Mansió senyorial d'estil modernista, de planta quadrada amb baixos i dues plantes i una torreta capçada per una agulla cònica coberta amb ceràmica vidriada. El portal és de mig punt amb dovelles molt amples de pedra, igual que els emmarcats de les finestres. Aquestes són d'estil neogòtic. Els murs són de pedra i parts de rajola. Les façanes estan decorades amb gàrgoles. La coberta és de teula amb additaments de vidriats als careners i les franges, i la cornisa està treballada amb arcades d'obra vista i majòliques. El terrat té uns acabats amb merlets i dues xemeneies. A la torre hi ha un rètol de ceràmica verda amb el nom del promotor, "Garcia". La decoració de la construcció s'inspira en elements del gòtic i de l'arquitectura rural catalana. A l'interior de l'immoble hi ha una gran escala amb graons de pedra i marbre; el tram final és de fusta. Complet el conjunt un jardí al voltant de la casa, així com edificacions annexes no adossades. Els terrenys de la finca pertanyien anteriorment al mas Font. Frederic García Illa, propietari dels terrenys i fabricant de ciments de Vallirana, va encarregar la construcció d'aquest edifici l'any 1899 com a habitatge -no com a explotació agrícola, malgrat el nom de "granja". L'arquitecte va ser Antoni Maria Gallisà i les obres van acabar l'any 1900. Els baixos estan treballats per l'arquitecte Josep Font i Gumà. La casa i el conjunt foren adquirits per Joan Giménez Yebra als anys 60 del segle XX.