Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Arquitecte per l’Escola T.S. d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) (1974). Dr. Arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) (1986). Catedràtic de Construccions Arquitectòniques (des de 2006). Professor a l’ETSAB (1976-2017). Director del Programa de Doctorat "Ámbits de Recerca en la Construcció i l’Energia a la Arquitectura" (1987-91), del Màster Universitari “Tecnologia a l’Arquitectura” (2006-09), de la Línia d’Especialitat “Restauració i Rehabilitació Arquitectònica“ integrada en el Máster Universitari “Barcelona-Arquitectura” (MBArq)” (2015-16), i del Curs de Postgrau "Diagnosis, Reparació i Manteniment d’Edificis d’Habitatge" (1989-2007). Ha coordinat les Línies de Recerca de la UPC “Diagnosi i Tècniques d’Intervenció en la Rehabilitació i Restauració d’Edificis (DITEC)” (2005-1013) i “Rehabilitació i Restauració Arquitectònica (REARQ)”. (2013-2017).
La seva activitat professional la desenvolupà fins l’any 1986 conjuntament amb Mercè Jurnet Tusquets. A partir d’aquesta data, la desenvolupà en el marc dels convenis COAC-UPC per a la pràctica professional, centrada en l’àmbit de la reparació i rehabilitació des de l’escala de l’edifici a la de grup residencial. Cal citar entre les intervencions realitzades en aquesta fase la rehabilitació de les façanes de 5 edificis del conjunt residencial de les Cotxeres de Sarrià de Barcelona i la rehabilitació i millora dels edificis d’habitatges del barri de La Mina a Sant Adrià del Besòs, a més a més d’estudis sobre les anomalies constructives i les condicions de seguretat dels edificis de barris com ara el de Marina-Besòs de Sant Adrià del Besòs, el barri de l’Estació de Sallent o el d’Escodines de Manresa.
Obres
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Edifici d'Habitatges Ases 5
Ravetllat-Ribas Arquitectes, Cèsar Díaz Gómez, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix
Es tracta d'una operació de substitució de dos edificis ubicats al casc antic de Barcelona, a prop de l'església de Santa Maria del Mar. Un d'ells forma el xamfrà del carrer Ases amb Espaseria. L'edifici projectat, de 4 plantes d'altura, s'organitza amb un sol accés vertical que serveix a dos habitatges d'uns 40 m2 de superfície útil a cada planta. Totes les peces de servei ventilen per un únic pati interior que, pel fet de ser annex i mancomunat amb una de les finques veïnes, millora la ventilació i il·luminació d'algunes de les seves habitacions. A les façanes, el forat tipus de les finestres respecta les proporcions habituals de les edificacions veïnes i pretén redefinir a través del material amb què es resol -l'alumini- una proposta que escapi del pur mimetisme contextual, cercant una solució integral per a bastiments, brancals, ampits, porticons i, fins i tot, baranes. Les pèrgoles de la coberta properes a les mitgeres que resten vistes del carrer, les bandes verticals metàl·liques als límits de les façanes i la incursió de la peça de remat del revestiment de pedra des de la casa veïna del carrer Ases, configuren els elements de relació amb l'entorn més immediat de l'edifici. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaEdifici d'Habitatges Ases 5Adició de 30 Ascensors per a la Millora de l’Accessibilitat a 300 Habitatges del Barri de La Mina
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Cèsar Díaz Gómez
El projecte es proposa col·locar ascensors per l’accés als habitatges ubicats a 8 edificis de la denominada Mina Vella per ser els primers que es va construir . Els nous ascensors s’annexionen als 30 nuclis d’accés verticals existents en aquests edificis i mostren clarament la seva pròpia volumetria en sobresortir lateralment i en alçada dels edificis, tots ells blocs lineals exempts de 6 pisos amb dos habitatges per replà. Es cerca amb això augmentar la dinàmica visual de l’espai públic entre els blocs, optant per una solució clarament distingible i contrastant externament a base de plafons prefabricats de formigó armat suportats per estructures d’aquest material o metàl·liques. La uniformitat formal i cromàtica de les caixes dels nous 30 ascensors s’adapta a les diverses singularitats d’accés de les plantes baixes dels blocs i pretén sintonitzar amb les característiques canviants de les façanes de cadascun. Per l’interior, els recobriments que envolten l’ampliació dels replans es resolen amb plaques de resines termo-endurides, tot seguint el mateix criteri de contrast amb l’existent seguit a l’exterior envers les façanes. Tant el projecte com la fase de direcció d’obra s’ha realitzat en el marc dels convenis COAC-UPC, actuant com a arquitecte responsable Cèsar Díaz, amb la participació de l’estudi Jornet-Llop-Pastor, autors del Pla de Transformació i Millora del barri, Emili Hormías, Marta Urbiola, Josep I. Llorens, i Félix Pardo, entre molts altres arquitectes, arquitectes tècnics i estudiants becaris.