Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Nascut a Olot l'any 1910, obté el títol d'arquitecte l'any 1940, tot i haver iniciat els seus estudis a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona l'any 1926, retard causat pel parèntesi que va suposar la Guerra Civil.
Des de 1940 i fins a 1976 ocupa el càrrec d'arquitecte provincial de la Diputació de Girona, tasca que va compaginar amb l'exercici lliure de la professió. En aquests anys col·labora amb arquitectes com Joan M. de Ribot i Josep Duixans, amb aquest darrer, va compartir despatx entre 1956 i 1972. Paral·lelament ocupa els càrrecs de Secretari i posteriorment, President Honorari, de la Comissió de Monuments de Girona.
La seva arquitectura va deixar una clara empremta en el panorama gironí. Marcada per l'austeritat de disseny i la honestedat en l'ús dels materials, abraça gairebé totes les tipologies. Entre l'obra privada, cal destacar la casa Escatllar de Girona (1941), la casa Regàs del Pont Major (1943), la Clínica Muñoz de Girona (1946), la reforma i ampliació del Mas Montserrat de Llambilles (1955), la casa Triadú a les Pedreres de Girona (1943), la casa taller Fita (1969) i els conjunts d'habitatges per a l'Obra Social de Caixa de Girona, el grup d'habitatges pels obrers de la fàbrica Torras de Sarrià de Ter (1955) i el bloc d'habitatges del Patronat Rinaldi de Girona (1956). Pel que fa als edificis comercials, va projectar la seu central de la Caixa de Girona (1954-59), nombroses oficines per a aquesta mateixa entitat i les oficines del Banc de Bilbao a Girona (1949). En el camp de l'arquitectura pública, com arquitecte de la Diputació va intervenir en bona part de les infrastructures sanitàries, benèfiques i culturals d'aquesta institució. En són exemple l'Hospital de Santa Caterina, on hi projectà l'església (1947) i remodelà la resta del conjunt. L'antic hospici, actualment Casa de Cultura (1945), i el projecte de nou hospital provincial al Puig d'en Roca de Girona (1952), destinat finalment a residència geriàtrica. Pel que fa a l'arquitectura religiosa destaquen, entre d'altres, l'obra de la Parròquia de Sant Josep de Girona (1951-53) i la de Sant Jaume de Salt (1972), el santuari del Collell (1952) i la restauració de la Catedral de Girona de l'any 1941.

Joaquim M. Masramon mor a Girona l'any 1987.

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres (9)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (10)

  1. Primera Reforma de la Casa Dalmau

    Joaquim Maria Masramon de Ventós

    Primera Reforma de la Casa Dalmau

    Obra realitzada per l’eclèctic Roca i Pinet en un moment noucentista, quan juga tant amb la tradició culta com amb caràcters propis de la construcció rural i de l’artesania del país. L’actuació del 1990 troba la casa privada d’alguns valors originals i reformada (Masramon, 1941). La implantació, el basament de les façanes i el conjunt format per mur, pavelló i jardí són trets apreciats per un projecte que buida i recompon l’interior de la casa sobre una nova estructura de pilars que aporta flexibilitat. La restauració exterior no és obstacle per a la inserció d’una nova funcionalitat i d’una arquitectura autònoma de gran precisió i qualitat. Dels mateixos arquitectes i promotor, els apartaments de lloguer situats al núm. 13-15 (1994) ofereixen una visió estricta i sense mimetismes de la intervenció al teixit antic.
  2. Primera Rehabilitació de La Fontana d'Or

    Joaquim Maria Masramon de Ventós

  3. Clínica Muñoz

    Joaquim Maria Masramon de Ventós

    Clínica Muñoz

    L’autor novell que anys després faria per a la nissaga dels Muñoz una treballada reflexió del moviment modern sobre l’arquitectura rural (mas Montserrat, 1955, a Llambilles) elabora aquí una pulcra aplicació dels models acadèmics que ni la seva recent titulació ni tampoc l’ambient feixistitzant del moment no permetien encara de qüestionar. Entre els anys 1970 i 1985, la Gran Via visqué diverses insercions d’anodines i voluminoses versions del moviment modern que trencaren l’escassa continuïtat que ja presentava aquest eix.
  4. Bloc d'Habitatges Pérez Xifra

    Joaquim Maria Masramon de Ventós

    Bloc d'Habitatges Pérez Xifra

    En la trajectòria de l’autor, aquest bloc representa una obra de joventut que indica fins a quin punt la formació acadèmica i la cultura dominant compendiaven en un classicisme abstret els valors de l’economia, la racionalitat i la imatge urbana. El xamfrà i una promoció d’escala inhabitual al magre eixample de Girona possibiliten una expressió contundent d’aquesta actitud. El context, els porxos de la Gran Via, constitueix un fracàs arquitectònic provinent d’una reordenació de Sureda i Vila que fou executada el 1933 a manera de reedició de l’urbanisme vuitcentista.
  5. Parròquia de Sant Josep

    Joaquim Maria Masramon de Ventós

    Parròquia de Sant Josep

    Un encàrrec molt directe del bisbe Cartañà es materialitza en la quarta parròquia del nucli urbà, si bé amb grans restriccions econòmiques. El 1947 es va elaborar un primer projecte de cos de tres naus amb una façana neovignoliana. La seva dilació suscita una reconsideració profunda per l’autor, que hi destil·la lentament la seva mística personal i l’interès per les fàbriques romanes, el romànic i la construcció pairal catalana. És el primer temple «modern» de la ciutat i l’últim de litúrgia i planta preconciliars. L’estructura alça a divuit metres tres grans voltes bufades, rebudes per arcs torals i contravoltes de canó i preses finalment per dotze massius contraforts. Diversos tempteigs successiusvan portar la torre campanar a una posició híbrida de gran llanterna sobre presbiteri, en un bany de llum que eleva místicament l’espai interior. La fàbrica ceràmica és mixta, a la romana, i busca fer-se expressió constructiva del temple, combinada amb uns revestiments de pedra de tall molt precís. Masramon i els seus col·laboradors detallen el mobiliari, la pica baptismal, les inscripcions litúrgiques, etc., tot i que els revestiments i l’acústica evidencien un pressupost magre. Masramon es va aproximar a l’avantguarda catalana dels anys cinquanta (Coderch, Grup R) i va centrar tota una constel·lació d’autors (J. Masgrau, N. Negre, J. Duixans, D. Fita); el seu parentiu ideològic i artístic va persistir.
  6. Caixa Provincial d'Estalvis de Girona

    Joaquim Maria Masramon de Ventós

    Caixa Provincial d'Estalvis de Girona

    La aparente sencillez de la sede central de la Caixa Provincial asume en toda su complejidad el programa de usos mixtos que exigía la entidad y le saca el máximo partido a las características específicas de la morfología urbana. Por lo que respecta al programa nos encontramos frente a un edificio que combina viviendas, oficinas y locales comerciales. Tiene el mismo programa que el Casal Sant Jordi de 1929, pero en este caso lo resuelve verticalmente: dos franjas laterales de viviendas y una franja central de oficinas. En las uniones es donde se encuentran las dos cajas de escaleras y ascensores que relacionan los distintos programas entre sí. En cada rellano, una vivienda y un local. Por lo que respecta a la morfología urbana el proyecto también responde una situación especial. El edificio forma parte de una hilera de casas entre medianeras que dan a dos calles paralelas, sin patio interior de manzana. El arquitecto aprovecha esta situación para incorporar dos pasajes bajo el edificio que conectan las dos calles, uno bajo cada franja vertical de viviendas. Cada uno de estos pasajes funciona como una galería comercial con tiendas a ambos lados y el acceso a la portería.
  7. Casa per a l'Escultor Domènec Fita

    Joaquim Maria Masramon de Ventós

    Casa per a l'Escultor Domènec Fita

    L’escultor fou pioner a niar al nou barri gironí, amb la casa que el 1969 li projectà el seu amic Masramon, amb qui compartí treball, espiritualitat i camps comuns de preocupació artística. Anys després, Negre li pensaria una ampliació per a una vasta activitat docent i productiva, practicada sempre amb recursos magres. Ascetisme, economia i control de la llum plantegen una arquitectura sòbria i subsidiària. S’hi troba a faltar la marquesina projectada, que qualificaria el porxo.

Arxiu

  • Perspectiva de la Parròquia de Sant Josep.

    Dibuix

    Perspectiva de la Parròquia de Sant Josep.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat lateral de la Parròquia de Sant Josep.

    Dibuix

    Alçat lateral de la Parròquia de Sant Josep.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Parròquia de Sant Josep.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la Parròquia de Sant Josep.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la Parròquia de Sant Josep.

    Dibuix

    Perspectiva de la Parròquia de Sant Josep.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografia

Rutes i Apunts (1)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!