Edifici neogòtic de grans proporcions amb una nau central i dues laterals. Les estructures segueixen els elements propis del gòtic francès: planta de creu llatina, arc i volta d'ogiva, gran funcionalitat, existència de contraforts, campanar d'agulla i simplicitat decorativa. La façana principal té una porta amb timpà ogival decorat amb relleus i gablet amb pinacle superior. Al centre de la façana hi ha una gran rosassa calada. El coronament és a dues vessants i amb pinacles als extrems.

Ubicada al districte de l'Eixample, la Casa Robert es troba al xamfrà septentrional de l'illa de cases delimitada pel Passeig de Gràcia, el carrer de Rosselló, la rambla de Catalunya i el carrer de Còrsega, escapçat per l'Avinguda Diagonal. Es tracta d'un edifici aïllat al bell mig d'un jardí que avui és públic. De planta rectangular, l'estructura en alçat de l'edifici comprèn semisoterrani, planta baixa, planta noble, àtic i terrat transitable. L'edifici disposa de dos accessos: un orientat al jardí posterior i un altre (el principal) orientat al Passeig de Gràcia. A través d'aquest darrer accés s'accedeix a una àmplia zona de vestíbul que conté l'escala vers la planta baixa. La Casa Robert és un edifici neoclàssic de forma cúbica que mostra tres façanes a l'exterior, totes íntegrament acabades amb pedra extreta del Massís de Montgrí (d'on el propietari provenia i acabaria ostentant el títol de Comte). Cada façana presenta una composició diferent, encara que comparteixen unes característiques principals que les unifiquen estilísticament. Les obertures, de grans dimensions, es presenten sempre alineades en eixos verticals i el semisoterrani queda inclòs en un robust basament de pedra blanca. Els balcons ampitadors de la planta baixa presenten forma d'arc pla, emmarcades amb llindes i muntants a base de carreus encoixinats de gran plasticitat. Aquests balcons, com els de la planta noble, es presenten tancats per balustres de pedra. Una motllura ornada amb una sanefa a base d'ones serveix de separació dels paraments encoixinats de la planta baixa respecte a els paraments de carreus llisos de la planta noble. La principal característica de la planta noble és que els balcons ampitadors, en aquest cas coronats amb arcs de mig punt motllurats, queden flanquejats per unes delicades pilastres d'ordre jònic florit que sostenen un entaulament treballat a base de mènsules en forma de voluta. Sobre la cornisa d'aquest entaulament hi reposen les finestres de l'àtic o segona planta, austerament motllurades. Sobre l'entaulament corinti de l'àtic hi reposa la balustrada que tanca el terrat. La façana orientada al jardí, presenta un ritme molt més rigorós, amb dos cossos laterals flanquejant el central, que destaca pels seus paraments encoixinats i per estar coronat per un frontó triangular. Aquest frontó acull, en relleu, dos coloms entre la vegetació sostenint un escut que, si bé avui és el de la Generalitat de Catalunya, en origen mostrava les armes de Robert Robert. La façana principal, orientada al Passeig de gràcia presenta una variada composició, jugant amb els ritmes dels eixos d'obertures. A més, els dos balcons dels extrems de la planta noble presenten una volada de pedra sostinguda per dues grans mènsules i tancada per una barana de ferro fos. L'extrem meridional d'aquesta façana presenta un cos adossat de menors dimensions que conté un gran arc de mig punt emmarcat per un pòrtic de semicolumnes jòniques florides que sostenen un entaulament. L'arc es presenta tancat per una monumental reixa de forja de disseny rocalla, amb aplics de ferro fos sobredaurats i un escut daurat de la Generalitat. Aquest cos configura l'accés principal a l'edifici, i en el seu interior conté un vestíbul monumental o "zaguán" que permetia al visitant entrar a la casa en cotxe i aparcar dins les cotxeres ubicades a l'altra banda del jardí. Aquest vestíbul és probablement el més ric de la ciutat i es configura com una aparatosa galeria columnada a base de grups de columnes i pilastres jòniques florides que sostenen una volta de canó amb llunetes de gran refinament estereotòmic. La columnata de l'esquerra permet l'accés a les dependències del conserge i el porter, mentre que la columnata de la dreta acull la porta principal de la casa. Aquesta és coronada per un arc de mig punt rematat amb un potent escut (avui buit) ricament emmarcat amb relleus en forma de fulla d'acant, dos gossos rampants i un elm amb la corona de marquès. Aquesta porta permet l'accés a l'escala noble, dins d'una caixa de pedra ornada a base de pilastres jòniques florides i ulls-de-bou emmarcats amb llaços i garlandes de llorer. Aquesta escala mena vers l'espai que centralitza tot l'edifici: el vestíbul principal de la planta baixa. Aquest espai grandiós es concebé com un gran pati elevat i cobert per una claraboia, l'alçada de la qual inclou també la planta noble a la qual dóna accés. Aquesta monumental estança cúbica acabada en pedra serveix, al mateix temps, de vestíbul, de distribuïdor de la planta baixa, de caixa d'escala vers la planta noble i de celobert. Els seus murs de pedra acullen portes monumentals amb llindes i brancals motllurats i ulls-de-bou amb garlandes de llorer. Els angles de la sala es presenten arrodonits i el seu terra queda totalment revestit de marbre blanc, amb motius decoratius en marbre d'altres colors. Al fons d'aquest espai hi neix l'escala de la planta noble, formant una sinuosa línia de marbre tancada per una barana ornada a base de rocalla de bronze daurat. Totes les estances que envolten l'escala presenten murs i sostres revestits de motllures d'inspiració clàssica que, malauradament, han perdut la seva decoració policromada i sobredaurada original.