Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Arquitecto 1975 / Dr. Arquitecto 1987 por la Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB / UPC)
Profesor Titular de Proyectes Arquitectónicos desde 1991 (ETSAB / UPC)
Profesor Catedrático 2011 por la UPC
La obra de arquitectura ha merecido, entre otros, la nominación al Premio de Arquitectura Contemporánea de la Unión Europea, Premio Mies van der Rohe (2013), la mención en la XI Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo (2011), la selección premio FAD (2011), el premio FAD (1992), el premio Ciutat de Barcelona (1991) y premios internacionales como el Sebetia Ter (2000) o la Medalla de la Ville de París (1994). La actividad académica desarrollada ha cubierto desde la ETSAB, la Welsh School of Architecture of Cardiff University in Wales, UK, la Technische Universität Berlin o la Scuola Superiore Europea di Architettura Urbana en Nápoles. Simultáneamente, la obra ha estado publicada en revistas de reconocido prestigio internacional, contándose también con la publicación de libros en editoriales como Gustavo Gili, Actar o De Singel.
Obres (12)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (16)
-
Centre de Formació Professional La Bastida
Eduard Bru i Bistuer, Josep Lluís Mateo i Martínez
L’edifici és el resultat d’una lectura crítica de la perifèria urbana, tal com es mostrava als anys vuitanta, com una sèrie de terrenys trencats i mancats de cohesió. El projecte dóna una resposta monumental mitjançant un cos allargat que imposa una geometria clara a l’indret. L’escola se situa a la vora d’un carrer que ve de la ciutat i articula el programa i la volumetria al voltant d’aquest carrer. La traça corba del carrer i la traça recta de l’aulari determinen tota la implantació. L’aulari forma un pont sobre el carrer, on se situa l’entrada a tot el recinte. La planta baixa queda edificada fins a la traça del carrer, mentre que la planta soterrani, que acull els tallers, abasta tota la superfície assenyalada pel carrer i pel front de l’edifici. L’escola queda articulada amb la via que la connecta al nucli urbà i ofereix una resposta rotunda a la topografia, i la construcció s’alleugereix a mesura que s’arriba a la coberta. -
Premi FAD
Seleccionat. Categoria: ArquitecturaCentre de Formació Professional La BastidaCentre Educatiu L'Alzina
Jordi Bellmunt i Chiva, Eduard Bru i Bistuer, Gemma Tarragó
Hem organitzat el Centre en pavellons separats. Un d’ells alberga als nens en règim d’observació. És l’edifici amb pati. Permet, si és convenient, que els nens juguin sense surti de l’àmbit general. Altres dos reben, cadascú d’ells a dos grups de cinc nens. L’edifici a prop de l’entrada és de l’administració i direcció. En l’extrem oposat, amparant-se’n entre plànols de la valla, es situa, en fron d‘un hort, una granja amb un pati, un taller i una balsa de rec per aigua de pluja recollida de les cobertes. El principal acte de l’obra és desplaçar la cota superior del montícle,- exterior per molt poc al recinte rectangular que s’ens va oferir,- de manera que introduït en l’interior de l’obra pot organitzar totes les construccions. El edificis es disposen segons els pendents resultants. Cadascú té un àmbit pròpi, una idea diferenciada del terreny. L’aprofitament del caràcter variable de les perspectives vol ser màxim. Els propis edificis coincideixen amb el límit del solar i actuen com a tancament. Les altres valles,- és un reformatori-, són dintre del bosc.5. El mòdul de 2.5 m (l’amplada d’un dormitori) ordena el conjunt. La totxana blanca, quan s’envelleix, dóna un to exterior a l’obra semblant, - però més resistent-, al revocs clars de les cases de cultiu del nostre país.Urbanització de l'Àrea Olímpica de la Vall d’Hebron
En essència i en termes generals, s'ha permès experimentar un projecte sobre l'espai obert, més que no pas sobre l'espai lliure. L'espai disponible de la ciutat actual és l'espai tensionat per excel•lència. Mai no és lliure. En termes de forma perquè es tracta d'un buit urbà, un buit enmig de coses irresoltes que han impossibilitat l'ocupació. En termes d'ús perquè a la ciutat ja no existeix l'espai lliure per a la contemplació. S'hi actua sempre: es corre, es patina o es balla. Mai no es mira, es passa. El nou espai concebut és una estructura de lleis tancades i de formes obertes. No pretén ser una obra acabada. La ciutat, ara, no és mai una composició. Està influït, si es vol, de l'art Pop. Però de manera més decantada que els objectes d'Oldenburg que conté: ho està pel que fa a la manipulació d'escales i l'ús del signe. S'aproxima a una lectura de la ciutat que passa per Poe, Baudelaire, Benjamin o l'expressionisme alemany, pel fet de sentir i crear la ciutat com a cosa terrible; cercant la seva bellesa terrible.Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Espais UrbansUrbanització de l'Àrea Olímpica de la Vall d’HebronPremi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta, Obres de Reforma o Rehabilitació d'Edificis ExistentsCasa CabaníCasa Cabaní
Els valors principals del lloc són l’emplaçament i el paisatge. Les visuals sobre les serralades prepirinenca i pirinenca tenen lloc en el sentit del pendent del solar. La casa queda col·locada enfrontada al paisatge, seguint el pendent. L’accés, situat a la planta superior, permet entrar en una construcció que ocupa dos nivells a mesura que baixa pel pendent. La planta inferior està disposada per recollir adequadament els cotxes i situar-hi la biblioteca. També organitza l’espai exterior mitjançant unes geometries que són compartides amb la topografia i les visuals: una sèrie de terrasses descendents, articulades i accessibles des de la casa. La planta superior, amb l’entrada principal, aprofita la base que li ofereix la planta baixa, tot i que, en quedar alliberada del contacte amb el terra, cerca la relació amb el paisatge amb una llibertat més gran. La tensió de la corba exfolia les diverses capes que formen les parets, la qual cosa dóna lloc als àmbits habitables.Espais Públics del Campus Nord (UAB)
El projecte és un recorregut que s'expressa com a tal. Es tracta de desplaçar-se entre edificis -que no tenen res de particular a veure, però que provoquen visions tangents sobre el paisatge circumdant-, i establir un camí estable sobre la pendent suau i transversal del terreny. El camí és lleugerament superficial, com solen ser-ho els designis humans davant l'ordre natural de les coses: pretén unir dos punts extrems del Campus amb els mínims ensurts possibles i la màxima planeitat. És per altra banda una situació habitual: l'espai públic actual no es presenta amb un principi i una fi. Ni tan sols permet aturar-se. Avui, la violència quotidiana d'allò públic és un desplaçament continu, un trànsit entre treball i residència, o entre dos treballs, o entre dos recintes d'oci. El projecte no construeix doncs una "plaça", sinó aquest trajecte sense camuflatge: apareix llavors la tensió entre l'artifici -caminar a peu pla-, i allò natural, la topografia del lloc. Apartar-se del pas és situar-se sobre la secció natural, sobre l'àmbit d'influència dels edificis. Al capdavall, és aturar-se. Ancorar-se al sòl mentre el pas d'asfalt flueix a l'altura dels nostres ulls.Rotonda a Bellaterra
Es tracta de no fer una rotonda ordenadora de tràfic un objecte auto referencial, sinó de inserir-la en el conjunt del Campus de la UAB, tot emfatitzant les seves qualitats en tant que lloc i paisatge, i no utilitzant-les pas com a fons inerme d’una acció sobreposada. Per fer-ho, es confia en la continuïtat espacial i ambiental amb el lloc, que es materialitza principalment des de les qualitats del verd, ja que el Campus de la UAB és un Campus a on abunda la natura. Així les rengles de diverses espècies que acompanyen el tràfic es mantenen curosament per sobre la rotonda. La tensió entre aquestes geometries lineals i el caràcter obligadament circular del perímetre de la rotonda, es resol des d’un augment del gruix de les traces arbòries. La rotonda es presenta, llavors, com una continuïtat i, alhora, una compressió de la perspectiva, com una alteració en la traça d’un bosc, en aquest cas habitat per homes i màquines.Vila Universitària UAB
Pel seu cantó urbà, l'edifici acorda les seves geometries amb l'hotel veí per tal de configurar una plaça. Per la façana oberta a un corredor verd del Vallés, adopta la forma de crescent, tot rebent la Vall de St. Domènech. Una perforació en el volum principal crea un balcó que no tant sols uneix plaça i crescent, si no que lliga les tres valls conformadors de la topografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els materials, colors i diverses solucions constructives -prefabricades o molt manuals- no busquen diferenciar-se, si no integrar-se amb les arquitectures del lloc, encara que puguin ésser només discretes. L'atenció al lloc vol redimir, ensems, les velles i la més nova.Estacions de Peatge a l'AP-7
Bru Lacomba Setoain, Eduard Bru i Bistuer, Neus Lacomba Mongé, Victor Setoain Perego
El projecte pretén fer de cada peatge una part integrant d'un lloc, una exaltació de la tècnica d'avantguarda i també del respecte al medi ambient i al paisatge. Els peatges estan fets des de l'estilització de la imatge de les autopistes d'ACESA i dels elements de superfície que constitueixen unes construccions enteses com a plecs del sòl, assimilables al pla de la calçada asfaltada, a prats o camps de cultiu, i fins i tot a 'terrain vagues' en funció d'un entorn més o menys natural o periurbà. La imatge dels peatges d'ACESA està incorporada extensament a l'imaginari col·lectiu, a diferència d'altres autopistes del Principat i comunitats autònomes. En el context actual, la possessió d‟una imatge de marca és un fet i un valor decisiu. El projecte pretén aquest doble caràcter, subratllant tot allò que sigui tècnic, però també tot allò que sigui naturalesa, preservant abans de res una relació harmònica entre tots dos. L'autopista s'activa com a element de transmissió de la informació i guia de reconeixement d'un paisatge determinat, contribuint així a la definició de caràcter i el to de les autopistes d'ACESA. Senyalització de l'alçada de les cabines, pla horitzontal i plans baixos: colors del paviment (teletags, versió automòbils i camions)... Si s'entén l'àmbit del peatge com un paisatge característic de la modernitat, el valor del pla del sòl adquireix un valor decisiu. L'aparició del color en aquest àmbit (senyalització vies T de cotxes i camions) ja comença a ser un valor determinant en termes tant de senyalització com ambientals i paisatgístics. D'aquesta manera, s'hi preveuen textures de color, cultius d'usos o plantacions de missatges.Mostres d'Arquitectura (Barcelona)
Guardonat / Premiat. Categoria: Edificis d’Ús Residencial de Promoció Pública127 Habitatges i Equipament per a Gent Gran Folch i TorresBibliografia (89)
Rutes i Apunts (2)
-
Apunts 6
Societats
