Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Nascut a Vilanna, va obtenir el títol d'arquitecte el 1903. Va ser arquitecte diocesà, arquitecte municipal als ajuntaments de Cassà de la Selva, Palafrugell i Llagostera, i també va exercir a Girona i Olot. El 1939 fou nomenat vocal adjunt a Martí Sureda de la Comissió Provincial de Monuments de Girona. També va formar part de la Comissió d'Urbanisme i Sanejament de la Cambra de la Propietat Urbana.
Dintre de la campanya de foment a la construcció d'escoles en projectà a Girona, Lladó, Cassà de la Selva i Palafrugell.
Font: Arxiu Històric del COAC
Obres (10)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (11)
-
Casa Casellas
Refinat exercici de revival medievalista del novell Bosch, que lluiria un modernisme més explícit a les grans obres de l’escorxador de Palafrugell (1907) o de la fàbrica Pagans de Celrà (1915 i seg.). Elements d’interès en l’ebenisteria externa i al vestíbul d’ingrés.Davant per davant, al número 17, el bloc Serra (1956-64), de J.M. de Ribot, amb una novetat de l’època convertida avui en recurs habitual: replegament intern de façana, en la qual el pla es trenca amb actitud casual, mentre l’estricta delineació de les terrasses restitueix el continu urbà. -
Casa Noguera Sabater
En plena ocupació de la nova ronda per blocs de renda, una casa familiar de composició singular, quasi desequilibrada, amb una planta baixa comercial enaltida per un entresòl i una tribuna massa sobreelevada per al conjunt. Reserva un passatge amb jardí posterior i presenta una façana lateral més equilibrada. La juxtaposició ho és també de llenguatge: medievalisme d’alguns elements, i estilemes modernistes aleshores en voga. -
Casa de Pont Ciurana
Fins al moment que es va associar amb el seu fill Ignasi, aquest autor va mantenir el repertori medievalista com a proposta constant per als habitatges burgesos. També és cert que el modernisme i el romanticisme catalans van conservar tardanament un prestigi popular que no va adquirir mai el noucentisme, més elitista. Aquí, Bosch s’esforça a extreure estilemes menuts i atàvics del gòtic per projectar mènsules i un joc de filigrana més evocatiu que explícit. -
Bloc d'Habitatges Bosch
Isidre Bosch i Bataller, Ignasi Bosch i Reitg
Alguns tòpics molt divulgats del racionalisme evoquen la imatge llisa, lleugera i esportiva de la construcció naval; aquesta obra promoguda pels Bosch invoca la fortalesa encastellada del destructor. L’ordre simètric, gegant i heterodox maneja recursos moderns —balcons mixtos seguits, barana lleugera— i una panòplia de clàssics —cornises, motllures, emmarcaments— usats com a instrument i no com a germen de la composició. Un exemple: el pas a cornises de les tribunes corbades, que fa oscil·lar entre el racionalisme i el barroc aquest ambigu edifici. -
Casa Salvador Plaja
Isidre Bosch i Bataller, Ignasi Bosch i Reitg
Obra per a un ric fabricant pastisser, de difícil digestió en l’època i en la trajectòria dels Bosch. La variabilitat en l’actitud d’aquests autors, hàbils però finalment provincians, s’entén millor si es té en compte el repte que suposava atendre una gran varietat d’encàrrecs i clients entre set o vuit arquitectes que monopolitzaven la producció. Entre alguna aportació d’interès —els templets vagament noucentistes i la textura de l’àtic—, la voluptuosa exuberància no amaga una composició per estrats completament ortodoxa. -
Bloc d'Habitatges Reglà
Isidre Bosch i Bataller, Ignasi Bosch i Reitg
Programa convencional sobre una parcel·la regular, amb escala central i dos habitatges per planta, edificat en una frontera urbana entre l’eixample i una nova esplanada guanyada als baluards. Un cop més, en aquests autors es detecta una projectació mixta entre els nous recursos del racionalisme (finestres, baranes, impostes longitudinals) i una sintaxi general del noucentisme precedent (basament, coronament, ordre de balcons). -
Església de Sant Miquel de Palau
Isidre Bosch i Bataller, Ignasi Bosch i Reitg
L’obra substitueix la nau gòtica del 1495, destruïda en la revenja anticlerical del 1936. Per bé que inacabada, dreça una volumetria gràcil sobre el pujol i reïx a aconseguir la primacia paisatgística amb l’esvelt campanile. Extemporània planta central, amb pòrtic i cor a l’oest, i un cimbori octogonal que s’alça sobre creuer quadrat. L’elevació interior i la seva nuesa global es contraposen a la tènue complexitat del presbiteri semicircular, amb deambulatori porticat. L’estil hi és matusser, excepte en les arquivoltes neoromàniques del pòrtic.
