L’actuació té per objecte protegir mitjançant cobertes les restes ornamentals conservades a l’anomenat sector cenobític del complex monàstic, dotar-lo d’estabilitat estructural i possibilitar la seva visita pública. La proposta planteja cobertes de teula per al volums original recuperats i de planxa de zinc per aquells amb nivells superiors irrecuperables. Per a la reconstrucció dels elements de fàbrica s’ha emprat maó massís manual que permet refer voltes, arcs, murs o pilars de manera flexible i adient marcant diferències subtils amb els element originals que s’han consolidat i restaurat integrament. Cal destacar la reconstrucció, pràcticament des de zero, del claustre menor, d’estil renaixentista primerenc, a partir d’un 70% dels elements arquitectònics i paviments originals, a més de la seva magnifica font central. El gran espai del refetor servirà per a usos culturals polivalents compatibles amb la seva visita.

Ca la Closa està formada per dos petits refugis destinats a dos germans que valoraven l'espai interior com l'exterior tan habitable. La parcel·la d'aquesta casa entre mitgeres és estreta i profunda. La façana oest té unes meravelloses vistes, però està exposada a un fort vent. L'est és la que connecta amb la vida del poble. Dins resistia un vell ametller que es va transformar a la part central de la casa. Es decideix situar dos cossos ceràmics a cada extrem del solar i a cotes diferents. La peça superior, la que dóna al carrer, és simple, però crea un gran porxo que recorda els accessos de les cases vernacles i permet justificar la plaça d'aparcament. En canvi, la peça inferior, que envolta l'ametller i se situa al fons del solar, és més complexa i està configurada per tres espais exteriors i tres d'interiors. Així, Ca la Closa es transforma en dues experiències vitals amb recursos compartits, que s'ajusten al pressupost disponible.