Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
En Franc Fernández es va graduar en arquitectura per la ETSAB, UPC al 1980.
La seva activitat professional es va iniciar abans de rebre el seu títol d’arquitecte, col·laborant
en la companyia familiar de dues generacions de constructors.
El despatx Franc Fernandez Arquitectura és un estudi dedicat al desenvolupament de projectes d’arquitectura, urbanisme i disseny d’interiors, format per un sòlid equip d’arquitectes i dissenyadors que es complementa amb una extensa xarxa de consultors altament especialitzats. Orgullós dels seus col·laboradors després d’una trentena d’anys, les activitats regulars de l’oficina es centren majoritàriament en projectes per a l’Administració Pública tant d’edificació com de planejament.
És l’autor de les piscines Bernat Picornell per als Jocs Olímpics del ‘92. Ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals i ha participat com a professor convidat en diverses universitats. El seu treball ha estat considerat en nombroses publicacions i ha estat exhibit recentment a la Ciutat de l’Arquitectura i del Patrimoni de París (2009), l’ArchitekturZentrum de Viena (2009), el Deutsches Architekturmuseum de Frankfurt (2007) i la Biennal d’Arquitectura
de Venècia (2012), Exposició Col·lectiva “Barcelona Urban Experience, 25 years of Urban Remodeling of the Metropolitan Area of Barcelona” a Shanghai Urban Space Season (2015).
Obra seleccionada: Plaça d’En Clos, Ripollet. Exposició Col·lectiva amb material docent per al projecte “ROMA 20-25, Nuovi cicli di vita della Metropoli” al Museo Nazionale delle Arti del XXI secolo, MAXXI a Roma (2015).
Des del 1983 ha compaginat la seva activitat professional amb l’activitat docent com a professor del Departament de Projectes Arquitectònics de la Universitat Politècnica de Catalunya i amb nombroses conferències a nivell local e internacional. El curs de projectes i urbanisme que dirigeix es centra en la planificació urbanística de projectes en àmbits de transformació i d’oportunitats. La major part dels seus treballs s’han centrar a la ciutat de Barcelona, i en nombrosos casos, altres ciutats europees han demanat la seva col·laboració en propostes de desenvolupament de futur.
Obres (5)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (5)
-
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida (COAATL)
Franc Fernández, Moisés Gallego Olmos
L’edifici se situa en un solar romanent d’una illa de cases, darrere de les façanes posteriors d’uns edificis d’habitatges d’alçària mitjana. El plantejament del projecte es basa en la creació d’una volumetria que doni una resposta adequada a aquestes difícils condicions. Tot el programa de la nova seu del COAATC queda recolzat en un gran basament elevat respecte del carrer, que afavoreix la col·locació de l’aparcament a sota. La planta baixa allotja l’entrada i la sala d’actes, i fa mitgera amb el fons del solar en dos costats, deixant un petit pati de ventilació entre ells. Les dues plantes superiors queden encavallades sobre l’entrada, de manera que poden ser exemptes i respirar als quatre vents. La dislocació entre el volum de la planta baixa i el cos superior dóna lloc al porxo d’entrada, enfrontat a l’escalinata que puja al gran sòcol. -
Piscines Bernat Picornell
Franc Fernández, Moisés Gallego Olmos
De les antigues piscines Bernat Picornell, no ha quedat pràcticament res, les edificacions existents s’han retallat, recrescut o allargat segons convingués. Els vasos de les piscines són nous, més grans i millor dotats tècnicament. La piscina d’entrenament es cobreix, els vestidors es canvien de lloc i es multipliquen. Tan sols les velles graderies d’espectadors es conserven. Són el testimoni que darrera una hipotètica restauració lo que en realitat s’ha fet ha sigut un nou edifici per a la pràctica de la natació. Les actuals instal·lacions s’amaguen darrera una tanca d’obra vista que envolta el solar, ames d’una densa arbrada. Tots dos elements fan de camuflatge que alleuja la seva presència, com també l’escassa formalització. Tot està disposat de tal manera que els fragments que es deixen entreveure darrera les parets no permeten la seva identificació com recinte d’aigua. L’entorn exterior quasi bé no es modifica i el mateix passa amb la implantació general. De l’antiga timidesa restaran subtils petjades, però al mateix temps aflorarà la nova i potent estructura de la coberta, i les noves façanes que abans no hi eren. Tot es fa amb l’intent de permet a l’edifici afegir-se al conjunt de construccions que formen l’anella Olímpica. -
Pavelló Municipal Nova Icària
Franc Fernández, Moisés Gallego Olmos
En un solar en cantonada de l’Eixample, el programa requeria la inclusió d’una pista poliesportiva, un equipament cultural i un gimnàs, de manera que tots tres usos poguessin funcionar al mateix temps i amb independència. L’edifici s’ajusta a la traça del bisell i hi recolza la pista poliesportiva, formant una capsa central que permet controlar la volumetria del conjunt a través de la coberta esglaonada i els cossos més petits dels laterals. L’edifici assoleix l’alçària màxima a la cantonada, decreix cap a l’interior de l’illa i resol els laterals amb tanques baixes que protegeixen els romanents enjardinats i el cos posterior de la biblioteca. Es tracta d’una interpretació de la cantonada de l’Eixample que compensa l’absència d’obertures amb una delicada articulació dels volums. El gimnàs penja de la coberta, la qual cosa garanteix la il·luminació natural i allibera espai a la planta per a la resta del programa.
