Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Nascut a Barcelona el 1953, llicenciat en arquitectura el 1977 per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i Doctor el 2000, també per l’ETSAB. Ha exercit com a professional lliberal principalment a la ciutat de Lleida amb treballs d’edificació i urbanisme. Ha estat arquitecte als Serveis Territorials de Cultura de Lleida des del 1983 i del 2005 al 2007 Cap de l’Àrea de Planificació i Acció Territorial de la Direcció General del Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Del 2007 al 208 fou Cap del Servei d’Urbanisme de l’Ajuntament de Fraga. Ha portat a terme més d’una quarantena d’intervencions en Patrimoni Arquitectònic, entre les quals la seu dels Servei Territorials de Cultura de Lleida, el Pla Director de la Seu Vella, la rehabilitació integral de la Canònica de la Seu Vella, el Pilar d’Almenara, l’església de Santa Maria de Covet de la Conca, l’església de Sant Martí de Lleida.
Constel·lació
Cronologia
-
Mostres d'Arquitectura (Terres de Lleida)
Menció Honorífica. Categoria: Restauració, Rehabilitació, ReformaRestauració de la capella Requesens a la Seu VellaRestauració de la capella Requesens a la Seu Vella
Restauració de la Capella Recasens en el marc de la darrera intervenció a la Porta dels Fillols. La primera actuació afecta, essencialment, les façanes exteriors de la capella, mentre que en la segona, que ve motivada per l’interès en restaurar ulteriorment les pintures, s’actua en la coberta i en la formalització d’un nou paviment que incorpora la il·luminació específica de l’àmbit. En la direcció de les últimes obres es va modificar notablement el projecte del 2003 per tal de donar resposta a les evidències de les excavacions realitzades en la primera fase i als requeriments específics de la restauració pictòrica. Els documents de la modificació d’aquest projecte, que foren necessaris per l’execució i control de l’obra, no consten a l’arxiu del Departament. La restauració abasta: ‒ Restauració de la façana exterior amb incorporació d’elements petris i aplicant criteris analògics en les substitucions i les incorporacions de morters i rejuntats de calç. L’objectiu era incorporar una lectura unitària de l’element tipològic evidenciant, a la vegada, les successives refraccions i restauracions de mitjan segle XX. ‒ Restauració dels paraments interiors amb un projecte específic de restauració pictòrica i escultòrica, sota la direcció dels serveis tècnics del MNAC, amb la metodologia i les analítiques d’aquests tipus d’intervenció per tal d’estabilitzar el procés de degradació. ‒ Nou paviment amb les infraestructures tècniques necessàries. Prèviament es va efectuar una excavació arqueològica, acotada per l’aparició, de la volta de la cripta. El nou paviment es separa dels elements murals per tal de reforçar el seu diferent context temporal i mostrar els diferents nivells constructius d’ús. Al costat nord-est una separació més gran del mur constitueix un recurs formal que evidencia els basaments d’una petita porta i mostra un dels nivells d’ús anterior, oferint, a la vegada, un espai d’exposició per elements descontextualitzats. ‒ Il·luminació general incorporada al paviment que procura no contaminar excessivament l’espai, amb un parell de bàculs per reforçar la il·luminació dels elements singulars.