Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Arquitecte nascut a Barcelona l'any 1873 que obté el títol d'arquitecte el 1903, compartint per tant promoció amb Josep Pijoan Soteras, reconegut historiador de l'art, i Bernardi Martorell Puig, arquitecte modernista de gran prestigi. Entre els professors que marcarien la seva formació cal destacar Elies Rogent, Joan Torras Guardiola, August Font Carreras i J. Rovira Rabassa, Lluís Domènech i Montaner, J. Vilaseca i Josep Puig i Cadafalch. A partir del contacte amb personatges tant representatius del modernisme, els joves estudiants conegueren l'obra d'Otto Wagner, J.M. Olbrich, G. Semper, H.P. Berlage i els postulat en matèria de restauració de monument de Viollet-le-Duc.

Jeroni Martorell va encetar la seva carrera professional amb edificis de ple modernisme, com és el cas de la seu de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, l'Escola Industrial i el Cinema Imperial a la mateixa ciutat, a més d'edificis de vivendes particulars i reformes. A partir de 1915 projecta edificis per a institucions públiques, sobretot escoles, on segueix els postulats de renovació pedagògica impulsats per la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925). Exemples d'aquesta pedagogia d'avantguarda aplicada als edificis escolars són els projectes de Granollers, Calella, Torroella de Montgrí, Vilobí, Banyoles, Batea, Súria, Sant Joan de les Abadeses, Ribes de Freser i Vilassar de Dalt, executats entre 1917 i 1925.
Durant aquests anys projectarà altres tipologies d'edificis públics: ajuntaments, mercats i escorxadors, ublicats tant en el territori català com a la resta de l'Estat: Súria, Brea de Aragón, Castellfollit del Boix, Sant Esteve Sesrovires, Centelles, Manresa, Olesa de Montserrat, Calella, etc. No podem oblidar les seves intervencions en el camp de l'arquitectura religiosa (les esglésies de Súria i Santa Maria de Vilafranca del Penedés) abans de la guerra civil i, també, les restauracions posteriors d'edificis i altars malmesos.

En la seva trajectòria professional destaca el punt d'inflexió que representa el seu nomenament, l'any 1914, com a Director del Servei de Conservació de Monuments (Diputació de Barcelona). Aquest nomenament va ser proposat per Josep Puig i Cadafalch i el seu company de promoció Josep Pijoan. A partir d'aquest moment i fins a la seva mort (1951), la seva tasca professional es centra de forma decidida cap a la protecció del patrimoni monumental. En són bons exemples les intervencions a les muralles d'Hostalric, a Montblanc i a Tossa; en els monestirs de Poblet i Sant Cugat del Vallès, en el conjunt de Sant Pere de Rodes, en el pont de Martorell, a les esglésies romàniques de Terrassa, a les Reials Drassanes i a la Casa dels Velers de Barcelona... Per altra banda, en col·laboració amb la Diputació de Girona, s'emprén la restauració dels Banys Àrabs.

Aquest interés per la divulgació i la valoració del patrimoni Jeroni Martorell el desenvolupa també a través del Centre Excursionista de Catalunya, on el 1904 impulsa la creació de la Secció d'Arquitectura, que ell mateix presideix. En aquest ambient d'impuls a l'excursionisme com element difusor del patrimoni i la seva salvaguarda, l'any 1907 Martorell projecta el Xalet-Refugi d'Ull de Ter (Setcases) com a primera iniciativa d'aquestes característiques a Catalunya. Pocs anys més tard, amb Puig i Cadafalch fomentarà des del CEC la creació de l'inventari Gràfic de Catalunya, com a base de treball per a una recopilació i valoració de la riquesa del patrimoni monumental del país.

Jeroni Martorell es va interessar i va teoritzar sobre els problemes urbanístics. És coneguda la seva disconformitat amb la rigidesa geomètrica de l'urbanisme de Barcelona.

Jeroni Martorell mor a Barcelona l'any 1951.

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres (14)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (14)

  1. Casa Miquel Blanxart i Estapé

    Jeroni Martorell Terrats

    Casa Miquel Blanxart i Estapé

    Fruit de la reforma d'un antic edifici, que dóna a dos carrers i amb una mitgera. Consta de planta baixa i dos pisos. La Façana principal de composició simètrica; el balcó és corregut al llarg de les dues façanes. Les finestres del segon pis porten un guardapols molt original, en forma de cercle. A la planta baixa hi ha les típiques finestres modernistes amb traceria de motius vegetals i animals. En destaca una figura femenina que aguanta la tribuna. La façana està decorada amb esgrafiats geomètrics florals de llenguatge modernista. J. M. Barnardas, fou l'encarregat de la decoració. L'edifici està situat al carrer-carretera que travessa la població: prové del primer eixample de finals del XIX, i és l'actual eix principal del casc urbà on trobem representats els moviments arquitectònics dels darrers cent anys (Casa Margarit, Casa Torrebadella, Museu..)
  2. Escola Industrial d'Arts i Oficis

    Jeroni Martorell Terrats

    Escola Industrial d'Arts i Oficis

    Edifici públic destinat a escola d'ensenyament professional. Està format per dues grans naus i una torre lateral que conté l'escala. Una de les naus està col·locada de forma paral·lela al carrer i consta de baixos i dos pisos. L'altra nau és perpendicular a la primera, té el tester al carrer i és només de planta baixa. La torre de l'escala és de planta circular, està coronada per una coberta de pavelló d'escames ceràmiques i les seves obertures superiors tenen forma d'arc parabòlic. Les façanes són modernistes i tenen un sòcol de pedra i a la resta del parament s'hi combina l'obra vista i l'estucat. La cornisa i els ampits de les finestres estan decorats amb ceràmica de color verd. La nau principal té la coberta a dues vessants, l'altre té la coberta de dent de serra. L'actual edifici de l'Obra Social de la Caixa de Sabadell havia d'acollir les aules, els tallers i les dependències de l'Escola d'Arts i Oficis. Va ser construït entre el 1907 i el 1910 per Jeroni Martorell, al mateix temps que construïa l'edifici de la Caixa d'Estalvis ajudat pel mateix equip d'artesans. Hi col·laborà l'escultor Tomàs Priu i Marine. L'escola va ocupar l'edifici durant cinquanta anys, però posteriorment va patir una reforma a l'interior, a fi d'adequar l'edifici a seu de l'Obra Cultural de La Caixa d'Estalvis, aquesta fou realitzada per l'arquitecte J. Vila Juanico i el decorador R. Ribalta. El 1992 es van fer obres de reforma de la planta baixa per adequació a biblioteca creant un accés pel carrer Font.
  3. Caixa d'Estalvis de Sabadell

    Jeroni Martorell Terrats

    Caixa d'Estalvis de Sabadell

    L'any 1902, davant del creixement al què s'enfrontava la Caixa de Sabadell, es va decidir adquirir un solar entre mitgeres al centre de Sabadell per ubicar la seu central de l'entitat. Es coneix com el Palau de l'Estalvi, i ha esdevingut una peça clau en el panorama de l'art modernista. L'edifici, d'estil neogòtic amb interior modernista, va pensar-se per a que acollís les dependències de la caixa, la biblioteca i un saló d'actes. Consta de tres nivells: soterrani, planta baixa i planta pis. La planta baixa originàriament estava ocupada per la biblioteca, però actualment alberga les oficines d'atenció i servei al públic, així com les dependències pròpies de la gestió i el govern de la institució. En aquesta mateixa planta hi ha un ampli vestíbul porticat. A la planta pis s'hi troba el Saló Modernista i la Sala del Consell. A l'interior de l'immoble destaca l'ús de pedra obrada amb motius medievalistes i vegetals. Destaquen els capitells de les columnes, esculpits amb roses i gira-sols. Cal destacar un monument dedicat al fundador Pere Turull. Al saló principal hi ha diverses vidrieres policromades amb representacions al·lusives a la Indústria, l'Agricultura, el Comerç, l'Estat i el Clergat. La claraboia del pati és també de vitralls exornats. La façana és de pedra, amb dues escultures que representen la Virtut i el Treball. S'estructura en tres cossos: el central està més elevat i té el pla de la façana desplaçat destacant sobre el laterals, amb molta menys decoració i una acusada horitzontalitat i sobrietat. Són significatius els vitralls i els esgrafiats de motius florals i simbòlics. Per construir l'edifici, els directius de La Caixa van convocar un concurs entre arquitectes catalans o residents a Catalunya. Foren cinc els presentats, però segons el jurat cap d'ells reunia les condicions previstes i hom va decidir encarregar el projecte a un dels presentats, que fou Jeroni Martorell. Les obres varen començar-se al 1906 i dos anys més tard, amb l'estructura acabada, s'iniciaren els treballs de decoració interior. Al 1910 es van aturar les obres parcialment per la construcció paral·lela de l'Escola Industrial d'Arts i Oficis, actual seu de l'Obra Social Caixa Sabadell. Des del 1916, la major part dels serveis de la Caixa de Sabadell es desenvolupen al nou edifici. Entre 1968-1970 es portà a terme una reforma per l'arquitecte G. Bracons, modificant la planta baixa i substituint la façana posterior de rajola i estuc per una de formigó.
  4. El Campet

    Jeroni Martorell Terrats

    Habitatge situat a la cruïlla entre els carrers Pius Macià i Ignasi Abadal. Es tracta d'una construcció de planta baixa i tres plantes. La façana de les tres primeres plantes és de maçoneria de pedra amb les obertures ressaltades per brancals de maó vist. S'hi ha realitzat una remunta d'obra vista. Destaca la decoració de ceràmica vidriada en blanc i negre que s'emplaça a l'emmarcament d'algunes de les obertures. El nom prové del topònim del lloc. Els anys 1905 i 1906 aquell indret era conegut com el “Campet de l’Ermenter”. La casa “Villa Carmen” la va construir, cap a 1920, Lluís Fàbrega i Planas.
  5. Primera Restauració dels Banys Àrabs

    Emili Blanch Roig, Jeroni Martorell Terrats, Rafael Masó i Valentí

    Primera Restauració dels Banys Àrabs

    Establiment públic de bany situat extramurs, al peu de la ciutat i en terreny del rei. Els seus orígens es remunten a una permuta d’Alfons el Cast als Llers, en què la Suda de Lleida es bescanvia per aquesta concessió (1194); la presa de possessions àrabs fa retrobar costums i imitar arquitectures als cristians. L’edifici resulta destruït arran del setge del 1285 i es genera una nova concessió estatal, de Jaume II a Ramon de Taialà, que basteix un costós i ampli conjunt del qual ens ha arribat una part. Ja intramurs, Pere III el cedeix per contracte al metge Arnau de Sarriera el 1342. Al llarg de 190 anys queda en mans dels Capmany com a banys privats, i el 1618 les caputxines el compren per al seu convent, on es reclou i perviu fins al 1929, moment en què acaba un llarg procés d’expropiació. Aquest edifici cristià, completament romànic i amb elements de «moda» arabitzant, s’estructura seguint la seqüència tipològica nord-africana, hereva del termalisme romà. L’accés per llevant (no era l’actual) mena al vestidor (maslah o apoditeri), lloc de relació, preparació i conversa; al frigidari, amb latrines i voltes de pedra tosca; al tepidari dels massatges i, finalment, al caldari o hararà per al bany calent i de vapor. Aquest darrer limita amb l’equip tècnic, format per forn, calderes i cisternes. La seqüència gaudeix d’un sistema integrat de conducció d’aigua calenta i desguassa a una impecable claveguera existent. A Girona, el vestidor és l’espai arquitectònic més brillant, amb la piscina central per a ablucions vuitavada amb elegants columnes d’estilitzats capitells corintis, damunt de les quals s’assenta un tambor octogonal que gaudeix d’una llanterna i s’entrega en trompa cònica a l’estructura voltada de canó. Les finestres apuntades de ponent miraven al jardí. Després de la restauració del 1930, el treball recent ha estat d’investigació i d’organització de cobertes, instal·lacions i deambulatori turístic.
  6. Restauració del Palau del Lloctinent

    Jeroni Martorell Terrats

    El projecte tracta de restituir els valors tipològics i morfològics d'aquest Palau renaixentista, situant els serveis de difusió i atenció al públic de l'Arxiu. L'actuació determina una remodelació de l'àrea d'unes antigues vivendes on es col·loca el nucli de comunicacions verticals i els serveis públics amb el control general en planta baixa d'aquest nucli. En les cruixies útils de planta baixa es situa la zona d'exposicions que té un accés públic independent de la resta de l'arxiu. En planta noble es situa la sala d'actes, amb un foyer que aprofita la sala de l'enteixinat existent i els despatxos representatius. En la planta segona, les cruixies es deixen netes, obertes a diversos usos didàctics i administratius, i s'habilita un deambulatori sobre la lògia del pati per assegurar les circulacions. En la plata tercera es situen serveis interns. L'actuació tendeix a valorar l'edifici com a equipament públic, subratllant la funció del pati com a espai obert a la ciutat, amb el doble accés des de la Plaça del Rei i el carrer dels Comtes.
  7. Ajuntament i Escoles de Súria

    Jeroni Martorell Terrats

    Edifici aïllat, situat en el barri central de la vila, ubicat en un gros solar de 3480 metros quadrats ocupant-ne l'edifici sols 382'70 (17'20m x 22'25 de fons). Presenta planta baixa i dos pisos amb un pati central d'il·luminació i ventilació on hi ha l'escala que permet accedir a la primera planta. Té una composició de façanes regular i simètrica mitjançant eixos verticals d'obertures, en arc lleugerament trevolat, amb alternança de balcons amb baranes de ferro i finestres. L'eix central de la façana principal conté el portal de llinda i el balcó representatiu, en arc dovellat i amb l'escut en relleu de l'ajuntament a la clau. Per sobre la cornisa, un frontó mixtilini. El portal condueix a un pati amb l'escala noble al voltant del qual s'organitzen les dependències. El pati i l'escala estan concebuts seguint la tradició de la casa gòtica catalana, un tret noucentista que, unit a la racionalitat i simplificació de les formes, dona caràcter a l'edifici. La coberta és de fusta i teules. El material emprat és el totxo. L'obra fou promoguda pel batlle del moment Jaume Biadiu i Morera degut a que els locals que ocupava la Casa Consistorial eren necessaris per vivenda. L'adjudicació de les obres a Jeroni Martorell sense el previ concurs fou motivat per la seva coneixença amb el secretari de l'ajuntament en Mario Arnal Duran. L'edifici va néixer com a Casa Consistorial i Escoles publiques que eren dos cocos annexes a banda i banda del cos de l'ajuntament. Dels dos annexes avui en dia un ja no existeix i l'altra ni tan sols s'arribà a construir.
  8. Cal Sanyes

    Jeroni Martorell Terrats

    Edifici situat a la cantonada entre els carrers González Solesio i Vilanova. Es tracta d'una construcció de quatre altures i terrat. Destaca la composició simètrica de les obertures en forma d'arc deprimit còncau, les balustrades corregudes del primer i segon pis, el revestiment de la façana en forma de carreus esgrafiats i el treball de les baranes metàl·liques que presenten formes corbes. Del primer pis destaca la tribuna situada en la cantonada. Tota la construcció és coronada per un ràfec amb decoració d'escacs o dentada i amb un terrat tancat per una barana metàl·lica i petites pilastres de fàbrica. L'edifici originàriament pertanyia a la família Sañes, nissaga de sastres de la localitat.

Bibliografia

Rutes i Apunts (1)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!