Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
L’arquitecte Bartlett va estudiar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona obtenint el títol l’any 1920. El 15 de novembre de 1923, en substitució de Pau Monguió i Segura, es nomenat arquitecte municipal de Tortosa on exercirà aquest càrrec de forma ininterrompuda fins la seva jubilació, l’any 1960. Prescriptor d’un urbanisme renovador, de caire social, durant la postguerra esdevé l’artífex de la reconstrucció física de Tortosa tant en obra pública com privada.
Carismàtic, culte i estretament implicat en el teixit social de la ciutat, mostrà una idònia voluntat de servei envers els afers de ciutat que enlairaria aquesta plaça de funcionari públic, tot prestigiant-la. Entre la seva àmplia i diversificada producció arquitectònica cal destacar l’etapa més marcadament racionalista, anterior a la Guerra Civil, representada per obres capdavanteres a l’Ebre en aquest llenguatge com ara el Mercat del Peix, el mateix xalet Bartlett i els projectes d’escoles públiques a altres municipis ebrencs.
Autor: Antoni López Daufí
Obres (5)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (6)
-
Escorxador de Capellades
Edifici de planta baixa en forma de T a doble alçada, cobert a doble vessant amb teula àrab. El parament està revestit d'estuc excepte un sòcol que recorre l'edifici de pedra, i, les cantonades resoltes amb pilastres de carreus de pedra. La construcció té una estructura repartida simètricament. La façana principal està coronada amb un frontó de perfil trencat que incorpora un escut. Portal d'accés amb porxo de columnes de secció quadrada. A la part alta dels murs també es troben altres decoracions com caps de braus. Tanca perimetral al voltant, que defineix un pati. L'interior s'ha conservat tal com era i repeteix el sostre a dues vessants. Ús de rajoles com element ornamental. Conserva els estris (per penjar els animals, etc...) de la mateixa època en que fou construït. El promotor d'aquest edifici va ser l'Ajuntament de Capellades i el constructor Arturo Vidal Blanch. -
Mercat del Peix
La seqüència d'edificis importants que configuren la façana fluvial de Tortosa permet llegir la historia de l'arquitectura local i el creixement de la ciutat. Escorxador, Palau del Bisbe, Palau del General, Mercat Central, Mercat del Peix i, fins i tot, el Parc Municipal. Adscrit al corrent arquitectònic racionalista, l'edifici del Peix presentava una volumetria precisa i un interior diàfan, carregat de llum per a la practica de l'activitat publica. En pèssim estat de conservació, aquesta rara avis necessita, urgentment, una rehabilitació que vagi acompanyada d'un us que dignifiqui l'edifici. -
Edifici Llotja
Aquest apel·latiu fa referència a l’antiga clínica Quinta de Salud La Alianza, aixecada l’any 1945 sobre el solar obtingut arran del trasllat de la Llotja gòtica (s. XIV) al Parc municipal i situada al carrer del mateix nom. Aquest centre sanitari, referent comarcal durant la postguerra, fou projectat per l’arquitecte Agustí Bartlett en un personal llenguatge racionalista. Cal observar la composició unitària de les seves tres façanes, la cadència rítmica del finestram i el canvi d’escala que provoca la seva organització. Qüestions tan properes al racionalisme arquitectònic com ara l’exposició al sol i la ventilació dels espais sanitaris es resolen mitjançant àmplies i regulars obertures que caracteritzen l’edifici. Actualment, els seus espais es destinen a ús terciari. -
Xalet Bartlett
Situat vora el riu Ebre, a l’actual barri de Ferreries, s’aixeca aquest habitatge unifamiliar davant per davant de l’antic mercat del peix amb el qual comparteix autoria, panorama fluvial i llenguatge arquitectònic. Projectat per l’arquitecte Agustí Bartlett -inicialment, per a la seva cunyada- acabà esdevenint la seva residència i despatx particular. La seva construcció (1933-1935) coincideix amb l’etapa clarament racionalista de Bartlett qui apostà aquí per una arquitectura sense decoració afegida, amb una exigua paleta de materials i amb àmplies finestres que retallen nítidament els volums de geometria essencial. El sobri coronament del terrat presenta ampits massissos interromputs per una breu partitura de baranes metàl·liques tubulars que ens informen de l’aprofitament de la cinquena façana. Aquest habitatge havia de ser el primer d’una pretesa zona residencial projectada seguint el model anglès de Ciutat Jardí.
Rutes i Apunts (2)
-
Rutes 42
-
Rutes 13