Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
La Casa Golferichs, coneguda habitualment pel "Xalet", va ser projectada al 1901 per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver com a residència pel Sr. Macari Golferichs. Aquesta va ser una de les seves primeres experiències en el tema de l'habitatge unifamiliar, que després es convertiria en una de les constants principals de la seva obra amb exemples com la Casa Roviralta de 1913, o la Torre dels Pardals de 1919.
L'alteració que va suposar la construcció de l'edifici annex i el canvi d'ús residencial pel de centre d'ensenyament era força patent i suposava un dels punts principals a resoldre en la proposta. Construït amb modèstia en els seus materials i sistemes estructurals, va col·lapsar des del principi la lectura de la Casa Golferichs com a xalet, és a dir, com a construcció exempta per tres dels seus costats. Aquest edifici impedia no tant sols la contemplació i recorregut perimetral de la Casa, sinó que eliminava l'important ràfec i impossibilitava l'accés al petit pati posterior. Un dels primers objectius era, doncs, retornar al Xalet el seu caire original.
A tal efecte es va enderrocar el sector posterior de l'edifici annex refent un nou nucli de comunicacions. L'actuació en aquest punt es valorava com a primordial ja que establiria la futura relació entre els dos edificis. La nova escala s’adossa a la mitgera i els serveis es concentren al seu voltant. Aquesta solució allibera el màxim de superfície en planta i permet obtenir una façana molt transparent. D'una banda això possibilita incorporar la nova paret de l'escala, la mitgera existent i la façana de l'edifici dins d'un mateix sistema d'ordenació; de l’altra, la volguda relació visual de cada vestíbul amb la propera Casa Golferichs. La tradicional tipologia de l'Eixample, on les lleugeres galeries s'obren al pati posterior, es recuperava aquí per la necessitat de reconstruir una nova façana i donar un nou accés a l'edifici.
En l'interior de la Casa Golferichs, força malmès i deteriorat en molts llocs, es va valorar especialment l'estructura espaial i distributiva on les diferents sales es disposaven a l'entorn d'un nucli central, provocant un seguit de visuals i transparències. Si bé la majoria d'elements com sostres, arrambadors, escales, esgrafiats, etc., van ser completats o refets seguint mimèticament el model existent, en alguns casos puntuals la singularitat o l'emplaçament estratègic d'algunes peces va aconsellar buscar el contrast. Aquest contrast, basat en les diferents textures i lògica constructiva d'un material modern com és l'acer inoxidable, s'incorpora d'una manera sobreposada i objectual.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Casa Golferichs
Macari Golferichs, un capriciós enginyer de camins, comerciant en fusta i col·leccionista, sembla que va fer fortuna a les Amèriques, com altres burgesos de l’època. En tornar, va decidir comprar uns terrenys a l’Eixample i fer-s’hi construir una residència d’estil modernista. En aquesta obra, Rubió inicia la seva recerca cap a una línia arquitectònica pròpia. El valor estructural i constructiu de les formes gòtiques és comprovat i experimentat en una investigació genuïna, tal com podem veure en els materials emprats, en la tècnica constructiva i en l’ornamentació ceràmica. -
Rehabilitació i Ampliació de la Casa Golferichs
Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix
La Casa Golferichs, coneguda habitualment pel "Xalet", va ser projectada al 1901 per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver com a residència pel Sr. Macari Golferichs. Aquesta va ser una de les seves primeres experiències en el tema de l'habitatge unifamiliar, que després es convertiria en una de les constants principals de la seva obra amb exemples com la Casa Roviralta de 1913, o la Torre dels Pardals de 1919. L'alteració que va suposar la construcció de l'edifici annex i el canvi d'ús residencial pel de centre d'ensenyament era força patent i suposava un dels punts principals a resoldre en la proposta. Construït amb modèstia en els seus materials i sistemes estructurals, va col·lapsar des del principi la lectura de la Casa Golferichs com a xalet, és a dir, com a construcció exempta per tres dels seus costats. Aquest edifici impedia no tant sols la contemplació i recorregut perimetral de la Casa, sinó que eliminava l'important ràfec i impossibilitava l'accés al petit pati posterior. Un dels primers objectius era, doncs, retornar al Xalet el seu caire original. A tal efecte es va enderrocar el sector posterior de l'edifici annex refent un nou nucli de comunicacions. L'actuació en aquest punt es valorava com a primordial ja que establiria la futura relació entre els dos edificis. La nova escala s’adossa a la mitgera i els serveis es concentren al seu voltant. Aquesta solució allibera el màxim de superfície en planta i permet obtenir una façana molt transparent. D'una banda això possibilita incorporar la nova paret de l'escala, la mitgera existent i la façana de l'edifici dins d'un mateix sistema d'ordenació; de l’altra, la volguda relació visual de cada vestíbul amb la propera Casa Golferichs. La tradicional tipologia de l'Eixample, on les lleugeres galeries s'obren al pati posterior, es recuperava aquí per la necessitat de reconstruir una nova façana i donar un nou accés a l'edifici. En l'interior de la Casa Golferichs, força malmès i deteriorat en molts llocs, es va valorar especialment l'estructura espaial i distributiva on les diferents sales es disposaven a l'entorn d'un nucli central, provocant un seguit de visuals i transparències. Si bé la majoria d'elements com sostres, arrambadors, escales, esgrafiats, etc., van ser completats o refets seguint mimèticament el model existent, en alguns casos puntuals la singularitat o l'emplaçament estratègic d'algunes peces va aconsellar buscar el contrast. Aquest contrast, basat en les diferents textures i lògica constructiva d'un material modern com és l'acer inoxidable, s'incorpora d'una manera sobreposada i objectual. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura - Reformes i RehabilitacionsRehabilitació i Ampliació de la Casa GolferichsRavetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix
Audiovisual
-
4:27
La lluita veïnal per salvar el Xalet o Casa Golferichs | Va passar aquí