Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Sense ànima, no hi ha arquitectura: aquesta es una de les principals màximes que guia, fins l'extrem de que, abans de fer les seves primeres passes vitals, ja va alimentar el desig de convertir-se en arquitecte.
Profundament inquiet, busca atorgar cada una de les creacions un plus que, més enllà de la funcionalitat, doni sentit al edifici. La seva ànima artística tracendeix al ferro, al formigó i el vidre característic de les seves obres, com consten als moviments culturals i reivindicatius que ha participat.
Obres
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (6)
-
Premi Ciutat de Barcelona
Guardonat / Premiat. Categoria: Disseny d'InteriorsOficines de la Vocalia de Cultura a la Sala Picasso del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)Biblioteca Can Casacuberta
Jordi Moliner i Salinas, Antoni Poch Vives
El projecte contempla la reutilització de part de les antigues naus industrials de Can Casacuberta. Era evident la necessitat de construir una nova edificació independent del conjunt per disposar-hi les zones de serveis. Així, les naus existents podien continuar lliures i diàfanes per resoldre, amb simplicitat i eficàcia, la disposició del mobiliari i les activitats bibliotecàries. Un porxo cobert, que fa de junta entre els dos edificis, permet resoldre els problemes d’accessibilitat del conjunt.Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Reformes i RehabilitacionsBiblioteca Can CasacubertaJutjats de Sant Feliu de Guíxols
Jaume Avellaneda Díaz Grande, Josep Lluís Mateo i Martínez, Jordi Moliner i Salinas, Antoni Poch Vives
El projecte pren com a referència principal la mitgera deixada per l’edificació preexistent, que es consolida amb independència de la nova edificació. La coberta del cos principal, paral·lel a la mitgera, queda pinçada per la part posterior i s’obre cap a l’altra banda del solar. Aquest cos acull els jutjats i les sales de vistes, i és de dimensions més petites que les edificacions veïnes. La resta del programa se situa en uns cossos davanters de cobertes variables. L’edifici adopta així un davant i un darrere referits al teixit urbà i indiferents al carrer, des d’on es revela el procediment compositiu a través de la secció.Habitatge Unifamiliar a Sant Fruitós de Bages
Jordi Moliner i Salinas, Antoni Poch Vives
L’estructura portant de l’habitatge ordena i defineix cadascun dels espais, com també els usos de la parcel·la en la seva totalitat. Una retícula ordenada de 4,50 metres de crugia determina les parts generals de la casa, tant a l’interior com a l’exterior. La planta de l’habitatge adopta una forma de E i crea uns patis entre les ales edificades que permeten resoldre al mateix temps el problema de les vistes i de l’orientació. La planta superior té una disposició lineal, superposada a la forma en E de la planta de sota, la qual cosa genera unes terrasses que donen als patis inferiors. Aquestes terrasses queden comunicades entre elles per unes passarel·les que donen lloc a un recorregut interessant per l’exterior de l’habitatge. D’aquesta manera, la casa és el resultat de l’aplicació del programa domèstic a unes dades geomètriques i estructurals que han estat decidides prèviament.Bibliografia (5)