L'edifici es troba situat al carrer de la Cort i fa cantonada amb el carrer d'en Coll. És una casa entre mitgeres formada per soterrani, planta baixa i tres pisos, l'últim pis és de construcció recent. Hi ha una gran tribuna al xamfrà. Cal destacar la disposició de les obertures, el cornisament ondulant, la façana esgrafiada i l'abundant ornamentació floral, que combina estilitzades flors amb espigues de palma. Les característiques d'aquesta obra la insereixen en l'estil modernista. Cal Jané, també anomenada Casa Guardiet-Berrozque, és un dels edificis que conformen la imatge del carrer de la Cort, un dels més representatius de Vilafranca dins del recinte antigament emmurallat. Sembla que va ser construïda a principis del segle XX (informació no confirmada la classifica com a obra de 1910) i que l'arquitecte responsable de l'obra fou Eugeni Campllonch i Parés (atribució feta per la revista "Tothom" en l'article esmentat a la bibliografia).

L'edifici es troba situat en el centre de la vila, en la zona més terciaritzada. Té un notable valor arquitectònic i representatiu. És una construcció entre mitgeres d'origen gòtic, amb planta baixa i dos pisos. Fa cantonada amb el carrer de Santa Maria. La façana principal és d'un modernisme academicista. La façana lateral presenta finestrals i gàrgoles, de caràcter gòtic. Hi ha un pati interior actualment cobert, amb escalinata i galeries amb arcs de mig punt. Gàrgoles: Situades a la façana lateral, entre les finestres del pis superior, esculpides en forma d'àguiles amb les ales plegades i el bec obert, per on raja l'aigua de les pluges. L'àguila té una simbologia múltiple i apareix en profusió des del començament de l'art fins als nostres dies, tenint un lloc important en la decoració i en la iconografia gòtica. Pintures de la Sala de Sant Ramon o Sala dels Canaris: Pintura policroma i esgrafiada on es representen una colla de temes relacionats amb la Vila i amb el Penedès. Primerament, el mercat de Vilafranca amb les pageses a les parades de terrissa, aviram i roba; les compradores i les botigues (pastisseries i bodegues). En segon lloc, el camp, amb la verema, els veremadors, els ceps i el carro tirat pel cavall, una noia amb flors i fruites i un segador fent la migdiada voltat d'espigues de cereals. En tercer lloc, la representació de la Vila, amb muralles, voltada d'elements simbòlics de les poblacions més properes: Martorell, Barà, Montserrat. Finalment, l'estrella dels vents, amb una mostra del bon temps i de la pluja. Realitzades per Pau boada i Mercader. L'edifici de la Casa de la Vila és d'origen gòtic. Al segle XIV era, probablement, palau d'en Bernat Pellicer, del que parlen les cròniques de la cancelleria de Jaume II. El 1559 l'Ajuntament va adquirir l'edifici a un tal Pubill Jaunot Caldés, pel preu de 280 lliures barcelonines. El 1604 es van fer les primeres reformes, i a partir d'aquesta data ha estat objecte de diverses obres d'ampliació i condicionament. El 1912 es va fer la façana actual, d'acord amb el projecte de l'arquitecte Eugeni Campllonch. L'any 1965 es va fer la restauració de la façana lateral i es van descobrir interessants elements gòtics (finestral, i arcs a la planta baixa).

Edifici entre mitgeres de planta baixa, tres pisos i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants. Estilísticament respon a les característiques del llenguatge modernista present en obertures, baranes i barbacana. La casa es troba situada en la zona d'eixample de la segona meitat del segle XIX, en la perllongació de la Rambla de Nostra Senyora.