Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Obres (8)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (9)
-
Bloc d'Habitatges Coliseu
Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Josep Riera i Micaló
Del 1984 al 1989 es va completar, amb obres d’aquests tres autors, la plaça de Sant Agustí. El projecte s’expressa en tres cossos diferenciats: la façana «segle xix», potser una mica pobra; la cara al riu, en el seu context de galeries; i la transició entre l’una i l’altra. En un cert revisionisme del llenguatge modern, interessa aquí l’aplicació de tendències compositives dels anys setanta en la galeria del riu, i també el cos de transició, de gran escala i eficàcia urbanes. -
Casa Pujol
Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Josep Riera i Micaló
Una parcel·la amable, amb desnivell cap a les vistes de ponent, situa el programa nocturn d’esquena al vial i la vida diürna a baix, cap al jardí: opacitat, textura, volum i ràfec al carrer; porxo, doble espai, envidrament i pilars a la llum i a l’enclavament propi. Recursos d’un inveterat classicisme modern. -
Oficines Sala i Bertran
Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Francesc Ragolta i Bagué, Josep Riera i Micaló
Després d’una gestió complexa adreçada a minvar intensitats (Pla Mercadal, rev. 1974) i guanyar els espais de la plaça de la Constitució, una societat industrial del sector, ja extingida, bastí aquest immoble. El projecte d’oficines s’havia de definir entre l’arquitectura industrial de l’edifici veí —la torre de les Aigües (1886), convertida ara en Museu del Cinema— i les noves construccions de l’entorn. L’actitud s’apropa als valors de l’ambient industrial precedent, i l’ordre d’obertures intenta assolir un acord entre ús intern i contextualisme. -
Reforma de la Casa de l'Ardiaca de Girona
Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Josep Riera i Micaló
Les divises de Jaume d’Agullana, ardiaca de la seu (1572-1617), i de Bernat de Cardona (1650) expliquen l’origen nobiliari de la casa i en situen l’època principal. Aquest enorme casal conserva restes d’edificis preexistents. A més de la capacitat de cloure el conjunt de la plaça dels Apòstols, s’hi poden destacar, pel seu interès, la portalada i l’atri principals, així com el pati jardí (amb elements dels s. xviii i xix) pel qual puja l’escala principal, que no ha retrobat encara la potència arquitectònica que s’hi endevina. -
Institut Santa Eugènia
Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Josep Riera i Micaló
Sobre uns 19.000 m2 de superfície ubicats en un límit del municipi, l’organisme s’estructura tancant parcialment una part de l’espai obert, un pati pavimentat que centra la vida escolar i les seves circulacions. Una peça principal de quatre nivells acull l’aulari i els principals mòduls docents i administratius, amb façanes a est i oest, escales als extrems i una torre amb rellotge que es vol referència del conjunt. El cos baix de cafeteria i biblioteca s’interposa entre pati i vial; finalment, uns cossos de tallers i un gimnàs/sala d’actes delimiten l’envoltant del pati principal abans de l’acabament del cos principal, que s’allarga i domina la resta de la finca. Aliè a qualsevol digressió al marge de la funcionalitat i professionalment eficient en la llum i l’amabilitat interna, el projecte usa diversos recursos coneguts de la tradició moderna per motllurar les façanes, emprant viseres, pantalles i emmarcaments de formigó en la peça major i mostrant una major neutralitat en les peces comparses. -
Reforma de la Casa Martínez Davalillos
Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Josep Riera i Micaló
L’edifici acusa les intervencions successives sobre una casa ja existent. El més destacable de la reforma setcentista són l’atri d’entrada i una nova escalinata. Un pòrtic central separa l’accés rodat i articula el joc de voltes d’aresta rampants amb l’escala. L’heterodòxia geomètrica i el singular fust dels pilars hi ofereixen un exemple estrany del neoclassicisme domèstic. La reforma recent hi implanta un programa d’habitatge luxós i ordena les cobertes, amb cura en l’escala i l’atri. -
Reforma de l'Edifici Esportiu del GEiEG
Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Josep Riera i Micaló
Pla ha conduït diverses obres en aquest barri; en aquest cas, l’ampliació de la primera (1972) piscina climatitzada de la província amb un programa de serveis i de pistes d’esquaix. L’edifici presenta gestos integradors i una voluntat clara d’impregnar i reordenar tots els espais tant interiors com exteriors, estroncats per la manca de continuïtat del projecte. La nuesa epidèrmica és un tret recurrent de l’autor. La coberta amovible de la piscina olímpica (1999-00) constitueix una elegant i eficaç aplicació dels sistemes preindustrialitzats. Els habitatges socials del C. de l’Esport / Pl. de Sant Ponç, projectats per Pla (1990-91), evoquen el pensament dels germans Krier. -
Oficines La Ferreria
Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Josep Riera i Micaló
Alguns ajusts (1994) del planejament van anar atenent les particularitats d’un nucli urbà fallit i heterogeni. La preservació de l’obra veïna de Masó implica un gap que el projecte resol fent-se final del pla de façana i teló de fons de la peça masoniana. Un paper subsidiari que no impedeix, però, una sintaxi i una alta qualitat pròpies, basades en la combinació d’unes envoltants més tectòniques i un cos central més evanescent, amb una ortografia curosa que, sense abjurar del moviment modern, adopta uns patterns també clàssics per fer ciutat.
