L’encàrrec del projecte es l’envolvent vertical d'una nova central energètica que està formada per una subcentral elèctrica i planta de fred-calor situada en el Poblenou de Barcelona. Les decisions fan referència, fonamentalment, als materials, als colors, a les proporcions dels elements arquitectònics, portes, buits de ventilació, etc. Donada la volumetria del projecte i la seva situació, al costat d'un parc (jardí horitzontal) envoltat d'edificis de gran altura, els materials proposats són: formigó vist acolorit en oxido de coure, modulat 3x1 metres en vertical. Els buits de ventilació de 9,5 i 5,5 metres quadrats, es cobriran amb religa tallada en diagonal segons al mòdul triangular de l'encofrat del formigó. El projecte proposa un jardi vertical superposada a l'estructura de formigó. Una estructura de cables ancorats als latiguillos de l'encofrat permeten la cubrició controlada de la vegetació. El parc (jardí horitzontal) i la façana de l’edifici productor d’energia (jardí vertical) formaran un conjunt urbà verd, productor de oxigen. Entre ells s’estableix una relació entre les seves capacitats de productives i energètiques.

La disposició general de la galeria, la barreja de lo nou i lo existent, es una composició deliberada, que dona forma a una família coherent de sales i espais, alhora que varia en escala, proporció i qualitat de llum. L’edifici existent es mostra despullat tal com és, mentre que els nous elements es redueixen a un assentament autònom al seu interior. Per això la proposta que es planteja construeix un recinte de 4.20 metres d’alçada on l’ull de l’observador discorre amb tranquil·litat, sense exabruptes. Aquest límit defineix un volum. La llum es ordenada des de la coberta i tractada de forma diluïda. Las instal·lacions son vistes i coherents a las necessitats. Els terres de formigó i els sostres de ceràmica són els originals. Els antics murs simplement es pinten de blanc i els nous s’estuquen per dotar-los d’una suau continuïtat. El projecte es compromet amb la qualitat de lo existent, alhora que desenvolupa variacions addicionals sobre l’estructura formal.

La construcció d'un celler i la formació del vi estan lligades a una experiència amb la terra. El vi és olor, color, sabor, cos i essència del raïm. Aquesta formació de sentits i percepcions ha d'anar acompanyada d'un lloc capaç d'emfatitzar aquest procés de transformació. Per a això hem treballat 4 aspectes claus: 1.- El programa del celler respon a la necessitat de produir vi i organitzar una relació amb la masia existent. Per a la producció de vi es disposen 4 naus amb espais intermedis servidors que contenen les instal·lacions. A la primera nau, començant pel costat dret, s'emmagatzemen els estris de desenvolupament agrícola de les vinyes juntament amb els laboratoris, àrees d'embotellament i cambra frigorífica. La segona de les naus està destinada a les tines de maceració del most. La tercera nau emmagatzema durant llargs períodes les bótes i les ampolles en repòs. Finalment, la quarta nau està destinada a l'àrea de tasts, gaudi i emmagatzematge de les ampolles destinades a tal efecte. Un accés en forma de túnel des de la part superior de la Masia cap a la nau de tastos organitza el recorregut dels propietaris. L'accés a les altres 3 naus es realitza directament des de les vinyes. 2.- La humitat de la terra ajuda a la conservació. Enterrem el celler per mantenir la temperatura ideal i definir la plataforma de la Masia. La terra és modelable i al seu voltant es pot espaiar, es construeix espai. 3.- La profunditat de l'espai és l'absorció de so, de buit i d'ombra. La llum organitza l'espai que va des de la claredat a la foscor i viceversa. 4.- Es construeix valent-nos de la tècnica per organitzar l'espai i optimitzar esforços. L'edifici és una plataforma soterrada. La seva coberta enjardinada descarrega el pes de la terra per mitjà de voltes de formigó. El càlcul òptim dibuixa una secció d'arcs hiperbòlics. La plataforma es transforma en un captador i receptor d'aigua que es desa a un dipòsit per a la seva posterior reutilització. els murs de contenció perimetrals amb les terres responen a la millor geometria per descarregar els esforços de compresió de la terra. Es resol per voltes de maó col·locades en vertical que permeten l'entrada de llum zenital.