Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Obres (6)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (6)

  1. Can Vilumara

    Andreu Audet i Puig

    Can Vilumara

    Conjunt d'edificacions construïdes en dos moments ben diferents. Les més antigues són de 1907 i presenten la casa-porteria modernista i dos pavellons. Un és de maó vist, rectangular, amb teulada a doble vessant i coberta de teula romana, i obertures molt estretes i altes. L'altre és un gran edifici de planta quasi quadrada, de maó arrebossat i maó vist remarcant els angles, les finestres i la línia superior de la barana del terrat, amb sòl de rajola on hi ha un gran dipòsit. La porteria és un habitatge de marcat estil modernista que, malgrat la humilitat que suggereix el seu petit volum i el fet de tractar-se de la porteria d'una fàbrica, no està exempta del decorativisme propi de l'època. Té les parets de maó arrebossat i remarcant les obertures i els angles amb fileres de maó vist; hi ha una franja ornamental de papallones de terracota al cap damunt. A la façana que dóna al pati de la fàbrica, es pot veure un gran rectangle amb una Mare de Déu en ceràmica vidriada blanca i blava. L'interior està en perfecte estat, conservant inclús un enginy de principis del segle del segle XX que funcionava com a alarma d'incendi. L'altre bloc d'edificacions correspon a l'ampliació dels anys 20 i consta de quatre grans naus rectangulars de maó arrebossat i teulada a dues vessants cada una, però cobertes d'uralita. Entre les dues parts s'alça una gran xemeneia de maó vist. Fa uns 60 metres d'alçada i té la base hexagonal. Can Vilumara es va instal·lar l'any 1907 al costat de la Farga. En aquell temps eren ja 35 les grans indústries que hi havia al municipi. Empresa pròspera dedicada al tèxtil, en especial la seda, va conèixer remodelacions i ampliacions entre els anys 1922 i 1928 i actualment està cedida pel seu propietari, sr. Josep Mª Vilumara, des de l'any 1982, com a I.E.S. i camp d'esports.
  2. Casa Romero

    Andreu Audet i Puig

    Casa Romero

    Per iniciativa d'Elisa Romero se sol·licità edificar una residència, a la propietat de Victoriano de la Riba i Ruiz. Va ser l'empresa Fills de Magí Campreciós qui portaren a terme l'obra d'aquesta residència. A principis dels anys trenta, el doctor Rodríguez Arias i el doctor Vilardell hi van instal·lar una casa de repòs, anomenada "Bonavista", la qual funcionà fins als anys cinquanta; després va passar a ser habitatge particular; a causa de l'extens jardí que tenia part de la finca ha anat quedant més reduïda per les edificacions que s'hi ha fet. A nivell arquitectònic, es tracta d'un edifici residencial de planta baixa i pis. Destaca per la seva ampul·lositat; de fet, Andreu Audet estava especialitzat en la construcció de teatres i sales d'espectacles, d'aquí que la magnificència de la casa hi té força parentiu en convertir els dos cossos laterals en unes grans torres coronades per cúpules revestides de mosaic. Emprà en l'edifici elements academicistes: pilastres acanalades, capitells compostos, balustres, òculs ovalats, coronaments esglaonats, hídries… El denominat Sanatori és, doncs, un exemple de la influència de l'Académie des Beaux-Arts francesa en el repertori formal del Noucentisme català. La distribució interior es realitza al voltant d'un vestíbul-pati central cobert, amb magnífica galeria a la seva planta pis.
  3. Teatre de la Societat La Principal

    Andreu Audet i Puig

    El teatre de la Societat la Principal és un edifici entre mitgeres compost per un cos situat a façana i un cos interior. El cos de façana consta de planta baixa, dos plantes pis i sotacoberta. La coberta és a dues vessants i també té terrats posteriors. El teatre és de planta rectangular i la platea té una alçada singular amb dos pisos de llotges perimetrals formant U, amb amfiteatre posterior, dues escales als laterals de l'escenari i dues posteriors per accedir als pisos. El foyer de la planta baixa té escales laterals d'accés al vestíbul del primer pis. L'escenari té tres pisos a cada lateral i soterrani, accessibles a través de dues escales. La coberta és dues vessants. Les parets de càrrega són de paredat comú i totxo. La coberta és de fibrociment amb estructura de cavalls i llates de fusta, i amb teula àrab sobre bigues i llates de fusta. A les llotges trobem columnes, jàsseres i paviment de fusta. Els forjats són de biga de fusta i ferro i revoltó de rajola i de formigó armat. Les escales tenen estructura de fusta i volta a la catalana. És obra de l'arquitecte Andreu Audet i Puig. Té una platea envoltada de tres plantes i llotges i un escenari de grans dimensions que permet el muntatge de grans escenografies.

Rutes i Apunts (1)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!