El programa, que es composa d’habitatges protegits i concertats en una convivència indiferenciada, demana pràcticament la colmatació del volum disponible. Aquesta limitació, juntament amb les exigències d’eficàcia i senzillesa que ens volem imposar, suposen un repte pel desenvolupament d’un projecte amb algun valor afegit. En aquesta recerca busquem les potències ocultes d’una proposta pragmàtica però sensible als lleus estímuls exteriors. Es traça una planta tipus de 12 habitatges que sacrifica la mínima superfície en comunicacions mitjançant la implantació d’un vestíbul passant amb un únic nucli central equipat amb dues escales entrellaçades, dos ascensors i dos nuclis d’instal·lacions. Es planteja un únic vestíbul passant i una única centralització d’escomeses en planta baixa que repercuteixen en la claredat de l’espai comercial i de l’aparcament sota rasant. Als habitatges, les sales i els dormitoris són exteriors, mentre que cuines, banys i accessos donen a les passeres que comparteixen cada tres veïns. Des d’aquest esquema, que solidifica el volum disponible, es realitzen operacions de sostracció que l’entallen per generar una nova morfologia amb generoses terrasses col·lectives i individuals, facilitant ventilacions creuades, vistes diagonals i un alleugeriment de la densitat original, que orienten l’edifici envers els seus paisatges més atractius. Les façanes exteriors són repetitives, acabades amb panell industrial ventilat. Es resolen amb grans paquets de finestres que en simplifiquen la imatge accentuant la seva dimensió horitzontal i confereixen una certa condició monumental al volum, afortunadament rodejat d’espai públic. El color és un ingredient important d’aquesta silueta característica i s’ha treballat amb un joc de tonalitats verdes que respon a les possibilitats de l’entorn. Les façanes dels patis i passeres tenen un color molt clar i lluminós i combinen dues tonalitats molt pròximes per crear una certa vibració que accentuï la seva alegria. La materialització li confereix un caràcter quasi pintoresc mitjançant l’ús de gelosies, enrajolats i paviments que formen un patró d’espiga d’àmplia tradició mediterrània. A l’interior dels habitatges les grans fusteries accentuen un desitjat efecte “balcó” que amplia notablement l’espai interior.