Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Eduard Balcells és arquitecte i urbanista amb despatx a Barcelona. És autor de l’Escola El Til·ler a Bellaterra, Barcelona, un edifici tipològica i constructivament innovador amb façanes enterament de fusta, així com de la Plaça Esponja a Sant Jordi de Cercs, al Berguedà, un espai públic que integra la gestió ecològica de l’aigua de pluja mitjançant un pioner Sistema Urbà de Drenatge Sostenible (SUDS). Així mateix, està desenvolupant projectes com Mesto Malina, un pla urbanístic per a un nou barri sostenible a la ciutat de Malacky, a Eslovàquia, resultat d’obtenir el primer premi en el concurs internacional convocat a l’efecte. Per a l’Ajuntament de Barcelona ha realitzat l’estudi urbanístic La Nova Fàbrica Urbana, que proposa estratègies per a la revitalització urbana del polígon industrial de Torrent Estadella, de 300.000m2 d’extensió i situat al districte de Sant Andreu, mitjançant la introducció d’indústries verdes i la reconnexió amb els barris veïns.

Ha resultat guanyador de diversos concursos internacionals, entre els quals Europan, el concurs biennal d’arquitectura i urbanisme més reconegut per joves arquitectes europeus, en les seves edicions dotzena i tretzena. També ha estat professor convidat d’urbanisme a la Universitat de Liechtenstein, al Màster d’Arquitectura i Urbanisme, i ha donat conferències a diverses universitats europees. Així mateix, la seva obra ha estat premiada i àmpliament publicada i exposada.

Va obtenir la seva experiència professional inicial com a cap de projectes, arquitecte i urbanista en despatxos reconeguts internacionalment, com MVRDV i West8 a Rotterdam i Josep Lluís Mateo i Roldán+Berengué a Barcelona. Va estudiar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), on va rebre el Premi d’Honor com a millor Projecte Final de Carrera amb el projecte “Cerdà Permeable”, una intervenció de revitalització urbana amb espai públic i edificis multifuncionals en una illa del Poblenou, a Barcelona.

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Escola El Til·ler

    Eduard Balcells Montané, Ignasi Rius Montraveta, Daniel Tigges

    Escola El Til·ler

    L'Escola El Til·ler s'insereix curosament en un antic jardí i s'organitza al llarg del camí d’accés existent, que es converteix en una rambla. Es reciclen cinc edificis, i el sisè -que es presenta aquí- acull l'escola bressol i els espais comuns. L'escola conforma una expressió contemporània de la pedagogia Waldorf adaptada al Mediterrani. Per tant, la vida al jardí es maximitza i no hi ha passadissos interiors. Les vistes i la llum natural de cada aula varien, acompanyant l'experiència de creixement i aprenentatge. A l'interior, les alcoves a l’escala dels infants s'adapten a les necessitats pedagògiques de cada espai. A fora, aquestes alcoves estan contingudes dins de marcs que redueixen visualment l’escala de l'edifici, apropant-la a la dels infants. La façana deixa de ser un pla per transformar-se en un espai habitat. L'aula es converteix en una casa i l'escola en un petit poble al llarg d'una rambla.
  2. Mostres d'Arquitectura (Vallès)

    Guardonat / Premiat
    Escola El Til·ler

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!