Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • 1883 - 1894

  • Aquari de la Barceloneta

    autoria desconeguda

    1953 - 1963

  • Centre Meteorològic Territorial de Catalunya

    Álvaro Siza Vieira

    Centre Meteorològic Territorial de Catalunya

    L’edifici satisfà un programa d’usos mixtos, que no requereix espais amb una qualitat arquitectònica especial. Siza respon a les múltiples referències de l’entorn amb un edifici de configuració circular, indiferent, que adopta la seva forma amb una lògica pròpia. L’edifici s’organitza a partir d’un estret espai central a tota alçària, que permet establir dues crugies funcionals separades per un corredor de circulacions. La crugia de pilars intermèdia adopta una forma octogonal, i els 16 pilars que la formen determinen la posició dels tancaments, que permet variants molt flexibles. El cilindre resultant es talla en dos bisells per dos dels costats, en una al·lusió remota a la traça del cinturó litoral. Fins a la planta tercera, l’estructura és de murs de formigó vist, mentre que a les dues plantes superiors queda aplacat amb pedra blanca. S’accedeix directament a la planta baixa per vuit portes equidistants, de manera que tot l’organisme assoleix un elevat grau d’abstracció.

    1990 - 1992

  • Centre de Recerca d’Energia Aplicada (CREA)

    Josep Benedito i Rovira, Maite de Pablo i Sàenz

    Centre de Recerca d’Energia Aplicada (CREA)

    Edifici de recerca, per a la Universitat de Lleida situat al campus de Cappont. Està destinat a la recerca d’energies aplicades S’estructura en tres blocs diferenciats per usos, seguint el programa de partida. a) Un que acull l’àrea de tallers, sales de muntatges experimentals. Se situa paral·lel al carrer per afavorir els accessos rodats i té una volumeria més contundent considerant els seus requeriments de doble alçada i privacitat (assaig de prototipus).Així mateix seguint els requeriments de programa, ocupa un cos independent de la resta de l’edifici. b) Àrea de laboratoris i assaigs situats en planta baixa amb façana a l’interior del campus i ben comunicats amb l’àrea de despatxos d’investigadors responsables que se situen davant, a l’altre costat del passadís. c) Despatxos/seminaris, disposats davant de laboratoris i que donada la seva dimensió i característiques d’ús s’estructuren en 2 plantes per aconseguir la mateixa orientació i tipologia, a més d’un nucli d’administració situat en planta baixa, al costat del vestíbul d’accés. Un espai obert central enjardinat separa el nucli de tallers (més sorollós) de la resta de l’edifici. Característiques més significatives de l’edifici: - Edifici lineal, amb poca alçada que a través de la torre d’instal·lacions, recupera l’alçada genèrica de la resta d’edificis del campus. Façana al carrer en formigó, buscant per una banda l’aïllament visual i evitar la transmissió de soroll i generar una imatge potent. - Dos grans pòrtic marquen els molls de càrrega, que són la interrelació entre tallers i carrer. - Les grans caixes, , sobre la coberta, recullen instal·lacions especials i serveixen de lluernaris als laboratoris. - Instal·lacions especials- relacionades amb l’objecte de l’edifici-: plaques fotovoltaiques verticals i horitzontals en façana i coberta, plaques solars tèrmiques, amb tubs de buit i amb col·lector pla en coberta, , equips de cogeneració, aportació natural, dins la mateixa arquitectura de calor i fred .

    2001 - 2005

  • Centre de Recuperació d'Animals Marins (CRAM)

    Hidalgo Hartmann, Daniela Hartmann, Jordi Hidalgo Tané

    Centre de Recuperació d'Animals Marins (CRAM)

    Les noves instal·lacions de la Fundació CRAM s'ubiquen a l'antic camp de golf del Prat de Llobregat a l'Àrea d'Equipaments del Corredor del Litoral amb una superfície d'actuació d'aproximadament 20.000m2. El projecte busca l'equilibri entre el programa clínic d'investigació i el programa públic, amb els mínims mitjans possibles, per aconseguir que els condicionants de l'activitat es converteixin en els elements fonamentals a l'hora de definir els trets arquitectònics i volumètrics de tot el conjunt. Aquesta decisió persegueix una arquitectura que busca el punt equidistant entre la seva condició funcional i la seva condició representativa com a edifici públic. Cada un dels tres edificis que componen el complex expressa en la seva forma l'activitat que s'hi desenvolupa.

    2007 - 2010

  • Centre de Recerca ICTA-ICP de la UAB

    DataAE, H ARQUITECTES, Claudi Aguiló Aran, Albert Domingo Ollé, David Lorente Ibáñez, Josep Ricart Ulldemolins, Xavier Ros Majó, Roger Tudó Galí

    Centre de Recerca ICTA-ICP de la UAB

    L’edifici ICTA-ICP situat al campus de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) és un centre de recerca en ciències ambientals i paleontologia. Coherentment amb els seus camps d’investigació, els usuaris de l’edifici van apostar per donar una resposta ambiciosa als reptes de sostenibilitat. L’edifici, un volum aïllat de cinc plantes de 40x40m i dos soterranis, allotja el següents usos. En planta baixa: vestíbul, bar, aules i administració; en les 3 plantes següents, despatxos i laboratoris; a la coberta, hivernacles i zones de descans; al semisoterrani, aparcament i sales de màquines; i al soterrani, magatzems i la resta de laboratoris. Tant els despatxos com els laboratoris, són usos amb molta càrrega interna que tendeixen a ser calorosos. L’ICTA-ICP s’ha dissenyat per a treure’n profit a l’hivern i per a dissipar-la a l’estiu. Plantegem l’edifici com una infraestructura adaptable i flexible a possibles canvis d’us.

    2014

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!