El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
La Torre de l'Aigua és un dipòsit d'aigua modernista considerat un dels símbols emblemàtics de la ciutat. Es troba a la zona est, tocant gairebé la riba del riu Ripoll. Entre 1922 i 1967 va fer la funció de dipòsit.
Es tracta d'una torre de formigó armat, una de les primeres obres en aquest material fetes a Sabadell. La seva composició a base de grava, sorra i aigua, juntament amb unes barres d'acer, va permetre aixecar una estructura esvelta que podia sustentar el dipòsit. El seu aspecte arquitectònic està vinculat a la tradició alemanya d'aquest tipus d'edificacions.
El cos estructural està format per vuit pilars amb els seus capitells i cornisa, disposats en forma de tronc de piràmide i comunicats entre sí per una escala d'ascensió helicoidal. A la part alta es troba el dipòsit i el mirador. Aquest està format per vuit balcons amb baranes de ferro. El dipòsit està aïllat amb un doble mur i cambra d'aire, amb cinc obertures rectangulars sota cada balcó per il·luminar el dipòsit i ventilar la cambra d'aire. Tot i que exteriorment té forma octogonal, l'interior és circular per evitar la pressió de l'aigua als angles. Corona l'edifici una cúpula formada per vuit paraments inclinats.
La seva capacitat és de 293,5 m3.
El juny 1915, davant el problema de l'abastament d'aigua de la ciutat, s'obrí un concurs de projecte i construcció d'una torre-dipòsit, amb unes bases detallades per Francesc Izard, però que deixaven llibertat en quant a materials i forma. Es presentaren quatre projectes, sent el guanyador Lluís Homs.
El febrer de 1916 es van començar les obres, sota la direcció de Josep Renom i Costa com arquitecte municipal. El cost de l'obra va ser de 104.422'70 pessetes. El dia d'agost de 1918 es va inaugurar amb l'assistència de les autoritats, però no va entrar en funcionament fins al 1922.
La torre ha sofert un progressiu procés d'abandonament fins al total desús. És propietat de l'Ajuntament, que l'ha deixada a l'empresa concessionària (des de l'any 1949 amb una concessió de 99 anys).