Ubicat al districte de Ciutat Vella, el gratacels Urquinaona és un edifici mixt d'habitatges i oficines. Va ser projectat amb anterioritat a 1936, dins de l'àmbit funcionalista. Obra de Luís Gutiérrez Soto, l'arquitecte madrileny va reflectir a la perfecció la crisi moral que havia suposat la Guerra Civil Espanyola. Situat entre els carrers Trafalgar i Jonqueres fa cantonada a la plaça Urquinaona. Consta de planta baixa de doble alçada que integra un entresòl i tretze plantes. Situat en una parcel·la triangular l'edifici entre mitgeres està format per un gran volum al voltant d'un pati central. Aquesta disposició permet ventilar totes les dependències de servei i col·loca els nuclis de comunicació vertical a cada un dels vèrtexs. La seva façana principal dóna als dos vials públics i resol la cantonada arrodonint el xamfrà. Aquesta façana es divideix en volums més petits que sobresurten respecte al pla de façana i integren uns balcons correguts. La planta del principal apareix volada respecte de la línia de façana i s'estén com una tribuna correguda en tot el perímetre. Aquesta tribuna marca una component horitzontal que contrasta amb la verticalitat dels tres cossos de balcons. També li aporta un marcat caràcter de modernitat al tenir totes les obertures de vidre contínues sense cap tancament opac, deixant entreveure tota la planta lliure de parets de càrrega. Per altra banda, l'alçada de l'entresòl fa que aquesta planta juntament amb els grans vitralls faci també de planta noble juntament amb el principal. El pla de façana és una estricta retícula de finestres quadrades repartides a un ritme costant, sense decoració. El coronament i la coberta de l'edifici es resolen creant un joc de volums on participen les tres últimes plantes. Es tracta d'una solució influenciada pels dissenys que ja havia assajat Le Corbusier en blocs d'habitatges. També es denota la influència de l'estètica dels vaixells de l'època. Decorativament, cal esmentar que en els portals i vestíbuls de planta baixa existeix una decoració molt austera de gust noucentista/academicista. On més clarament destaca aquest corrent és en la decoració de les portes metàl·liques vidriades dels vestíbuls d'accés. Es tracta d'un interessant exemple d'arquitectura contemporània dels anys trenta que reflecteix la convivència d'un període dominat per l'academicisme amb les noves tendències racionalistes. Cal destacar la coherència formal d'aquest edifici que sap resoldre la magnitud del seu volum i la integració urbana. També troba unes solucions molt eficaces per dotar a les primeres plantes d'una capacitat comercial pionera en la seva època. Fou el primer gratacels construït a l'Eixample de Barcelona. Va rebre popularment el nom de Gratacels de la plaça Urquinaona perquè va ser la primera construcció que sobresortia de les alçades pròpies de l'Eixample.