que una senzilla intervenció de restauració seria suficient per a retornar-la al seu estat original, a hores d’ara està afectada per un expedient d’enderrocament i per un projecte que pretén edificar un bloc d’habitatges a la façana que dóna al carrer, i que faria retrocedir l’església, l’accés de la qual se situaria a la façana lateral.

Autor: Víctor Rahola i Aguadé, Stefano Cortellaro

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Parròquia de Sant Jaume

    Antoni de Moragas i Gallissà

    Parròquia de Sant Jaume

    El 7 d’agost del 1957, Antoni de Moragas redacta un projecte de reforma d’un magatzem que era a mig acabar, per a l’església de Sant Jaume, a Badalona. L’estructura existent, un magatzem de planta rectangular amb una coberta que encara no estava enllestida, respon a un projecte del 1947, a la memòria del qual hi apareix la descripció següent: “En un solar que confronta amb el carrer del Marquès de Mont-roig, de Badalona, es projecta construir una planta baixa destinada a magatzem. La construcció es farà amb murs de fàbrica de maó amb morter de calç i la coberta amb armadures i corretges de fusta, damunt les quals recolzaran i es fixaran unes planxes ondulades de fibrociment. El paviment es construirà amb formigó [...].” El capellà de la parròquia de Sant Jaume, per raons econòmiques, proposa a Moragas la reutilització del magatzem existent per a edificar-hi una església, en un barri obrer de Badalona. El projecte, doncs, marcat per un pressupost molt ajustat, respecta i assumeix com a valor el caràcter industrial de l’edifici i del barri. El programa funcional s’adapta a la planta existent. Així, la sala s’il·lumina mitjançant les obertures existents a la façana lateral, a les quals Moragas adapta uns tancaments de fusta basculants —que sobresurten de la cara interior de la paret mitjançant uns marcs especials—, protegits per unes gelosies exteriors compostes per peces ceràmiques quadrades. El cor, accessible mitjançant una escala de fusta, de la qual no es va arribar a construir la barana de tub metàl·lic present al projecte, és una estructura composta per bigues i biguetes de fusta, amb un forjat, que alhora és paviment, de taulons de fusta. El baptisteri, delimitat per una gelosia de peces ceràmiques hexagonals, té el mateix paviment de pedra present a la zona de l’altar, mentre que el paviment de la sala és de rajoles, el mateix material utilitzat per a revestir les parets de l’església i també per al sòcol, el banc i el respatller del banc que hi ha a la façana principal. La paret de l’altar i el sagrari es revesteixen amb llistons de fusta verticals, que també s’utilitzen per als mòduls fixos de la fusteria de la façana principal i de l’accés a la sala. A més de la barana metàl·lica amb passamà de fusta, la transició entre la sala i l’altar es resol mitjançant canvis de paviment (ceràmic i de pedra), accentuats per esglaons (de maó massís, col·locat de cantó, i de granit massís). El baldaquí es compon de dues bigues de fusta en volada, encastades a la paret del sagrari i sostingudes damunt l’armadura a l’altre extrem, mitjançant tirants metàl·lics, i d’unes biguetes que suporten unes plaques de tàblex microperforades, iguals que les de la coberta de la nau. La intervenció més consistent és a la façana principal. Antoni de Moragas respecta la simetria de la façana existent, tot col·locant el campanar a eix amb l’accés, mentre que la resta d’elements que introdueix a la façana tendeixen a una composició asimètrica (tot i que la fusteria del cor finalment no s’executà segons el projecte). Els pocs elements utilitzats —tancaments fixos de plom, coberta d’uralita i el campanar de formigó armat que sosté la creu, feta amb l’armadura de dos cèrcols creuats— segueixen la lògica d’estètica “industrial” del projecte. L’església ha experimentat algunes modificacions: els vidres de color groc i la finestra del baptisteri han estat substituïts per vitralls; el terra ceràmic, per gres; l’escala, la barana de l’altar i la gelosia del baptisteri han desaparegut, i a la creu se n’hi ha sobreposat una altra d’acer inoxidable. Tot i que una senzilla intervenció de restauració seria suficient per a retornar-la al seu estat original, a hores d’ara està afectada per un expedient d’enderrocament i per un projecte que pretén edificar un bloc d’habitatges a la façana que dóna al carrer, i que faria retrocedir l’església, l’accés de la qual se situaria a la façana lateral.
  2. Ampliació de la Parròquia de Sant Jaume

    autoria desconeguda

    Ampliació de la Parròquia de Sant Jaume

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!