Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Títol d’arquitecte a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (1969).
Estudi professional amb Juli Esteban i Antonio Font (1973 – 2003)
Actualment, disposa de despatx propi en el carrer Hercegovina a Barcelona, i forma equip amb una sèrie de professionals col.laboradors sota el nom de TAU (Taller d’Arquitectura i Urbanisme).
Cap del Servei de Projectes Metropolitans de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. (1975 – 2009)
Treballs professionals de planejament, arquitectura i disseny urbà.
Es destaca: Pla General d’Ordenació de Girona (1986). Edifici de 143 vivendes a l’avinguda Diagonal de Barcelona (1986). Passeig Marítim de la Vila Olímpica de Barcelona (1992). Hotel de 250 habitacions en el Golf de Caldes de Malavella (Girona 2005). Projecte d’urbanització en el Sector Bon Salvador de Sant Feliu de Llobregat i construcció de 500 habitatges, Renovació Arquitectònica de Tabakalera a San Sebastián-Donostia.
Premi Nacional d’Urbanisme 1983.
Finalista del premi FAD (espais exteriors) 1989.
Director del curs d’arquitectura de la “Universidad Internacional Menéndez y Pelayo”: Las escalas del paisaje (Santander 1994).
President d’Arquinfad (Associació d’Arquitectes i Interioristes del FAD). 1998-2005.
Membre del jurat dels premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme. 1998-2005.
Membre de la Comissió Tècnica de l’Eixample /Ajuntament de Barcelona. 2000-2005.
Actualment és cap de redacció de la revista On Diseño. Autor de diversos articles en premsa diaria i especialitzada, ha participat com a ponent en nombrosos cursos i conferències.
1er. Premi en el Concurs per a la “Redacció d’un Conjunt d’habitatges de Promoció Pública a Matadepera”. (febrer 2006)
Finalista del premi FAD d’Arquitectura amb un edifici d’habitatges al carrer Provença de Barcelona 2007.
1er Premi en el Concurs per a la Renovació Arquitectònica de Tabakalera a San Sebastián-Donostia. (setembre 2008)
1er Accèsit en el Concurs d´Idees Parc Urbà Valdebebas (Madrid) (juliol 2009)
1er Premi en el Concurs per al Projecte escultòric en espai públic a Sant Feliu de Llobregat (juliol 2009)
Finalista als Premis d’Arquitectura COAVN del 2016
Finalista als Premis arquitectònics Palmarés Architecure Aluminium Technal 2017
1er Premi en el Concurs “Proyecto de la nueva Estación de Alta Velocidad de Atotxa (Donostia – San Sebastián) en la nueva red ferroviaria en el País Vasco”. 2018
Obres
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Parc Central de Girona
Antoni Font Arellano, Jon Montero Madariaga
Parc projectat alhora que el Pla general del 1986 i pels mateixos autors, sobre espais que havien estat ferroviaris (Olot, Sant Feliu), adquirits per l’Ajuntament (1984-86). Així, sostrets a jocs especulatius, aquests espais esdevenen una sutura urbana perdurable i reeixida entre barris segregats. El projecte, mediatitzat per traçats viaris i per l’estació d’autobusos, desgrana una seqüència sinuosa d’espais utilitaris, tamisats per la gradació vegetal. -
Plaça de la Constitució
Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Juli Esteban i Noguera, Antoni Font Arellano, José Antonio Martínez Lapeña, Jon Montero Madariaga, Elías Torres Tur
Un jardí escenifica amb lleis pròpies fragments de la naturalesa. Els tests són jardins a les cases. La Plaça de la Constitució és un test a la ciutat. A la plaça es recrea una arbreda semblant a unes altres que són familiars als gironins en els paisatges dels camps de cultius de plàtans i pollancres. L'arbreda creix sobre un pla horitzontal de grava i sorra suau per als passejos, emmarcada per llargs volums de formigó polièdric. Aquesta envolupant tectònica la separa i protegeix dels carrers, i defineix l'àmbit d'aquest test a escala urbana. En els projectes de jardins sempre han estat una constant les cites i les picades d'ullet, que accentuen el seu caràcter lúdic i surrealista. D'aquí la presència davant del Banc d'Espanya de gegants monedes antigues encunyades a Girona; de caps de carpa del riu Onyar, escopidors de pluja; de mosques narcisistes (Sant Narcís és el patró de Girona) en els escocells dels arbres; de bancs amb crestes, o de megàfon amb potes; i de font de lletres traspuant en els quatre rius de la ciutat (quan de la font no brolla aigua, almenys es pot llegir el nom de la plaça). La nena que simbolitza la Constitució va néixer a Girona el dia de la seva promulgació. Cada dècada que commemorés aquesta data, Francisco López anava a modelar una nova figura de la mateixa nena que s'anava a col·locar al costat de l'anterior. La plaça s'estén sobre la coberta d'un aparcament amb un paviment de formigó de rombes verds i grisos. Elevacions en forma de graderies són al seu torn xemeneies de ventilació.
