El lloc d'aquesta reforma i extensió d'institut es troba al límit urbà d'Artés, una zona encara en procés de consolidació, on predominen els grans equipaments i els habitatges unifamiliars aïllats. El nou edifici es projecta com una extensió orgànica de l'escola original dels 1970s, de planta quadrada. El solar disponible era molt petit. Només després d'acabar-l'edifici es va annexar un solar per ampliar la zona esportiva. La decisió principal va consistir a situar tot el programa educatiu al nivell de la planta primera de l'edifici existent, deixant els nivells inferiors per al programa complementari: administració, menjador, gimnàs, etc. D'aquesta manera, s'optimitzen les comunicacions interiors entre els dos edificis i s'obté un únic organisme funcional. Un gran porxo obert uneix els dos edificis i els relaciona amb els camps de joc. A causa de la forma i situació del solar, el nou edifici té les seves façanes amb orientació est i oest, que no són les més aconsellables per a una escola. D'aquí la importància dels elements de protecció solar, que responen a la necessitat de control lumínic i alhora contribueixen a la imatge final de l'edifici. Estan més densament situats al costat oest, on es requereix més protecció, i menys en el costat Est. Aquesta diferència també reflecteix els diferents programes a cada costat: les aules estàndards, d'ús més prolongat, més nombroses i més petites, se situen a l’ est, mentre que les aules específiques, de major dimensió però ús més esporàdic, se situen a l’oest. La posició del programa genera una volumetria dual que respon a les diferents condicions del context: genera una façana contínua i oberta cap als camps, mentre que a la banda del carrer es fragmenta en volums d'una dimensió similar a les cases de davant i posant-se en relació amb l'antiga escola.