El projecte és el resultat de la fusió de l’Hospital de Sant Pau i el vell conjunt gòtic de l’Hospital de la Santa Creu, amb la qual cosa es creava un dels elements de més repercussió urbanística sobre la ciutat. L’hospital ocupa nou illes de cases de l’Eixample Cerdà, en un extrem de l’avinguda Gaudí, amb la Sagrada Família a l’altre extrem. Domènech i Montaner aposta per la mateixa organització en pavellons assajada a l’Institut Pere Mata, si bé creant una estructura concentrada soterrada que evita la dispersió funcional dels pavellons, molt criticada per alguns experts de l’època en instal·lacions hospitalàries. Es tracta d’un conjunt de 46 pavellons situats a l’entorn d’un eix que travessa la gran illa de cases diagonalment. Domènech opera així una lectura oberta i innovadora de l’illa de cases tipus del pla Cerdà. L’estructura dels pavellons està modulada en elements que suporten unes voltes de maó, tot afavorint l’adaptació del sistema murari amb la funcionalitat de cada pavelló. L’eix format per l’avinguda Gaudí representa un conjunt monumental únic, als extrems del qual s’erigeixen dues concepcions gairebé antitètiques del sentit de la nova arquitectura i la seva funcionalitat en les necessitats socials de l’època.

El projecte sorgeix de la voluntat de presentar la nova col·lecció de la marca de moda LR3, fonent la realitat virtual i digital amb la física. El plantejament consisteix a crear un espai efímer situat a l'interior del pavelló de la Mare de Déu del Carme, al recinte modernista de Sant Pau, obra de l'arquitecte Domènech i Montaner. L'arribada al pavelló es fa des de la part nord de l'antic hospital i uns avatars nus i pixelats serveixen com a reclam per a l'experiència. La proposta d'arquitectura efímera posa de manifest el contrast entre l'empaquetatge de la construcció pesada i ornamental del patrimoni històric davant de la lleugeresa de l'ambient tecnològic que es crea a l'interior. Per això, s'ha disposat una estructura lleugera autoportant que respecta l'envolupant original, sense entrar-hi en contacte i generant un espai intersticial que evidencia la separació dels dos mons constructius, solucionant alhora el pas de les instal·lacions. Aquesta estructura autònoma configura tres ambients diferenciats i s'ha revestit interiorment amb lones de roba blanca tensades amb un sistema de teles modulars. L'entrada al pavelló es produeix per una petita porta emmarcada a la fusteria original de fusta desgastada de l'edifici. S´ha proposat una cortina de color taronja brillant per potenciar el contrast amb l´ornamentació delicada de motius florals de Sant Pau i transmetre la idea d´accés al món oníric que proposa la marca. Un cop a l'interior del pavelló, accedim a la primera habitació, un espai de línies netes banyat per una il·luminació zenital que tenyeix les lones blanques del color més representatiu de LR3. En aquest primer espai té lloc l'experiència virtual, en què l'espectador se submergeix a l'univers de la marca i coneix, a través dels avatars, la seva nova col·lecció. La segona habitació està formada per un perímetre de pantalles led que formen una envolupant on es projecten els avatars de l'experiència anterior, vestits amb la nova col·lecció i passejant sobre un fons neutre completament blanc. En aquest espai l'usuari es fon com si fos un avatar més, passejant per la catifa taronja. Aquesta catifa substitueix la funció de la passarel·la al llarg de tot el recorregut lineal de la instal·lació, travessant els tres ambients. A la tercera habitació trobem finalment la col·lecció tangible i física, presentada en maniquins de diferents mides i tallatge, suspesa des del sostre amb fils invisibles. Els maniquins semblen així surar a l'espai, recuperant l'experiència virtual vista a la primera sala. Per aconseguir la integració de l'experiència virtual, digital i física a través dels tres espais, s'ha creat una atmosfera densa, incorporant diferents estímuls sensorials. S'ha utilitzat una màquina de partícules per generar el gruix de la boira i s'hi han afegit essències naturals que evoquen un ambient eclesiàstic. Acústicament, l'espai s'ha cobert amb sons binaurals, que a diferència dels sons estèreo, produeixen una sensació sonora més envoltant. Aquests factors estimulaven els diferents sentits i creaven una atmosfera hàptica, transmetent les sensacions de viscositat i textura captades per la vista. Aquesta proposta de presentació de la nova col·lecció de LR3 substitueix la clàssica desfilada tradicional per una experiència immersiva, en què l'espectador també és protagonista. I que així, per la passarel·la d'aquest pavelló, desfilin tota mena de cossos, talles, identitats o estètiques.