El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Casa que forma part de les del c/ de St. Sebastià. És de planta rectangular i el costat més estret pertany a la façana. Consta de tres pisos: la planta baixa presenta un gran portal d'entrada i una finestra amb dues columnetes al centre. Al primer pis hi ha dues balconades amb baranes de ferro bellament treballades. El cos de l'esquerre és de menys alçada que el de la dreta, el qual presenta una decoració amb columnes salomòniques adossades, un òcul i al damunt una decoració d'estuc seguint el ramejat de tot l'edifici amb la data de construcció de 1911. Al tercer pis l'espai està repartit en dues parts, ja que a l'esquerre forma una terrassa i a la dreta, al darrera, l'edifici continua. La teulada és a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana i està decorada. Els elements de construcció són molt variats com és usual en els edificis modernistes. Els materials en aquest cas són: la pedra, el guix, el totxo, l'estuc, el mosaic, el ferro i la fusta.
Aquesta casa fou edificada a principis del s. XX, moment en què Taradell es converteix en centre d'estiueig i són varies les que s'hi aixecaren durant aquesta època, amb les mateixes característiques que l'estudiada. Es desconeix el nom de l'arquitecte que feu el projecte, ja que a l'any 1945 canvià de propietari i no s'han fet indagacions al respecte.
La Villa Maria és una casa modernista construïda a principi del segle XX. És un edifici entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes i la coberta a diferents nivells. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, dels quals el principal és de major alçada. Consta d'un portal d'arc escarser amb l'intradós motllurat, sobre el qual comencen la decoració vegetal i les mènsules que sostenen una cornisa que es prolonga per tota la façana i que sobressurt formant la base dels balcons del primer pis. A la planta baixa del segons eix hi ha una finestra triforada amb columnets salomònique samb capitells vegetals. Els dos balcons del pis estan delimitats per baranes de forja profusament decorades amb motius vegetals, als quals s'hi accedeix per dos finestrals d'arc rebaixat amb l'extradós motllurat i coronat amb acroteris. Sobre el balcó de l'eix principal hi trobem inscrit "VILLA MARIA" i un òcul, tot custodiat per sengles columnes salomòniques, des d'on arrenquen dues motllures prominents a mode de guardapols, coronat amb motius vegetals i l'any "1911". Cadascun dels eixos està rematat per un capcer: el principal és més alt i és escalonat amb la part central semicircular i un òcul; el segon està decorat amb un acroteri; tots dos resseguits per una cornisa motllurada. A nivell de coberta hi ha dos cossos que es corresponen amb les golfes i que es troben enretirats de la línia de la façana. El tractament dels murs és amb carreus encoixinats a la planta baixa i a la part central dels pisos superiors, i la resta arrebossat i pintat. A l'interior s'hi conserva la distribució, elements arquitectònics, els paviments i els sostres decorats originals.
La casa va ser construïda entre els anys 1911 i 1912 per encàrrec de Don Pablo Dulochs al mestre d'obres Joan Riera i Pallàs. Hi estiuejava la família Llorenç.