Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
-Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona des del 1993.
-Col·legiat al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona amb el número 24.785-5 des de 10.02.1994
-Professor de diverses assignatures de Càlcul d’Estructures de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya des del 1998 al 2007
-Professor de Màster de Càlcul d’Estructures de UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) des de 2001.
-Membre de l’Agrupació d’Arquitectes Experts Pericials Forenses
-Despatx d’arquitectura propi des del 1993, i membre de 2BMFG ARQUITECTES des de 2011.
Obres
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Escola Bressol Municipal Can Caralleu
2BMFG Arquitectes, Carles Gelpí i Arroyo
Les característiques principals de l'organització general es deriven de les exigències del programa de necessitats i d'un seguit d'idees bàsiques que han guiat el procés de disseny: Es redueix una de les zones de sauló existents del C.E.I.P. Tàber per cedir-les als patis de l’escola bressol. S’aprofita el desnivell d’alçades que existeix al solar per integrar la nova llar d’infants. D’aquesta manera s’establirà un joc entre les zones exteriors del C.E.I.P. i els patis i lluernes de l’E.B.M. La organització de l’Escola Bressol serà la següent: Es crea un porxo exterior, que ens guiarà a l’interior de l’escola primer passejant pel pati de jocs dels nens. Els dos patis seran els que organitzaran el programa. Del pati de jocs penjaran totes les aules, i de l’altre tots els serveis i zones privades. Al centre de l’escola trobem l’espai polivalent, que farà de nucli vertebrador, i a partir del qual podrem accedir a totes les estances. -
Mostres d'Arquitectura (Barcelona)
Seleccionat. Categoria: Edificis d’Ús No Residencial de Promoció PúblicaEscola Bressol Municipal Can CaralleuInstitut de Recerca i Investigació Sant Pau
2BMFG Arquitectes, PichArchitects, Teresa Batlle Pagés, Àgata Buxadé i Fortuny, Ramon Ferrando, Carles Gelpí i Arroyo, Felip Pich-Aguilera i Baurier
Es proposen uns volums de geometria clara i neta que fan de mediadors entre el traçat viari de la ciutat i el recinte hospitalari i posen en relleu el caràcter institucional dels edificis. Es preveu una pell ceràmica, tecnològica i amb una perforació contínua de la mateixa gamma cromàtica que els pavellons històrics de l’hospital modernista. S’han estudiat acuradament els fluxos de relació entre usos, es projecta per a escurçar els recorreguts més freqüents, segregar aquells incompatibles i aportar espais d’interrelació amplis, ben il·luminats, que permetin les trobades entre els diferents equips de treball. Aquestes mesures ens han permès construir menys superfície de la prevista fins i tot mantenint el programa funcional comanda.
