Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
JAUME FARRENY, arquitectura / www.jaumefarreny.com
Arquitecte per l´ ETSAB-UPC l´any 2000
Col.legiat n: 33133/3 pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya - Demarcació de Lleida
Màster en Teoria i Pràctica del Projecte d’Arquitectura, 2008-2010. ETSAB-UPC
Tesis Doctoral en curs, “Hàbitats col·lectius. Ramon Maria Puig 1964-1980”, 2018-en procés. URV
Investigador pre-doctoral, Programa Martí i Franquès 2021PMF-PIPF. URV
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL I ACADÈMICA
-Professor Coordinador de Projectes Arquitectònics i Expressió Gràfica I-II
de l’EAR Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus, URV. 2011-2014 i 2016-2017
-Professor de Projectes Arquitectònics i Expressió Gràfica I-II de l´EAR
Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus, URV. 2005-2011, 2014-2016 i 2018-2024
-Professor de Projectes i Urbanisme VII-VIII, de l’EAR
Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus, URV. 2017-2018
-Coordinador Activitats Culturals, Coac - Demarcació Lleida 2004-2024
-Director de la revista DAU, Coac - Demarcació Lleida 2003-2010
-Coordinador del llibre “Ramon Maria Puig Andreu”, de la col.lecció
“Inventaris d’arquitectura”, Coac - Demarcació Lleida 2002-2004
-Autor del llibre “Ramon Maria Puig, Arxiu 1964.2015”
edició de l’Institut d’Estudis Ilerdencs-Diputació de Lleida
-Comissari de l’Exposició “Arquitectures en el Paisatge / Catalunya 2000.2017”, Coac Catalunya
PREMIS I MENCIONS
-Finalista XIV Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo “Más habitar, más humanizar”, 2018
-Seleccionat XV Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo “España vacía/España llena”, 2021
-Finalista Premis FAD 2009 i 2011
-Seleccionat Premis FAD 2011 i 2014
-Premi “XI Biennal Alejandro de la Sota, Mostra d’Arquitectura de Tarragona”, 2019
-Premi “6ª Mostra d’Arquitectura de les Terres de Lleida” 2019-2022
-Premi “5ª Mostra d’Arquitectura de les Terres de Lleida” 2014-2018
-Premi Ignasi Miquel, per a joves arquitectes, Coac Lleida, 2014
-Premi “4ª Mostra d’Arquitectura de les Terres de Lleida” 2010-2013
-Seleccionat Exposició APROXIMACIONS, Joves arquitectes catalans 2011, selecció Arquia/Próxima
-Seleccionat Premi “Arquia/Próxima2010, En cambio” 2008-2009 (Arq.españa < 10 años ej.profesional)
PUBLICACIONS
-Publicació “1º - 2º - 3º - 4º - 5º - 6º Mostra d´ Arquitectura de les Terres de Lleida”
-Publicació “XI Biennal Alejandro de la Sota, Mostra d’Arquitectura de Tarragona”, 2020
-Publicació “XIV Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo”, 2018
-Publicació “XV Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo”, 2021
-Publicació “Arquia/Próxima 2010, En cambio”
-“Formes de l´Habitar. Terres de Lleida 2008.2013”
-Catedral Nova de Lleida- Línies de futur, 2017
-DAU, QUADERNS, ON Diseño, CON Arquitectura
CONFERÈNCIES I DIVULGACIÓ
-Escoles d’Arquitectura: ETSA Barcelona 2008, ETSA Vallès 2011, ETSA La Salle 2013, ETSA Reus 2017
-Col·legi d’Arquitectes de Catalunya COAC: Barcelona-Girona-Lleida 2011, Tarragona 2020
-Institut d’Estudis Ilerdencs IEI: 2013, 2015, 2017 i 2019
-Escola Belles Arts de Lleida EMBA: 2011 i 2012
-Escola Massana. Centre d’Art i Disseny: 2019
-Seu Vella de Lleida. “L’espai del poema”. Cicle de Ponències “Poema de l’Home” G.Viladot. 2022
-Congrés sobre Innovació Docent en Arquitectura JIDA´14” UPC-Etsab 2014 / JIDA’22 EAR + Publicació
Obres (5)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (10)
-
Exposició Merlí
Jaume Farreny i Morancho, Maite Sainz de la Maza Benet
EXPOSICIÓ MERLI_2010 El Santuari de la Mare de Déu del Merli a Alguaire, originari del s.XIII, i modificat periòdicament fins a finals del s.XVIII, es troba en defectuós estat de conservació. La intenció de l ́ Associació d ́Amics del Patrimoni Cultural d ́Alguaire es realitzar un estudi i anàlisi del Santuari del seu vessant històric i arquitectònic, i de registre fotogràfic per tal que el Santuari sigui declarat be d ́ interès local. L ́ exposició s ́ha de concebre sota la premissa d ́un pressupost mínim, que parteix d ́ una organizació sense ànim de lucre, però amb unes intencions clares i reivindicatives, i amb el suport i la col.laboració ciutadana. El Santuari consta d ́una nau i dues petites capelles laterals. En l ́ espai central 12 bancs de fusta, de línies tradicionals, de 2.90 metres de longitud es disposen un rera l ́altre, amb una gran ocupació del pla horitzontal i una mínima ocupació de l ́espai. La proposta d ́exposició parteix de la intervenció d ́ ocupació màxima de l ́espai, i alliberar els murs del Santuari, de la funció expositiva. Els murs sí creen un perímetre de l ́espai, i estableixen un diàleg entre allò temporal i fràgil, d ́allò etern i tectònic per la seva condició històrica i pètria. Els 12 bancs es planten verticalment i es disposen seguint la geometria que dibuixa el sostre del Santuari. Són estables por ells mateixos, i la seva estructura de barres i llistons de fusta són el suport del material expositiu. A 2.90 metres d ́alçada una xarxa de fil elèctric uneix els bancs, i crea un pla a una cota més relacionada amb l ́escala humana. Vels de tela negra a les obertures del Santuari enfosqueixen l ́espai, i els punts de llum que es despengen del capdamunt de cada banc creen una nova atmòsfera. FITXA TÈCNICA Data: 6 març / 2 abril 2010 Lloc: Santuari de la Mare de Déu del Merli, Alguaire_Lleida Promotor: Associació d ́Amics del Patrimoni Cultural d ́Alguaire Col.laboradors: Francesc Fité i Isidre Puig (historiadors), Enriqueta Vendrell i Víctor P.Pallarés (artistes), Xavier Goñi (fotògraf), Gerard Fernàndez Marmolejo (estudiant d ́ arquitectura) Instal.lació: Elija instal.lacions Fotògraf: Xavier Goñi Arquitectes: Jaume Farreny i Maite Sainz de la Maza -
Mostres d'Arquitectura (Terres de Lleida)
Guardonat / Premiat. Categoria: Intervencions EfímeresExposició MerlíExposició Ramon Maria Puig / Arxiu 1964.2015
Ramon Maria Puig / Arxiu 1964.2015 és una exposició que parteix de la donació de l'arxiu de l'arquitecte lleidatà,al Coac-Demarcació de Lleida, i pretén mostrar una síntesi de 50 anys de professió. 15 obres seleccionades, des de la petita escala expositiva,a l'habitatge domèstic, intervencions en patrimoni o la planificació urbana del Canyeret, el Centre Històric o el Turó de la Seu Vella de Lleida. Els croquis, plànols, fotografies o publicacions de l'arquitecte, es disposen en una taula de 2.4x19.2m h:80cm, centrada en la nau gòtica de l'Institut d'Estudis llerdencs, oferint al material expositiu el protagonisme de l'espai. Una envolvent perimetral de tubs de cartró del Ramona Maria, de diferents èpoques i diàmetres 5.5 / 7.5 / 10.5 / 12.5 cm i longituds 90/105 cm suspesos de la guia superior, cada 20 cm per fil de 1.8mm h:180cm, crea un deambulatori processional a partir de la reutilització dels 280 tubs, alhora que produeix una vibració amb el vaivé dels vianants.Pavelló entre Noguers
Jaume Farreny i Morancho, Ramon Antoni Fité i Font
7 Noguers del Campus de Bellissens de Reus de la Universitat Rovira i Virgili, acullen els marcs de l'exposició itinerant "Arquitectures en el Paisatge/Catalunya 2000.2017". Espai on s'emplaçà del 2007 al 2010 els Pavellons de l'Escola d'Arquitectura de Reus. 68 Marcs de 145x235cm i 4.5x9cm de secció de fusta de pi, abracen els 7 noguers i creen un espai exterior de 14.5x20.3m, de clima mediterrani, fent possible i rememorant les activitats docents de l'Escola d'Arquitectura. Es construeix "La presència d'una absència". El setembre i l'octubre del 2018 els marcs del pavelló contenen els panells de l'exposició itinerant. A partir del novembre, l'estructura del pavelló interactua amb l'estructura vegetal dels noguers, i evidencia i potencia el constant i canviant pas del temps. La concatenació dels marcs i el contacte proper als noguers, redueix l'escala del lloc, i l'apropa a l'escala humana. El dins i fora, l'ombra i el sol, el vent, l'aigua, els sons, els materials... són condicions del lloc que els alumnes aprenen vivint i gaudint-los.Mostres d'Arquitectura (Tarragona) / Biennal Alejandro de la Sota
Guardonat / Premiat. Categoria: Espais ExteriorsPavelló entre NoguersMostres d'Arquitectura (Terres de Lleida)
Guardonat / Premiat. Categoria: Intervencions en Espais InteriorsExposició Ramon Maria Puig / Arxiu 1964.2015Adequació Cabana a l'Horta de Ratera
HORTA DE RATERA L’ horta de Ratera se situa en l’extrem est del terme municipal d’ Alguaire, entre el canal de Pinyana i la secla de Ratera. La finca de 6.5 hectàrees, limita amb el camí de Ratera al nord-est i amb el reguer al sud-oest, amb una rica i imponent arbreda, límit visual de la finca respecte el poble. L’horta està formada por bancals, en ascensió nord-est. Per un petit camí intern, s’arriba a la cabana, aixopluc de les feines del camp, y magatzem d’eines agrícoles. El camí penetra dins la cabana, i la creua transversalment, creant una seqüència paisatgística rica en matisos. La cabana està formada por una successió de capes y preexistències temporals i materials, des de la petita cabana inicial de 5x5m, de pedra i terra, fins la volumetria actual amb una àrea de 275m2 construïts, suma de múltiples ampliacions. L’adequació actual parteix de la lectura espacial, d’usos i de materials de cada cel·la, per crear un cos més unitari, i incorporar espais exteriors annexes als murs perimetrals, com espais d’ús o petites places per a gaudir del camp, arrasserats del vent i exposats al sol a l’hivern, o incorporant ombres vegetals de fulla caduca a l’estiu. El projecte vol interactuar tant amb l’ escala gran del paisatge como amb l’escala petita dels detalls. El maó massís de 4.5x13x28cm s’ ha utilitzat per les seves qualitats materials, tàctils i econòmiques, i com evolució de l’ús de la terra compactada. La seva mida petita i la transpirabilitat del maó, ens permet col·locar-lo en paraments verticals, paviments, o en gelosia, per crear filtres de llum i aire. L’espai d’aigua i l’espai de foc a l’interior, i les places exteriors, conjuguen el maó en resposta a la seva funció i lloc. Dos elements de l’horta s’incorporen al projecte i a la dinàmica quotidiana, l’aigua i els arbres. L’aigua, amb un braçal sota un palossanter, es mostra i s´hi accedeix, amb un petit seient ceràmic a l’ombra. El noguer, arbre centenari de la finca, sota els seus braços i la seva copa de fulla caduca, dos safarejos antics són l’estructura d’una taula de 4m, completada amb llistons de pi, dels sobrants de las dues cobertes refetes. La vida al camp avui, conjuga les tasques agrícoles amb el plaer que ens dona el contacte amb la terra i els seus fruits. El nostre cicle vital s’activa, i s’uneix als nostres orígens i a la nostra comunitat rural. Superfície Construïda_ 62m2 interior + 78m2 exterior : 140m2Mostres d'Arquitectura (Terres de Lleida)
Guardonat / Premiat. Categoria: Intervencions EfímeresDos Llocs i un Poema / Escenografia “Poema de l'Home” de Guillem ViladotMostres d'Arquitectura (Terres de Lleida)
Guardonat / Premiat. Categoria: Intervencions en Espais Exteriors Urbans o de Paisatge.Adequació Cabana a l'Horta de RateraDos Llocs i un Poema / Escenografia “Poema de l'Home” de Guillem Viladot
DOS LLOCS I UN POEMA / ESCENOGRAFIA “POEMA DE L’HOME” DE GUILLEM VILADOT AL CLAUSTRE DE LA SEU VELLA DE LLEIDA I A LA VINYA DELS ARTISTES Memòria del projecte: LA SEU VELLA La publicació del “Poema de l’Home” editada per “Lo Pardal” el 1973, té una mida de 12x17.5 cm. En el seu interior, un pòster desplegable de 45x65 conté el poema. L’Escenografia entre el Turó de la Seu Vella i el Riu Segre, es desplega des de la perifèria ponentina per dissoldre´s per TOT el territori. La relació amb l’exterior es realitza també a través de la galeria sud-est, alleugerint la massa pètria fins a la desmaterialització, per aconseguir el domini del paisatge. És en aquest àmbit de màxima tensió espacial, on se situarà l’escenografia del “Poema de l’Home”. LA GALERIA MIRADOR Situada al costat sud-est del claustre, entre el monumental campanar i la capella de Sant Martí, la galeria sud-est té una longitud de 45m i una amplada entre finestrals de 8.45m. L’alçada màxima des del pla del claustre fins la clau de volta dels arcs és de 11.50m. A la lectura i interpretació de l’obra, s’hi superposa una mirada propera en relació a la galeria i al claustre, i una mirada de paisatge, en relació a l’horitzó de Ponent. El ritme i la cadència espacial el marquen els intereixos de les columnes dels cinc finestrals. APILAR I EQUILIBRI La secció topogràfica del Canyeret, barri històric de Lleida, situat entre el riu i la Seu Vella, continua amb l’esglaonat interior de la galeria. L’ampit del mirador a una altura de 1.20m interior, i 9.50m exterior, serà l’estrat on es recolzarà la intervenció projectual. La biga IPE80, mínim perfil estandarditzat, ens permet llums de 5m. Dos plans estructurals, inferior i superior, paral·lel i perpendicular a la galeria, teixeixen un conjunt en equilibri, per gravetat, amb simples recolzaments i encaixos amb tacs de fusta. EL POEMA ENTRE L’AIRE I LA TERRA En l’elaboració del poema, Viladot usa les lletres de l’alfabet, 25. És una composició de 25+25, unes respecte les altres, estan capgirades, deixant un petit espai d’aire entre elles. En aquest espai, una successió de 25 paraules/conceptes, defineixen l’”Home”. La seqüència espacial de les 25 biguetes, 4-6-5-6-4, centrades sota l’eix dels cinc finestrals gòtics, amb 2.25m de vol cap a l’exterior-horitzó, i de 2.25m de vol cap a l’interior-galeria, situa l’”Home” de Viladot, entre l’aire de l’ànima i la terra del cos.