La Reial Fàbrica de Moneda de la Corona d’Aragó a Barcelona “La Seca” –del mot àrab sekka: “lloc on es fabrica moneda”- va funcionar del 1441 al 1849 i s’ubicava en diversos edificis agrupats en una mateixa illa de cases del barri de la Ribera de Barcelona.
En el conjunt s’han conservat vestigis del segle XIII i XIV tot i que les principals estructures són del s. XVII, amb importants alteracions al s.XVIII i XIX.
Quan la fàbrica va caure en desús l’edifici va patir de nou múltiples modificacions i va ser segregat en múltiples propietats.
La rehabilitació de part d’aquests edificis que formaven la Seca s’ha executat en diverses fases per acollir l’Espai Escènic Brossa (La Seca-1) d'una banda i la Fundació Brossa de l’altra (La Seca-2), mantenint els usos diferenciats però vinculats i compatibles i que en les últimes intervencions s'han unit i connectat tant a través dels espais interiors com els exteriors per esdevenir un sol centre cultural en un futur.
L’encaix d’aquests equipaments culturals en les edificacions històriques existents s’ha plantejat mantenint la tipologia, les estructures i els elements constructius principals i respectant les intervencions que ha sofert al llarg del temps, sense prioritzar-ne cap d’elles, i completant-les amb la construcció de nous elements puntuals tals com una nova escala, un cos pont o la creació d’un nou pati interior, de manera que el resultat final de la suma d’història i contemporaneïtat permeti un bon ús del conjunt, que esdevé un seguit d'espais diàfans interiors connectats que s'il.luminen i es connecten també a través dels patis exteriors.