Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Llicenciat en Belles Arts, especialitat pintura (UB), postgrau al taller del Prof. Gerhard Merz a Die Kunstakademie, Düsseldorf, i doctor en projectes arquitectònics (UPC). Professor de l'àrea de teoria de l'art i arquitectura del Departament d'Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili. Investigador del CAIT (URV). Autor de: “Donald Judd al paisatge” (2017); “El Spazio nella forma. La scultura di Oteiza i l’estetica vasca” (2011); “Juan Navarro Baldeweg. Gràvid o lleuger” (2011); “Color, From and Meaning in the Guggenheim Museum” (2009); “Piero della Francesca. La pala di Brena” (2008); “Pedra al paisatge. Jorge Oteiza i Luis Vallet, Memorial del Pare Donosti” (2006); “Oiza-Oteiza. Línia de defensa a Altzuza” (amb Josep Quetglas i Fernando Marzá, 2004); i “Jorge Oteiza animal fronterer. Casa-taller Irun 1957-1958” (2011). També ha comissariat i dissenyat “Alexander Kluge. Jardins de cooperació” (2016, amb Valentín Roma i Neus Moyano); “1513. Des de les paus d'Urtubia. Geografia i paisatge” (2016); Disseny de sistemes escola d'Ulm (2011, amb Javier Nieto i Neus Moyano); “Oteiza 2000” (1999, amb Fernando Marzá, Eulàlia Bosch i Josep Subirós).
Obres
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Rehabilitació de Dues Aules de l'Escola del Poblat Hifrensa
Carlos Gonzalvo Salas, Juan Fernando Ródenas García, Gillermo Zuaznabar Uzkudun
Reivindicar la figura d'Antonio Bonet Castellana (Barcelona, 1913-1989) i fer pedagogia de les seves obres són raons que han impulsat la creació del petit museu. Es rehabiliten dos mòduls de l'escola del poblat de la central nuclear de Vandellòs. Es destina un aula a espai expositiu dedicat a Bonet i l'altra aula es restaura tornar al seu estat original. La restauració s'ha esforçat a tornar la dignitat a una obra que havia estat primer abandonada i després destinada a usos que havien desfigurat els elements que constitueixen la seva arquitectura. L'escola compta amb reconeixement patrimonial, Docomomo ibérico, BCIL i BCIN (en procés). El projecte busca l'harmonia amb el paisatge circumdant. La restauració ha recuperat, materials, superfícies, fusteries, mobiliari i els colors del projecte original. S'ha portat un rigorós estudi de la carta de colors emprada per Bonet, així com de les ferramentes originals i seccions de les fusteries. -
Mostres d'Arquitectura (Tarragona) / Biennal Alejandro de la Sota
Finalista. Categoria: Rehabilitació: Obres de Restauració, Rehabilitació o ReformaRehabilitació de Dues Aules de l'Escola del Poblat HifrensaMostres d'Arquitectura (Terres de Lleida)
Guardonat / Premiat. Categoria: Restauració, Rehabilitació, ReformaReconversió de Magatzem Agrícola en Habitatge i EstudiReconversió de Magatzem Agrícola en Habitatge i Estudi
Carlos Gonzalvo Salas, Juan Fernando Ródenas García, Gillermo Zuaznabar Uzkudun
Vallbona de les Monges és un poble d’uns 200 habitants, situat al vessant de la Serra del Tallat, a la vall del Maldanell, afluent del riu Corb. L’expressió de la pedra seca és present al llarg de la vall, tant a pous, aljubs, murs, cabanes i marges, com a les cases del poble i, sobretot, al monestir cistercenc fundat al s. XII, situat al bell mig del teixit urbà de la població. Plantegem la reconversió d’un magatzem agrícola situat a escassos 100 m de la casa familiar, emplaçada al mateix carrer, a dalt del poble. Aprofitant el desnivell, projectem un nou habitatge, d’ús estacional, amb accés des del mateix carrer i un estudi amb accés independent des de la placeta del nivell inferior. Obrim un pati a dues alçades amb una escala que connecta les dues peces. Amb aquesta operació, preservem l'ambient i es manté la impressió que l’entorn urbà gairebé no ha canviat després de la intervenció i alhora es millora la privadesa de les estades i les condicions d’habitabilitat. Mantenim els murs de pedra, incorporem fusteries i persianes de fusta, paviments ceràmics i reixes metàl·liques. Els nous buits es resolen amb llindes de formigó buixardat. Desmuntem teules velles per incorporar l’aïllament de la teulada i el posterior reaprofitament. A la planta inferior, es deixa vist un forjat de grans troncs de fusta units entre si, que es va pensar així per resistir el pes d’un tractor. Alterem els buits a conveniència segons la nova distribució. El pati, sense pavimentar, és el protagonista de la casa, es pensa com una estada més. Les peces interiors: cuina, menjador, dormitori i sala d'estar s’encadenen sense necessitat de passadissos. La peça del lavabo, de forma corba, separa i ordena el programa domèstic. Els nous buits procuren ventilació creuada i formen una seqüència de plànols que emmarquen a ponent el paisatge de vinyes a través de les teulades del poble. Pel costat oposat, a llevant, dues finestres en guillotina emmarquen el fons visual de la Serra de L’Escoda. L’estudi s’obre al pati i compta amb un dormitori annex amb lavaboBibliografia (5)