Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Mestre d'obres (1869) i arquitecte (1876). Formà part, amb L. Domènech i Montaner i A.M.Gallissà, de la primera generació d'arquitectes modernistes catalans. La seva obra més important és la Casa Provincial de Maternitat (1883-1902), a les Corts de Sarrià, on el seu domini dels elements constructius —totxo vist, revestiments ceràmics policromats— aconsegueix una acurada perfecció, a la vegada que representà un antecedent del projecte de l'Hospital de Sant Pau, de Domènech i Montaner, mitjançant pavellons exempts.

Projectà l'església del convent dels jesuïtes (amb J.Martorell i Montells, 1883-85) i l'església major de Santa Anna (1887, destruïda el 1936), a Barcelona. Treballà per al comte de Güell —certs interiors de la casa Fenollar al carrer de la Portaferrissa i del Palau Güell de Gaudí— i per al marquès de Comillas —direcció de la capella del Palau de Comillas, obra de Martorell i Montells—.
Fou arquitecte de la Diputació provincial de Barcelona (1877) Secretari de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya (1879 i 1894) i vicepresident el 1994, des d'on endegà la publicació dels anuaris.

També fou professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (5)

  1. Casa Provincial de Maternitat (Pavelló de Calderes i Bugaderia)

    Camil Oliveras i Gensana

  2. Casa Provincial de Maternitat (Pavelló de Lactància)

    Camil Oliveras i Gensana

    Casa Provincial de Maternitat (Pavelló de Lactància)

    Ubicat al districte de Les Corts, el conjunt conegut com Casa Provincial de Maternitat es troba a l'illa de cases delimitada per la Travessera de Les Corts i els carrers de la Maternitat, del Doctor Salvador Cardenal i de Mejía Lequerica. L'accés principal al conjunt es produeix des de la Travessera. El conjunt està format per un ampli grup de pavellons edificats en diferents fases i distribuïts dins un gran recinte tancat. El nucli original d'edificacions, situat a l'extrem sud de la parcel·la, es presenta compost per cinc pavellons disposats a l'entorn d'un gran pati de planta rectangular. Aquestes edificacions tenen un desenvolupament en alçat consistent en semisoterrani, dues plantes i golfes. Mostren una unitat compositiva i una ordenació general clares, amb un tractament únic de façanes i el joc de textures aconseguit amb la barreja del maó vist combinat amb els murs de pedra. Mentre als sòcols dels edificis l'aparell és de carreus de pedra regulars col·locats a trencajunts, a la resta de nivells l'obra és de paredat comú. Aquestes textures estan separades a nivell dels forjats per unes filades d'obra amb una lleugera volada, on destaquen uns frisos de ceràmica policroma al llarg de tot el perímetre de l'edifici. El coronament consisteix en una barbacana que recorre tot el perímetre simulant un recinte defensiu. Les construccions endegades durant el període de la Mancomunitat, és a dir, els Pavellons Rosa i Blau, foren dissenyats per Josep Goday i Casals en un estil més proper al noucentisme. El Pavelló Rosa recupera els motius característics del barroc català, amb la inclusió d'esgrafiats (sanefes geometritzant i cistelles) i terracotes. Obra de Canyellas són els putti i l'escut de la porta principal resolt en forma de petxina; el coronament és a base de balustres i de gerros. El Pavelló Blau te a les seves façanes revestiments esgrafiats de color terra; rebé el seu nom pel nom de la cúpula de ceràmica vidrada que corona el cos central. El Pavelló d'Hèlios representa una inflexió, aportant al conjunt un edifici dins el corrent racionalista del GATCPAC. Fundada al 1853, la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits es trobava originalment a la Casa de Misericòrdia (Carrer Montalegre), dins el nucli antic de la ciutat. Amb els corrents higienistes del moment, la Diputació decidí millorar les condicions de la institució promovent la construcció d'edificis adequats per a la seva funció sanitària. Amb aquesta finalitat, l'any 1878 adquirí el mas de Can Cavaller, a les Corts. L'arquitecte de la Diputació, Camil Oliveras i Gensana, junt amb els arquitectes General Guitart i Lostaló i Josep Bru, dissenyà entre 1885 i 1889 el Pavelló de la Lactància, el dels Desmamats, els dos Pavellons d'Infecciosos i la Bugaderia. L'any 1920 es concretà el traspàs de competències dels serveis de beneficència entre la Diputació i la Mancomunitat. Els plans constructius, que fins aleshores havia realitzat la institució, atenyien bàsicament a la secció d'expòsits, de manera que Josep Bori redactà un ambiciós projecte per a la secció de maternitat que s'hauria de desenvolupar als terrenys situats al nord del recinte. El 1915 començà la construcció del Pavelló Rosa, iniciat per Rubií i Bellver i enllestit el 1924 per Josep Goday, destinat a acollir les embarassades secretes o mares solteres. Entre 1928 i 1942, el mateix arquitecte construí el Pavelló Blau, destinat a Policlínica de maternitat. Entre 1933 i 1936, Goday construí el Pavelló Hèlios, destinat a infants tuberculosos, seguint les directrius estructurals i estètiques del racionalisme propi del GATCPAC. Després de la Guerra Civil, la institució perdé l'actitud progressista i renovadora del dinàmic període anterior i tornà a regir-se pel concepte tradicional de caritat cristiana, abandonant el concepte de servei públic modern. En aquest marc, l'economia de la institució era molt precària i la construcció d'un nou pavelló per a infants de 2 a 3 anys només es pogué realitzar gràcies al llegat de dos milions de pessetes per part de Francesc Cambó i Batlle. L'arquitecte Manuel Baldrich i Tibau s'encarregà de la seva construcció entre 1953 i 1957. Amb l'inici de les obres de les Llars Mundet l'any 1954 i en veure que els edificis de la Maternitat ja no s'adequaven a les necessitats socials del moment, la Diputació començà a replantejar-se els usos del recinte. Finalment, l'any 1985, s'aprovà el Pla d'Actuació i Ordenació de la Casa de Maternitat, redactat pels arquitectes Josep Lluís Canosa i Carles Ferrater. Aquest document assentà les bases per convertir les construccions existents en edificis públics destinats a equipaments i serveis, concentrant tots els serveis hospitalaris al Pavelló Blau i convertint els espais exteriors en un parc. Actualment, el pavelló de la Lactància està ocupat pel Consorci de Recursos per a la Integració de la Diversitat (CRID), la Delegació de Turisme, l'Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació i l'Organisme de Gestió Tributària (ORGT); el pavelló de Desmamats és la seu de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya; als antics pavellons d'infecciosos hi ha la Direcció dels Serveis d'Urbanisme i Habitatge, l'Institut de Gestió Urbanística i Activitats Locals (IGUAL) i l'Institut d'Habitatge Local (INHAL); a la Bugaderia s'hi instal·là l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona; al Pavelló de les Cuines s'hi instal·là la seu de la Universitat d'Educació a Distància (UNED); el Pavelló Rosa deixaria de complir la seva funció al 1974 i, quinze anys més tard, acolliria les oficines del COOB'92. El Pavelló Blau acull, des de 1993, el Consorci Sanitari de l'Hospital Clínic; el Pavelló Cambó acull l'Escola Universitària de Biblioteconomia Jordi Rubió i Balaguer des de 1991; i des de 1989, el Pavelló Prat de la Riba acull l'IES Les Corts.
  3. Casa Provincial de Maternitat (Pavelló de l'Ave Maria)

    Camil Oliveras i Gensana

    Casa Provincial de Maternitat (Pavelló de l'Ave Maria)

    Ubicat al districte de Les Corts, el conjunt conegut com Casa Provincial de Maternitat es troba a l'illa de cases delimitada per la Travessera de Les Corts i els carrers de la Maternitat, del Doctor Salvador Cardenal i de Mejía Lequerica. L'accés principal al conjunt es produeix des de la Travessera. El conjunt està format per un ampli grup de pavellons edificats en diferents fases i distribuïts dins un gran recinte tancat. El nucli original d'edificacions, situat a l'extrem sud de la parcel·la, es presenta compost per cinc pavellons disposats a l'entorn d'un gran pati de planta rectangular. Aquestes edificacions tenen un desenvolupament en alçat consistent en semisoterrani, dues plantes i golfes. Mostren una unitat compositiva i una ordenació general clares, amb un tractament únic de façanes i el joc de textures aconseguit amb la barreja del maó vist combinat amb els murs de pedra. Mentre als sòcols dels edificis l'aparell és de carreus de pedra regulars col·locats a trencajunts, a la resta de nivells l'obra és de paredat comú. Aquestes textures estan separades a nivell dels forjats per unes filades d'obra amb una lleugera volada, on destaquen uns frisos de ceràmica policroma al llarg de tot el perímetre de l'edifici. El coronament consisteix en una barbacana que recorre tot el perímetre simulant un recinte defensiu. Les construccions endegades durant el període de la Mancomunitat, és a dir, els Pavellons Rosa i Blau, foren dissenyats per Josep Goday i Casals en un estil més proper al noucentisme. El Pavelló Rosa recupera els motius característics del barroc català, amb la inclusió d'esgrafiats (sanefes geometritzant i cistelles) i terracotes. Obra de Canyellas són els putti i l'escut de la porta principal resolt en forma de petxina; el coronament és a base de balustres i de gerros. El Pavelló Blau te a les seves façanes revestiments esgrafiats de color terra; rebé el seu nom pel nom de la cúpula de ceràmica vidrada que corona el cos central. El Pavelló d'Hèlios representa una inflexió, aportant al conjunt un edifici dins el corrent racionalista del GATCPAC. Fundada al 1853, la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits es trobava originalment a la Casa de Misericòrdia (Carrer Montalegre), dins el nucli antic de la ciutat. Amb els corrents higienistes del moment, la Diputació decidí millorar les condicions de la institució promovent la construcció d'edificis adequats per a la seva funció sanitària. Amb aquesta finalitat, l'any 1878 adquirí el mas de Can Cavaller, a les Corts. L'arquitecte de la Diputació, Camil Oliveras i Gensana, junt amb els arquitectes General Guitart i Lostaló i Josep Bru, dissenyà entre 1885 i 1889 el Pavelló de la Lactància, el dels Desmamats, els dos Pavellons d'Infecciosos i la Bugaderia. L'any 1920 es concretà el traspàs de competències dels serveis de beneficència entre la Diputació i la Mancomunitat. Els plans constructius, que fins aleshores havia realitzat la institució, atenyien bàsicament a la secció d'expòsits, de manera que Josep Bori redactà un ambiciós projecte per a la secció de maternitat que s'hauria de desenvolupar als terrenys situats al nord del recinte. El 1915 començà la construcció del Pavelló Rosa, iniciat per Rubí i Bellver i enllestit el 1924 per Josep Goday, destinat a acollir les embarassades secretes o mares solteres. Entre 1928 i 1942, el mateix arquitecte construí el Pavelló Blau, destinat a Policlínica de maternitat. Entre 1933 i 1936, Goday construí el Pavelló Hèlios, destinat a infants tuberculosos, seguint les directrius estructurals i estètiques del racionalisme propi del GATCPAC. Després de la Guerra Civil, la institució perdé l'actitud progressista i renovadora del dinàmic període anterior i tornà a regir-se pel concepte tradicional de caritat cristiana, abandonant el concepte de servei públic modern. En aquest marc, l'economia de la institució era molt precària i la construcció d'un nou pavelló per a infants de 2 a 3 anys només es pogué realitzar gràcies al llegat de dos milions de pessetes per part de Francesc Cambó i Batlle. L'arquitecte Manuel Baldrich i Tibau s'encarregà de la seva construcció entre 1953 i 1957. Amb l'inici de les obres de les Llars Mundet l'any 1954 i en veure que els edificis de la Maternitat ja no s'adequaven a les necessitats socials del moment, la Diputació començà a replantejar-se els usos del recinte. Finalment, l'any 1985, s'aprovà el Pla d'Actuació i Ordenació de la Casa de Maternitat, redactat pels arquitectes Josep Lluís Canosa i Carles Ferrater. Aquest document assentà les bases per convertir les construccions existents en edificis públics destinats a equipaments i serveis, concentrant tots els serveis hospitalaris al Pavelló Blau i convertint els espais exteriors en un parc. Actualment, el pavelló de la Lactància està ocupat pel Consorci de Recursos per a la Integració de la Diversitat (CRID), la Delegació de Turisme, l'Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació i l'Organisme de Gestió Tributària (ORGT); el pavelló de Desmamats és la seu de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya; als antics pavellons d'infecciosos hi ha la Direcció dels Serveis d'Urbanisme i Habitatge, l'Institut de Gestió Urbanística i Activitats Locals (IGUAL) i l'Institut d'Habitatge Local (INHAL); a la Bugaderia s'hi instal·là l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona; al Pavelló de les Cuines s'hi instal·là la seu de la Universitat d'Educació a Distància (UNED); el Pavelló Rosa deixaria de complir la seva funció al 1974 i, quinze anys més tard, acolliria les oficines del COOB'92. El Pavelló Blau acull, des de 1993, el Consorci Sanitari de l'Hospital Clínic; el Pavelló Cambó acull l'Escola Universitària de Biblioteconomia Jordi Rubió i Balaguer des de 1991; i des de 1989, el Pavelló Prat de la Riba acull l'IES Les Corts.

Bibliografia

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!