Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
El bar ja existia. El treball ha consistit en repensar el bar després de la seva necessària insonorització. S'escull, per aïllar acústicament la sala, una caixa de formigó totalment exempta, que s'estén a tot el llarg del local.
La nova pell és estructuralment independent i s'aprofita el fet de tornar a fonamentar per replantejar la nova secció: s'abomba el paviment augmentant l'alçada al centre, i s'amplia d'aquesta manera tot l'interior del local. Tot es construeix des de la nova caixa: se suspenen uns altells, s'obren unes lluernes, s'ancora el suport dels llums i acaba modelant les tarimes de les barres.
El bar és ple. Aquesta idea acompanya durant tot el projecte: la façana és l'aparador de l'activitat del bar, la pròpia entrada et col·loca a l'interior i el pendent t'endinsa en ell. Però entre el públic només hi ha les barres: els "llocs" es construeixen des del sostre.
El llum és l'element que permet definir aquests àmbits i encadenar-los com una successió de llocs. Els altells fan real l'ocupació del sostre col·locant com uns balcons de gent sobre el cap de l'altra gent.
El llum de l'entrada inicia la narració. Recull l'ambient d'una barra més tranquil·la que queda arraconada entre la finestra-aparador i una gran pantalla d'ampolles. Sobre els caps, un tub metàl·lic és la infraestructura bàsica dels aparells de so i de llum. Suportarà una estructura de marcs de fusta revestida de xapa que es mostrarà primer cap a la façana i després rebrà els que, relliscant per l'altre costat de l'ampoller, apareixen a l'interior. Aquest rebedor funciona amb la idea de trànsit.
Una segona llum envoltarà l'altell del DJ i, juntament amb una tercera que fa de barana de l'altell públic, quedarà emmarcada des de dalt d'una pista de ball. I serà des de dalt de l'últim altell des d'on el públic contemplarà la festa: el DJ treballant, gent ballant, els del billar, la pantalla i just a sota, com s'estan servint les copes. L'escala sota dels lluernaris. L'última làmpada il·luminada és de vidre i descansa en el paviment. Són els lavabos. A sobre, ocupant tota la secció del local, una contínua emissió d'imatges de vídeo nega el final del moviment que ha tingut lloc al llarg del "TUBO" del Bar, entre el carrer i la pantalla.
El bar ja existia. El treball ha consistit en repensar el bar després de la seva necessària insonorització. S'escull, per aïllar acústicament la sala, una caixa de formigó totalment exempta, que s'estén a tot el llarg del local.
La nova pell és estructuralment independent i s'aprofita el fet de tornar a fonamentar per replantejar la nova secció: s'abomba el paviment augmentant l'alçada al centre, i s'amplia d'aquesta manera tot l'interior del local. Tot es construeix des de la nova caixa: se suspenen uns altells, s'obren unes lluernes, s'ancora el suport dels llums i acaba modelant les tarimes de les barres.
El bar és ple. Aquesta idea acompanya durant tot el projecte: la façana és l'aparador de l'activitat del bar, la pròpia entrada et col·loca a l'interior i el pendent t'endinsa en ell. Però entre el públic només hi ha les barres: els "llocs" es construeixen des del sostre.
El llum és l'element que permet definir aquests àmbits i encadenar-los com una successió de llocs. Els altells fan real l'ocupació del sostre col·locant com uns balcons de gent sobre el cap de l'altra gent.
El llum de l'entrada inicia la narració. Recull l'ambient d'una barra més tranquil·la que queda arraconada entre la finestra-aparador i una gran pantalla d'ampolles. Sobre els caps, un tub metàl·lic és la infraestructura bàsica dels aparells de so i de llum. Suportarà una estructura de marcs de fusta revestida de xapa que es mostrarà primer cap a la façana i després rebrà els que, relliscant per l'altre costat de l'ampoller, apareixen a l'interior. Aquest rebedor funciona amb la idea de trànsit.
Una segona llum envoltarà l'altell del DJ i, juntament amb una tercera que fa de barana de l'altell públic, quedarà emmarcada des de dalt d'una pista de ball. I serà des de dalt de l'últim altell des d'on el públic contemplarà la festa: el DJ treballant, gent ballant, els del billar, la pantalla i just a sota, com s'estan servint les copes. L'escala sota dels lluernaris. L'última làmpada il·luminada és de vidre i descansa en el paviment. Són els lavabos. A sobre, ocupant tota la secció del local, una contínua emissió d'imatges de vídeo nega el final del moviment que ha tingut lloc al llarg del "TUBO" del Bar, entre el carrer i la pantalla.
Premi FAD
Finalista. Categoria: Interiorisme - Obres de Decoració d'Espais Interiors
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
