Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
La Reial Fàbrica de Moneda de la Corona d’Aragó a Barcelona “La Seca” –del mot àrab sekka: “lloc on es fabrica moneda”- va funcionar del 1441 al 1849 i s’ubicava en diversos edificis agrupats en una mateixa illa de cases del barri de la Ribera de Barcelona.
En el conjunt s’han conservat vestigis del segle XIII i XIV tot i que les principals estructures són del s. XVII, amb importants alteracions al s.XVIII i XIX.
Quan la fàbrica va caure en desús l’edifici va patir de nou múltiples modificacions i va ser segregat en múltiples propietats.
La rehabilitació de part d’aquests edificis que formaven la Seca s’ha executat en diverses fases per acollir l’Espai Escènic Brossa (La Seca-1) d'una banda i la Fundació Brossa de l’altra (La Seca-2), mantenint els usos diferenciats però vinculats i compatibles i que en les últimes intervencions s'han unit i connectat tant a través dels espais interiors com els exteriors per esdevenir un sol centre cultural en un futur.
L’encaix d’aquests equipaments culturals en les edificacions històriques existents s’ha plantejat mantenint la tipologia, les estructures i els elements constructius principals i respectant les intervencions que ha sofert al llarg del temps, sense prioritzar-ne cap d’elles, i completant-les amb la construcció de nous elements puntuals tals com una nova escala, un cos pont o la creació d’un nou pati interior, de manera que el resultat final de la suma d’història i contemporaneïtat permeti un bon ús del conjunt, que esdevé un seguit d'espais diàfans interiors connectats que s'il.luminen i es connecten també a través dels patis exteriors.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Mostres d'Arquitectura (Barcelona)
Seleccionat. Categoria: Intervencions de Rehabilitació, tant de Promoció Pública com PrivadaRestauració de la Fàbrica de la Moneda 'La Seca' per a l'Espai Escènic BrossaRestauració de la Fàbrica de la Moneda 'La Seca' per a l'Espai Escènic Brossa
La Reial Fàbrica de Moneda de la Corona d’Aragó a Barcelona “La Seca” –del mot àrab sekka: “lloc on es fabrica moneda”- va funcionar del 1441 al 1849 i s’ubicava en diversos edificis agrupats en una mateixa illa de cases del barri de la Ribera de Barcelona. En el conjunt s’han conservat vestigis del segle XIII i XIV tot i que les principals estructures són del s. XVII, amb importants alteracions al s.XVIII i XIX. Quan la fàbrica va caure en desús l’edifici va patir de nou múltiples modificacions i va ser segregat en múltiples propietats. La rehabilitació de part d’aquests edificis que formaven la Seca s’ha executat en diverses fases per acollir l’Espai Escènic Brossa (La Seca-1) d'una banda i la Fundació Brossa de l’altra (La Seca-2), mantenint els usos diferenciats però vinculats i compatibles i que en les últimes intervencions s'han unit i connectat tant a través dels espais interiors com els exteriors per esdevenir un sol centre cultural en un futur. L’encaix d’aquests equipaments culturals en les edificacions històriques existents s’ha plantejat mantenint la tipologia, les estructures i els elements constructius principals i respectant les intervencions que ha sofert al llarg del temps, sense prioritzar-ne cap d’elles, i completant-les amb la construcció de nous elements puntuals tals com una nova escala, un cos pont o la creació d’un nou pati interior, de manera que el resultat final de la suma d’història i contemporaneïtat permeti un bon ús del conjunt, que esdevé un seguit d'espais diàfans interiors connectats que s'il.luminen i es connecten també a través dels patis exteriors.
Rutes (1)
-
Rutes 63