Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Eduard Callís (Olot, 1977) és doctor arquitecte per la UPC (2016) amb la tesi “Arquitectura de los pantanos en España”. Professor associat al Departament de Projectes Arquitectònics de la UPC (ETSAB) des de 2016, professor associat al Departament d’Arquitectura i Enginyeria de la Construcció de la UdG (2013-2017), col•laborador del grup de recerca HABITAR de la UPC i soci fundador de l’estudi unparelld’arquitectes.
Obres (8)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (16)
-
Premi AJAC (Associació de Joves Arquitectes de Catalunya)
Guardonat / Premiat. Categoria: UrbanismePlaça de CampdenmàsCasa Marunys
unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau
L’edifici, d’aparença massiva, corona un promontori a la vora del teixit urbà, completant la fisiografia del lloc. L’entrada, presidida per una placeta i un pedrís reconeix el punt més alt, just on convergeixen dos camins. Partint d’una hipotètica casa rectangular, amb coberta a dues aigües i d’estructura de voltes paral·leles, el volum s’aixamfrana per resseguir el camí i abraçar el jardí. Manté una posició de bis a bis amb el mas Marunys. Les respectives cares estretes es miren franquejant el camí. La nova construcció també estén vincles amb la tradició constructiva local, recordant l’estratègia d’implantació, el sistema estructural i la volumetria de la masia. El conjunt està concebut amb estructures laminars que adopten inèrcia per la forma, a partir d’operacions de plegat i corbat. La concavitat de sostres i parets acompanya l’activitat interior, diferenciant àmbits i racons en una planta baixa concebuda com a un espai fluid. El sostre i els envans son responsables de vestir un estoig refinat per a l’interior, en contrast amb el caràcter auster del formigó encofrat amb llata de pi. El patró de la volta i l’enllistonat de les parets remeten al tèxtil, als estampats, en definitiva a l’escena domèstica. Acullen, donen confort i son sensibles a la variació lumínica i cromàtica, reverberant en funció de les condicions de l’entorn.Lluna Plena
unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau
El sol Una habitació exterior estén el programa domèstic d’una casa ombrívola asseguda a la cara nord d’un volcà. La nova estança excavada té una planta rectangular de la mateixa mida que la sala. Una parra l’acabarà cobrint i, com qualsevol habitació, té portes i finestres. La principal dóna a un pati semicircular amb una bassa; és una obertura al cel, al sol i a la lluna; és un pati del pati. Aquesta formalització eixampla l’espai entre la casa i la muntanya i triplica les hores que el sol banya les peces principals. La lluna Un braç corbat sosté un llum esfèric de 40 cm que pivota sobre l’estança exterior. Dins la finestra, posa en tensió el límit entre els dos espais i fa que el pati semicircular actuï de gran làmpada per reflexió. A mig recorregut, al centre de la peça, acompanya l’activitat al voltant de la taula. Situada contra la paret, la semiesfera sortint dóna una il·luminació general i ressalta la textura de l'esquerdejat, característic de les cases del barri de cases barates dels anys cinquanta.Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
Guardonat / Premiat. Categoria: Espais ExteriorsLluna PlenaEquipaments Esportius Àgora
unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau
Una plaça quadrada, definida per dues porxades i oberta als camps de futbol. Aquest és el centre de la "ciutat esportiva" del Morrot a Olot. És també la resposta a les contrarietats entre l’ús i l’emplaçament: un polígon industrial i amb un carrer d’accés gairebé sense voreres. La plaça connecta visualment amb els fets geogràfics naturals, el perfil de l'Alta Garrotxa i Santa Magdalena. Al mateix temps, s’aparta de les fàbriques i del carrer transitat per camions. El conjunt s’assenta sobre una plataforma horitzontal. Una interrupció en aquest basament dóna inici a un recorregut d’entrada complex i gradual: cancell, escales i rampa, porxo a tres alçades, per desembocar de forma tangencial a l’espai central. Els pavellons són bessons però no són iguals. Comparteixen perfil i porxades, i mantenen diferències derivades de la posició i l’ús: un es destina a vestidors i l’altre a recepció, cafeteria i serveis. El volum escalonat respon a les proporcions de la plaça, del basament i a la organització interna. Tot és estructura. Atenent a l’ajustat pressupost s’inverteix en allò més transcendent: l’activació d'un lloc comú, el volum generós dels espais interiors i l'entrada de llum natural. En aquest sentit, la construcció amb murs portants de bloc de morter és senzilla i fàcil execució. La seva lògica interna defineix la cal·ligrafia de l'obra i pauta la mida de les estances. La parella de pavellons que es miren vesteix un escenari per a cultivar un dels valors més preuats de l’esport de base: la sociabilització.Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
Guardonat / Premiat. Categoria: InteriorsOficina AgriEnergiaDues Cases en Una
unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau
El programa domèstic d’aquesta casa entre mitgeres es desenvolupa en una sola planta de 12 x 15 m, situada mitja planta per sobre la cota del terreny. La terrassa d’accés i el jardí medien entre la casa i l’espai públic. Aquesta peça queda suspesa sobre un espai semisoterrat de les mateixes dimensions. És una gran sala rectangular d’ús polivalent, de caràcter infraestructural i definida per murs de formigó armat. S’obre pels extrems a l’exterior, enllaçant amb plans inclinats el carrer amb el jardí. Els portals envidrats proveeixen llum natural i permeten convertir-la en un gran porxo a l’estiu. A sobre s’hi basteix la casa amb peces de formigó prefabricat, que a mode de grans jàsseres salven la llum del basament. Per optimitzar els costos de construcció, els panells es presenten a l’interior sense revestiment, amb un acabat polit tipus terratzo. Un sistema de sòcols, cantoneres i frisos de fusta son la resposta a resoldre la junta correctament, atorgant al conjunt un caràcter domèstic. La planta pot llegir-se com un conjunt de quatre files d’habitacions iguals dislocades. El gran espai buit central, a cavall de dues crugies, n’és l’excepció; subverteix la lògica de les peces entre jàsseres, emfasitzant la presència dels diafragmes estructurals. Aquesta sala interior està connectada a quatre espais menors que la rodegen. Li aporten llum natural de diferents orientacions, acomoden activitats complementàries i articulen les estances restants.Premi FAD
Seleccionat. Categoria: ArquitecturaEquipaments Esportius ÀgoraEscenografia d'Urgència
unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau
Els enderrocs es repeteixen al barri vell d’Olot. Davant diferents motius, les mateixes conseqüències: solars abandonats, pèrdua d’urbanitat, desfiguració del carrer, destrucció del paisatge ordinari. La meitat de can Sau, tangent al santuari del Tura, estava afectada per alineació de vial. El solar restant, presidit per una mitgera i quatre contraforts escalonats, queda buit. Davant la sol·licitud d’un projecte de paviment, i un contracte en curs per a un envà pluvial de planxa metàl·lica, es replanteja l’encàrrec. És urgent destinar els recursos en el pla vertical per dotar d’urbanitat l’espai, apart de garantir l’estanqueïtat de la mitgera. A la ciutat compacta, les façanes assumeixen la responsabilitat de donar forma i caràcter al carrer. Amb maó calat es construeix una escenografia d’urgència que completa el que insinuen els contraforts, deixant veure al fons les empremtes de l’activitat domèstica marcades a la mitgera. Una construcció de tres voltes i quatre nínxols s’ofereix a l’espai públic com una façana porosa, acompanyada d’una mínima graderia. És una estructura inacabada i apropiable. L’artista visual Quim Domene intervé als nínxols, amb elements al·legòrics al ric passat comercial i artesanal del barri. La intervenció reconeix que la ciutat és fruit d’una transformació continuada sobre el seus propis estrats i posa en relleu el conglomerat de capes anteriors, sumant-hi una més. Aquesta escenografia relata una història irreal, simbòlica. Dona un nou rumb a aquest solar i per extensió a la part més degradada del centre. L’església del Tura, confinada entre carrers estrets, guanya ara un espai públic lateral, on presideix la porta tapiada de l’antic temple romànic.Fontada
unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau
Tres terrasses de pedra volcànica amb fileres de plàtans configuren el millor espai públic d’Olot: les fonts de Sant Roc. Cent cinquanta bombetes i els seus cables dibuixen un llum de saló, de 8 metres d’alçària i 8 metres de diàmetre. Corona un eixamplament semicircular presidit per la font principal i una fila d’arbres esvelts. Tots els components són reutilitzables i els difusors, cons per a maquinària tèxtil, són reciclats. La làmpada reconeix el doble caràcter del paratge: l’engalana celebrant el seu paper com a estança comunitària de la ciutat, al mateix temps que construeix una atmosfera propícia per al passeig introspectiu. Durant les llargues nits d’hivern i pandèmia del 2020, la llum, com un imant, va convidar els ciutadans a redescobrir aquest lloc públic únic. I no únicament redescobrir; a l’aixopluc de la làmpada, les fonts van tornar a esdevenir l’escenari de moltes activitats espontànies. Per petició popular, la instal·lació del festival Lluèrnia va seguir en funcionament tres mesos més.Oficina AgriEnergia
unparelld'arquitectes, Jesús Bassols Geli, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau
a companyia elèctrica AgriEnergia obre una oficina datenció en un local en cantonada a Banyoles. Una mampara-làmpada i el canvi de lloc de laccés articulen la intervenció. Sobre la diagonal del local sinstal·la un radiador lluminós, de geometria ondulada, que reconeix la cantonada i separa loficina en dos àmbits: un datenció al públic i un altre de despatxos privats. Vidres plans, disposats seguint la traça de la mampara i en perpendicular, configuren aquest radiador lluminós. Les làmines empresonen i multipliquen la llum i la converteixen en latmosfera del local. La repetició i la curvatura li donen una visió vibrant, que contribueix a desmaterialitzar el vidre. La mampara és una gran làmpada que actua com a reclam del local, coronada per uns motius daurats que la fixen al sostre. El conjunt celebra lepisodi clau de la integració de lelectricitat en larquitectura dels anys vint i, alhora, fa explícita una de les formes que pren el producte que aquí es despatxa: la llum.Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
Guardonat / Premiat. Categoria: ArquitecturaDues Cases en UnaPremi FAD
Guardonat / Premiat (opinió). Categoria: Ciutat i PaisatgeEscenografia d'UrgènciaPremis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
Guardonat / Premiat. Categoria: Intervencions EfímeresFontadaRutes i Apunts (1)
Societats
